Soc llicenciat en Dret per la Universitat de València i tinc una trajectòria jurídica construïda des de la pràctica real, no des del despatx abstracte. Durant vint anys he treballat en l’àmbit financer, especialment en banca, fiscalitat, contractació i relació amb persones consumidores, cosa que m’ha donat una visió molt concreta de com el dret afecta la vida quotidiana de la gent, les famílies i les organitzacions.
El meu perfil jurídic està especialment orientat al dret del consum, la mediació civil i mercantil, i l’assessorament en drets i obligacions en contextos complexos com l’habitatge, les finances personals, els serveis digitals i les relacions contractuals asimètriques. M’interessa el dret com a eina de protecció, equilibri i capacitat de decisió, no com a llenguatge opac reservat a especialistes.
He completat la meua formació amb la titulació de mediador civil i mercantil, fet que marca clarament la meua manera d’entendre els conflictes: prioritzar la prevenció, el diàleg, la comprensió de les parts i les solucions realistes abans que la confrontació judicial. Treballe especialment bé en contextos on cal traduir el llenguatge jurídic a criteri comprensible i útil.
En els últims anys he incorporat també l’anàlisi jurídica dels entorns digitals: drets de les persones usuàries, transparència algorítmica, normativa europea de serveis digitals i impacte legal de la intel·ligència artificial. El meu enfocament combina dret, tecnologia i pensament crític, amb una mirada clara cap al futur i als nous drets que encara s’estan definint.
No m’interessa acumular àrees jurídiques, sinó entendre bé els sistemes, detectar riscos, empoderar persones i organitzacions i aportar criteri jurídic amb sentit social. El dret, per a mi, només té valor si ajuda a viure millor, amb més autonomia i menys por.
Moltes persones autistes i neurodivergents sabenque alguna cosa no funciona, però no saben com convertir una situació injusta en una reclamació sòlida.
Una adaptació negada. Una sanció per una dificultat vinculada a la discapacitat. Un procediment administratiu incomprensible. Una universitat que adapta l’aula, però no els tràmits. Una empresa que interpreta una necessitat de suport com una falta d’actitud.
El problema no és només personal. Sovint és jurídic, organitzatiu i institucional.
El meu treball consisteix a ajudar persones i organitzacions a identificar barreres, protegir drets i transformar entorns perquè la neurodiversitat deixe de gestionar-se com una excepció.
Analitze barreres i ajude a definir les adaptacions que poden sol·licitar-se en l’àmbit laboral, educatiu, universitari, sanitari, administratiu o judicial.
Els ajustos poden afectar:
canals de comunicació;
terminis i temps de resposta;
instruccions i procediments;
soroll, llum, temperatura i sobrecàrrega sensorial;
reunions, entrevistes, proves i avaluacions;
horaris, funcions i teletreball;
presència d’una persona de suport;
accessibilitat cognitiva de documents i resolucions.
La denegació d’un ajust raonable pot constituir discriminació. No n’hi ha prou amb dir que «no està previst» o que «sempre s’ha fet així». L’organització ha d’estudiar la petició, dialogar, motivar la resposta i justificar qualsevol suposada càrrega desproporcionada.
T’ajude a transformar una experiència confusa o emocionalment intensa en una actuació útil, ordenada i jurídicament defensable:
sol·licituds d’ajustos;
al·legacions i recursos;
reclamacions per discriminació;
queixes davant empreses, universitats i administracions;
escrits davant inspeccions, sindicatures o delegacions de protecció de dades;
preparació documental davant possibles represàlies.
No es tracta d’escriure més fort. Es tracta d’escriure millor: fets, proves, normes, peticions concretes i estratègia.
L’accessibilitat no és només una rampa, un ascensor o un bany adaptat.
Una empresa pot ser físicament accessible i, al mateix temps, resultar hostil per a una persona autista, amb TDAH, dislèxia, alta capacitat o altres perfils neurodivergents.
Analitze barreres relacionades amb:
selecció i entrevistes de treball;
incorporació i acollida;
instruccions ambigües;
reunions excessives;
cultura de presencialisme;
espais sensorialment agressius;
sistemes d’avaluació basats en criteris neurotípics;
comunicació informal com a únic canal;
promoció vinculada a habilitats socials estereotipades;
protocols disciplinaris que castiguen diferències abans d’estudiar ajustos.
L’objectiu és passar de l’adaptació improvisada a una arquitectura empresarial accessible.
No és una empresa que contracta una persona autista per a una fotografia corporativa.
És una organització que incorpora la diversitat neurològica en el disseny del treball, en la presa de decisions i en la gestió del talent.
Una empresa neurodiversa:
planifica abans que aparega el conflicte;
prevé barreres;
ofereix diferents formes de comunicar, participar i treballar;
separa rendiment de conformitat social;
revisa els seus processos de selecció, promoció i avaluació;
forma comandaments i equips;
estableix protocols clars d’ajustos raonables;
protegeix davant represàlies;
avalua resultats i corregeix errors.
La qüestió no és com aconseguir que la persona neurodivergent semble neurotípica. La qüestió és quina part del sistema està expulsant talent que podria prosperar amb un disseny millor.
La neurodiversitat ha d’entrar de manera explícita en la dimensió social de les polítiques ESG.
No com una campanya de sensibilització puntual, sinó com un criteri mesurable de governança social.
Puc ajudar empreses, cooperatives i entitats a incorporar indicadors sobre:
accessibilitat cognitiva i sensorial;
ajustos raonables concedits i denegats;
temps de resposta;
retenció del talent neurodivergent;
clima laboral i seguretat psicològica;
barreres en selecció i promoció;
formació obligatòria;
protocols contra el capacitisme;
participació de persones neurodivergents en el disseny de polítiques;
mecanismes de queixa i reparació.
La neurodiversitat no hauria de quedar diluïda dins de la paraula «diversitat». El que no es nomena, no es mesura. I el que no es mesura acaba convertit en màrqueting.
Puc col·laborar en:
diagnòstics d’accessibilitat neurocognitiva;
revisió de protocols interns;
disseny de polítiques de neurodiversitat;
protocols d’ajustos raonables;
revisió de processos de selecció i promoció;
formació de comandaments i equips;
incorporació de la neurodiversitat en memòries ESG;
definició d’indicadors i sistemes d’avaluació;
gestió preventiva de conflictes;
anàlisi de riscos jurídics i reputacionals.
No es tracta d’afegir una política més. Es tracta de corregir regles, incentius i processos que exclouen sense necessitat.
No treballe des del model de «corregir» la persona neurodivergent.
Treballe des d’una pregunta distinta:
Quina barrera ha creat el sistema i què hauria de canviar perquè la persona puga participar en condicions d’equitat?
Combine anàlisi jurídica, paradigma de la neurodiversitat, lectura crítica de procediments, estratègia documental i intel·ligència artificial supervisada.
En aquesta primera etapa, l’orientació s’ofereix pro bono, especialment en casos amb interés estratègic, potencial de generar precedents o capacitat per millorar drets col·lectius.
Si el volum de peticions supera la capacitat disponible, el servei pro bono podrà limitar-se o evolucionar cap a modalitats remunerades.
Es prioritzaran assumptes amb:
indicis de discriminació;
denegació d’ajustos raonables;
barreres laborals, administratives o institucionals;
risc de represàlia;
possibilitat d’obtindre un canvi estructural.
Aquest servei ofereix orientació, anàlisi, preparació d’escrits, revisió de protocols i suport estratègic.
No substitueix la intervenció d’un advocat o procurador quan el procediment exigisca representació professional o defensa lletrada.
Si eres una persona neurodivergent, explica’m què ha passat.
Si representes una organització, explica’m quin problema voleu previndre, quin procés voleu revisar o quin compromís voleu convertir en una política real.
No cal que utilitzes llenguatge jurídic ni corporatiu.
Cal identificar la barrera.
A partir d’ací, convertirem el problema en una estratègia.