Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2020

Les 5 raons que m'han fet socioliberal

Imatge
Durant molts anys he sigut assalariat. El meu únic contacte amb el poder de l'administració era fer la renda i anar al metge alguna vegada. La meua visió de l'administració era la d'un proveïdor de servicis públics més o menys eficient (comparat amb qui?). Per tant, tenia una visió de client on pagava el meu preu (fer la Renda) a canvi d'obtindre serveis públics de certa qualitat. I la cosa m'eixia prou bé.  


En el moment que vaig deixar de ser assalariat la meua visió del concepte Administració-Estat va canviar i molt ràpidament em vaig anar relliscant des de les posicions socialdemòcrates (com diu Madina "jo també sóc un socialdemòcrata de merda") a posicions socioliberals. El punt de partida va ser la desconfiança respecte a la posició de poder de l'administració, la seua extaordinària lentitud i rigidesa (per exemple només pots comunicar-te per escrit) i la seua capacitat per a reeixir en el món digital però crec que la pandèmia marca un reset ideo…

El país ideal per a passar una pandèmia

Imatge
En el país ideal per a passar la pandèmia a principis de Març s'haurien tancat fronteres per a determinar quin és el camp de treball sobre el qual s'ha d'actuar. Una vegada tancades les fronteres es determinaria un confinament parcial on es podria passejar a l'aire lliure sense mascareta però no entrar en espais tancats. En el país ideal l'Estat assumiria part dels salaris, les empreses una altra part i els treballadors renunciarien a dies de vacances per a poder fer front a un tancament econòmic quasi total. Totes les parts entendrien que l'esforç ha de ser conjunt i repartit. El diàleg entre les parts donaria lloc a un equilibri en les aportacions i no seria el Govern qui ho decidiria tot. 

En el país ideal s'acudiria a normatives aprovades per unanimitat per a regular una situació com la d'un confinament que no implique una restricció total de la llibertat de moviment o reunió. El país ideal usaria un instrument jurídic respectuós amb les resrriccions…

Internet i l'evolució del periodisme ideològic. Qui vigila al vigilant?

Imatge
Internet ho canvia tot. De les primeres coses que va canviar va ser la venda de notícies. Molt ràpidament ens vam acostumbar a llegir notícies soltes sense context de lectura (situació en la pàgina, grandària del titolar, fotografia, data). Era el principi de la deriva del clickbait per a les empreses de venda de notícies. El paper començava a caure vertiginosament a pesar de les resistències de les editorials. Internet obria un nou món i deixava arrere el vell món. 


El primer miratge va ser el periodisme ciutadà, és a dir, la possibilitat de desprofessionalitzar la informació. Com que la informació era un bé gratuít (i per al capitalisme gratuït és sense valor) la podia fer qualsevol. I això exactament va passar. Primer amb els blogs, després amb les xarxes socials qualsevol pot dir la seua sense por. Qualsevol és qualsevol. I en un cercle de tornada ens hem trobat amb el problema actual: com deixar que qualsevol diga qualsevol cosa si qualsevol es creu qualsevol cosa?  Hem redescobert…