I si el problema foren els experts?

Quan la doctrina del shock arriba tot és possible. De sobte Espanya ha deixat vore que les autonomies eren un joc per a gestionar realitats "simples" i quan la cosa es posa complexa la centralització és la solució. Entre les coses que han passat a ser "de broma" apareix la democràcia. 
Pot sorprendre l'afirmació però l'assignació de la direcció política d'un país a un comité d'experts està a mig camí entre el despotisme il·lustrat, l'autocràcia i la tecnocràcia. La realitat ha anat desgranant que cap decisió és estrictament tècnica (més enllà del fet que la pren un tècnic) i que els experts també tenen ideologia. 



Però crec que és important baixar encara més en l'anàlisi dels experts. D'un temps cap ací l'especialització s'ha convertit en un dogma. Els estudis i les universitats han aprofundit en el concepte d'especialització com un dels grans eixos fonamentals del coneixement. Paral·lelament la realitat s'anava fent (o es visibilitzava) més complexa de tal manera que les branques de la ciència especialitzada s'anaven allunyant les unes de les altres. 
Els experts en coses molt específiques s'han convertit en una norma general mentre els dispersos temàtics s'anaven bandejant. Aquelles disciplines que intentaven saber un poc de tot anaven sent eliminades de les preferències socials. Filosofia i la seua assignatura són el millor exemple però també ho són les relacionades amb la història. Saber poc de moltes coses no té prestigi ara per ara. 

En canvi quan la realitat més vertiginosament canvia la connexió entre fenomens aparentment no relacionats és més important que mai. També la perspectiva diacrònica, capaç de relacionar patrons de conducta en el temps i la història, emergeix com una necessitat. 

Ser expert en una matèria específica, hui en dia, implica un nivell d'obsessió i dedicació que obliga a desconèixer un fum de coses. Ser el més expert en alguna cosa et fa ignorant de moltes altres. Molt més de la ignorància acceptable. 

El coneixement específic d'una sola variable de coneixement resta capacitat de interconnexió. Fins i tot després d'haver fet de la paraula "transversal" el principi i el final de qualsevol idea. 

El govern dels experts és el govern de les caselles aïllades d'un sistema que ha perdut el nord després de créixer sobre la falta de perspectiva global i humana. Necessita especialistes que només coneguen una parcel·la de coneixement. Executors especialistes i no pensadors generalistes. 

La pandèmia ha fet un gir més. La població ha pogut comprovar en directe com a els experts en realitat anaven perduts, rectificaven com a savis, mentien com a polítics, s'amagaven com a espies, és contradien, improvisaven, no comunicaven bé, legislaven com un grup d'adolescents i destilaven una manca de confiança als seus administrats. 

La decepció amb els experts pot generar un problema molt important. El populisme és una ideologia que nega la ciència i les dades. Si fa niu la desconfiança en els experts ens podem trobar amb un problema ideològic greu. 

Per això pregunte, posar els experts com a escut protector del teu comportament com a govern ha sigut una solució o un problema? 

Entrades populars d'aquest blog

La derrota ideològica del valencianisme polític

Los niños cebra: cuando la inteligencia se convierte en un problema

La prepolítica