El fanatisme de la literalitat

Probablement el major canvi de paradigma en el marqueting ideològic va ser el canvi de l'oralitat a l'escriptura que va fer San Pau. Sant Pau no va fundar només l'imperi del llibre (el text Bíblic) sinó que es va arrogar la seua interpretació per a ell i els seus descendents en termes ideològics. 



Sant Pau va canviar l'oralitat efímera i per tant adaptable segons el territori o la persona. L'oralitat funciona per la memòria i la memòria sempre és mentidera. L'escriptura és la mort de l'oralitat. No és possible debatre amb qui va escriure una cosa fa cent anys. No hi ha debat possible. Només interpretació. És més, encara que hi haguera debat el propi text és ontològicament existent. El propi text té vida pròpia. Així els marxistes han afussellat els textos de Marx sense pudor i els fusterians són més fusterians que el propi Fuster. 

La interpretació d'un text, per tant, és una qüestió central. Si només existix una interpretació única i vertadera el text és unidireccional. És una operació simple matemàtica. El text (siga audiovisual o textual) és un carrer d'una sola direcció que comença en un  punt i acaba en un altre. Una línia recta que uneix dos punts. Una idea en dos dimensions. 

Qualsevol ideologia populista, per tant, intentarà simplificar la interpretació de la realitat a dos dimensions i crear un silogisme matemàtic simple. Si passa A la resposta serà B. No pot ser una altra. És la única resposta possible. Les altres respostes són intolerables i inexistents. 

El fanatisme em preocupa i crec que el literalisme és la font. Les ideologies intenten simplificar la realitat. També la ciència ho intenta. I el literalisme és una simplificació extrema. 

Això afecta a totes les parcel·les de la ideologia i de la ciència. El domini de les posicions culturalistes intenta arraconar el biologicisme perquè el considera inacceptable. Si alguna cosa és biològica la seua tesi culturalista deixa de tindre sentit. D'alguna manera nega la seua supervivència i això és intolerable. 
També la interpretació literal és realment preocupant en pel que fa als esfectes de les pantalles en el comportament humà. La teoria del silogisme directe i literal indica que reproduÏm de manera immediata i acrítica allò que veiem en les pantalles. Per tant, colonitzar la cultura de les pantalles permetria canvier les ments. És el cas de mirar porno que ens conduiria a imitar les escenes però també dels rols subjacents en les películes o sèries. Les dones s'educarien mirant rols passius i els homes en rols actius, arriscats i protectors. 

Però realment podem admetre que això siga així? Em sembla que no. En primer lloc perquè cada persona interioritza el text comunicatiu d'una manera en base a predisposicions biològiques, culturals, territorials i fins i tot lingüístiques o cognitives. En segon lloc perquè la visió literal no és la única, caben moltes més interpretacions. 

Posem un exemple. La reproducció en pantalla d'una violació en sentit literal i de condicionament clàssic produiria una reproducció de la conducta. Per tant, prohibir qualsevol escena al cine on el sexe siga obligat solucionaria el delicte de violació. Passaria això? I una altra pregunta... com es faria el treball de prevenció i identificació del que és una violació sense la seua reproducció en rol o pantalla? On queda la possibilitat de contar una història de ficció on la protagonista pateix una violació que li afecta de manera definitiva en la seua vida? 

La creació de la figura de la sensitivity reader per a determinar si els sentits literals del text poden ofendre algun col·lectiu o persona tanca el camí a contar històries ofensives sempre i quan la interpretació literal siga detectable. L'únic camí per a contar una història és la no literalitat i el sentit figurat. Tornar a cantar l'Estaca o gravar La Cabina per parlar d'allò que sembla que no estem parlant. Un codi per a membres de la nostra tribu que ens puguen entendre. El literalisme és una forma greu de censura que la majoria pot exercir sobre qualsevol majoria. 

La interpretació literal del text és la nova inquisició. De fet, és l'antiga Inquisició que cremava qualsevol persona que interpretara de manera diferent el text bàsic i compartit. Cada dia més fanàtics s'uneixen a la literalitat. 

Entrades populars d'aquest blog

La derrota ideològica del valencianisme polític

Los niños cebra: cuando la inteligencia se convierte en un problema

La prepolítica