Què són les emonews i per què són tan perilloses?

Tindre a tot un país dins de casa és un experiment social incomparable per a les empreses de xarxes socials i una oportunitat única per a fer un test d'estrés en les capacitats digitals i comunicatives d'un país. 



La major part de les persones hem sentit parlar de les fake news. Les fake news poden ser de diversos tipus però tenen algunes coses en comú: són malintencionades, propagandistes, en definitiva són finalistes. L'emissor les crea amb una clara intenció d'influir ideològicament sobre el receptor siga amb una relativitat de perspectiva, amb una creenca irracional no contrastada o simplement amb propaganda política.

En canvi les emonews tenen, en principi, una bona intenció (almenys això pensa l'emissor) que intenta previndre, conscienciar, empatitzar, formalitzar o animar al receptor. Totes les finalitats semblen benintencionades. En canvi el seu risc és també important.

A tots ens estan arribant contínuament impactes emocionals que no aporten informació. Son simples impactes de contagi emocional en forma d'àudio, vídeo o fotografia. Quasi sempre tenen format audiovisual o de text breu. Són testimonis emocionals, particulars, sense context, individuals, no contrastats i fonamentalment intrusius que configuren una carrega emocional enorme en el dia a dia del confinament. Els més avançats en higiene digital ja han pres mesures de prevenció de la saturació emocional però no hi ha una consciència general respecte a les emonews.

Així, a diferència de les fake news que baixen de manera vertical des dels centres de poder, que configuren de vegades autèntiques factories de la propaganda, les emonews són horitzontals i acaben per pujar als mitjans mainstream depenent de la seua viralització.

El contagi emocional és inevitable escoltant la veu i veient els rostres de persones que transmeten la seua emoció momentània. Tanmateix el conjunt de tots estos impactes de manera tan concentrada en el temps i en l'espai genera una interacció negativa per a la convivència i la resolució dels problemes. De la mateixa manera que cada ona no és un problema sinó que el problema és l'onatge constant; l'arribada d'emotinews constants és un problema bàsic d'higiene digital.

El contagi sol ser per intrusió. Les primeres xarxes socials eren dispositives. L'aparició del mur de Facebook va ser la primera intrusió triant quines eren les publicacions que havies de vore. L'arribada massiva de les notificacions a les xarxes socials va pujar l'aposta de l'intrusisme d'agenda. Però les emonews han trobat en Whatsapp i la gent major el gran forat negre per a colar-se en totes les ments. La gent més gran està infestant de notícies emotives els whatsapps de la resta de persones.

Afrontar un problema com este és molt més complicat que afrontar les fake news. Al cap i a la fi, davant les fake news es pot fer algun tipus d'exercici racional per a desmuntar les idees. En el cas de les emonews això és impossible. En primer lloc perquè tenen presumpció de veracitat i resulta impossible desmentir-les perquè són veritat. És cert que eixe àudio ha sigut gravat i que la persona que parla pensa que diu la veritat. És cert que les infermeres patixen. És veritat. Per tant, no es pot desmentir una emonews tot i que ens presenta molts problemes d'higiene mediàtica, digital i mental.

En primer lloc, la presència d'una persona parlant directament al recpetor genera una relació privada i íntima que afecta molt més que qualsevol notícia d'un diari. El context de consum és important. No és igual llegir un diari en paper que mirar Internet. El diari en paper genera un context i les nostres emocions i raons es posen immediatament en eixa situació. Estem llegint un diari, voluntàriament, podem triar, jerarquitzar i seleccionar però especialment, hi ha un treball professional darrere i això genera una distància. La relació entre emissor i receptor és mediada i professional. En canvi en les emonews no hi ha cap filtre, el context de consum és el mateix que el de parlar amb la família i de fet qui t'ho envia és una persona coneguda. Per què una persona que et té afecte t'enviaria una cosa que et puga fer mal? El teu cap no pot superar eixa disonància cognitiva i acaba per mirar el vídeo o escoltar l'àudio.

Però, i quin problema n'hi ha en la transmissió massiva d'emocions via whatsapp? En trobem diversos.

El més important és la creació de soroll digital que impedix que els missatges importants arriben de manera clara. És com intentar fer parlar a un professor en una classe on tothom està cridant. No és possible. Diga el que diga el professor ningú ho escoltarà clarament. Les emonews no ens deixen interpretar adequadament els missatges centrals perquè configuren un soroll constant i imparable.
L'absència de filtres professionals fa que es produixquen biaixos clàssics en la informació no periodística. Un professionals de la informació és una persona que contextualitza, jerarquitza i minimitza la informació. En resum (i un poc idealista) treballa amb la informació útil. Els testimonis són útils? Sense context no. No ho són. Per a començar perquè qualsevol testimoni o story telling és una totalització de segment. Es pren la part de testimoni com a norma general. Pose dos exemples oposats: per un costat les detencions policials i per un altre els insults a la gent que va pel carrer sense saber res. O els testimonis de familiars de persones mortes. Sense context el testimoni no és útil. La simple transmissió de dolor fa empatitzar les neurones espill però no aporta positivitat a una situació molt negativa.

La prevenció davant les emonews ha de ser un procés d'higiene digital activa i conscient. Sabem que n'hi ha gent patint, sabem que n'hi ha gent treballant, sabem que n'hi ha gent esforçant-se, sabem que n'hi ha gent tancada però no podem gestionar les emocions en forma de tsunami.

Quina és la intencionalitat de l'emissor? Avisar, conscienciar, recriminar, disciplinar. Semblen bones intencions però quin és l'efecte? L'efecte d'un element tret del conjunt pot ser concordant amb la intenció però l'arribada d'una tempesta d'impactes emocionals és molt dificil de digerir i no ajuda en res a matindre un equilibri emocional en situació d'aillament.

Només tenim els mòbils per a comunicar-nos entre nosaltres. De com ens parlem i de quines converses tenim depén el nostre estat d'ànim i el nostre comportament futur.

És important intentar mantindre pràctique d'higiene digital diàries com ara consumir molt més text i molta menys imatge i àudio. És especialment important evitar testimonis personals. Una primera mesura seria no enviar-los per whatsapp perquè és el mitjà més intrusiu. En xarxes socials sempre tens la possibilitat de fer schroll però en whatsapp sol ser una notificació (amb so si no ho tens gestionat) i un poc més de fem digital al teu mòbil.

En el cas de les xarxes socials hem de pensar que els algorismes que trien quines coses veiem estan dissenyats per a mostrar emocions i sensacions extremes. Per tant, en un moment on necessitem emocionns pausades i moderades com ara la serenitat, calma, paciència i prudència ens veiem assaltats constantment per emocions extremes com ara la por, la ira o l'odi.

És dificil demanar-li a algú que no compartixca el patiment d'una altra persona, o l'alegria, o la decepció o el dolor per la pèrdua d'una persona pròxima però convindria que anarem pensant en les emonews perquè la veritat pot fer tant de mal o més com la mentida.

Abans de compartir pensa: Ens fa més forts o més febles? Aporte informació o només emoció? Puc contextualitzar l'impacte amb algun comentari personal? Val la pena traslladar esta emoció als meus amics-familia? Puc aportar la mateixa informació de manera més reduida? Puc compartir text millor que imatge o àudio? Puc compartir la mateixa idea però amb un filtre professional?

Per últim, voldria recordar que la plaga invisible del segle XXI (l'ansietat i la depressió) continua entre nosaltres. Som el país d'Europa que més ansiolítics pren i el número de suicidis és alt. No sabem a qui li arriba una emonews ni com ho interpreta ni com pot reaccionar. La teua intenció pot ser molt bona però...

Pensem en estes coses perquè queden molts dies i perquè vindran més ocasions. Si no és un virus serà el canvi climàtic o atemptats terroristes però venen moments complicats si no fem un poc d'entrenament digital.


Entrades populars d'aquest blog

La derrota ideològica del valencianisme polític

Los niños cebra: cuando la inteligencia se convierte en un problema

La prepolítica