Per a ofrenar noves glòries a Espanya

Per la raó que siga els meus pensaments s'estructuren en trilogies últimament. Comence amb este post sobre el valencianisme econòmic després d'haver fet tres sobre valencianisme polític i  tres sobre valencianisme lingüístic. Que siguen tres no significa que siga exhaustiu. De fet, la meua adicció a la novetat i al "next level" implica que realment el nucli de la qüestió és dona per comptat i debatut i la idea sempre és ampliar perímetre. Una altra característica d'un servidor és provocar la introspecció. Possiblement perquè vull que les altres persones patixquen un poc una patologia del meu pensament: el dubte. 



Per tant, la provocació format part del marc global de qualsevol iniciativa de pensament. I crec que agafar l'himne regional com a impuls de tres articles que no parlen de l'himne sinó d'economia pot aportar la dosi de confusió i complexitat suficient al tema per a generar el dubte. La intenció última. La certesa de no saber massa bé on anem. La necessitat de conviure amb el caos. 

La primera estrofa de l'himne regional és la frase més coneguda per valencians de tota índole. De fet, és tan important que dos línies acaben amb tot un himne. Per a alguns és impossible continuar llegint. És un bon exemple del paradigma "the winner takes it all" que domina l'economia digital. 

Què significa exactament ofrenar noves glòries a Espanya en termes d'economia valenciana? Allà va un assaig. 

  1. Ofrenar. No és l'expressió més adequada perquè ofrenar és un terme asimètric però intentarem fer volantins dialèctics. Ofrenar, oferir, explicar, divulgar, aportar, contribuir, colaborar formen part del mateix marc de pensament: l'aportació contributiva a una idea comuna. Combinat amb el mot Espanya resulta prou evident que l'himne considera que el marc polític dels valencians és Espanya. El País Valencià sempre ha format part d'un àmbit superior des de la seua autonomia. Siga la Corona d'Aragó o siga Espanya els valencians sempre han trobat un espai de convivència dins de la península. La geografia de ser una península també mana i precisament genera un espai de fugida cap a Europa. Un espai que els valencians sempre hem aprofitat per a conectar amb el nord. El País Valencià en termes econòmics troba la seua escala de pensament a nivell espanyol i europeu. Trobar l'escala de pensament adequada és fonamental. Si construixes una escala de pensament massa menuda (només territori valencià) et faran la política. Si construixes una escala de pensament massa gran (universal) no podràs tindre influència en el teu marc de proximitat d'espai i temporal. Delimitar un valencianisme econòmic amb capacitat d'influència a Madrid i Brusel·les i que al mateix temps gestione parceles de poder al nostre país és el repte econòmic. Un lobby econòmic valencià passa per influir en els espais de decisió que li són naturals als valencians. El concepte aportació és rellevant perquè en la nova societat en xarxa la interdependència és el concepte dominant. La indepedència ja no existirà i si existeix ho serà en forma d'aïllament. Òbviament parle en termes econòmics. Ofrenar és aportar (interpretació generosa i ampla) a una idea comuna que cada vegada més creix de manera concèntrica. Tradicionalment ha sigut Espanya però la idea d'Europa o Mediterrània també troben sentit per a ofrenar. 
  2. Noves. La novetat i la innovació són altra escala de pensament econòmic cabdal. De fet ara és la principal. Quan apareix un nou mitjà tecnològic (Internet) el temps és fa més important i més dens. En la meua opinió gran part de l'èxit econòmic dels països protestants té a vore amb la combinació d'interpretació lliure i imprempta. Són finestres d'oportunitat que s'obrin en la història de la humanitat. Situar-se bé en eixos forats de temps suposa guanyar molts avantatges. No es tracta de ser molt tecnològics sinó d'entendre les novetats que genera l'aparició de la nova societat en xarxa. Són canvis profunds en el sistema econòmic. D'un costat cal entendre que la nova tecnologia disponible canvia la manera de relacionar-se econòmicament i d'altra caldrà gestionar bé els damnificats de la novetat: aquelles persones que no s'adapten al nou tipus de societat. La novetat és que tot serà nou. Les relacions laborals canvien i canviaran amb la IA, la quantitat i la qualitat es relacionen d'altra manera, el talent s'acosta més a la creativitat, les competències tenen més importància que els coneixements, la informació és barata i diponsible, la interpretació és cara i escassa, la competència perfecta s'allunya i la competència imperfecta s'agreuja, la desigualtat entre centre i perifèria és concèntrica i complexa, la capacitat de consum dels segments de població creix en desigualtat, els recursos naturals marquen límits urgents i l'arquitectura normativa de la societat industrial és un obstacle per a crear servicis públics eficaços i útils. Els valencians ens juguem l'adaptació a una nova societat. Els anys posteriors a la foscor de la dictadura van ser d'una velocitat adaptativa enorme però si no espabilem Internet ens descolocarà de nou. 
  3. Glòries. La paraula glòria és grandiloqüent com correspon a qualsevol himne xovinista. Ara bé, també forma part del camp lèxic de l'èxit, de la idea brillant. Ja vaig escriure un article on intentava explicar com el País Valencià té característiques paregudes a Sillicon Valley. Falta el pegament. No sóc ingenu. Al País Valencià no es donen els valors de prestigi de llibertat econòmca i iniciativa que es donen a eixa part dels Estats Units. Ací tindre iniciativa està penalitzat. La por al fracàs és un greu problema social que acaba per baixar a l'esglaó de la por a equivocar-se. Només cal escoltar els consells que donen pares i mares a fills i filles respecte a vocació o eixida professional. La por a l'errada és immobilisme. El valencianisme econòmic hauria de situar-se en l'entorn de la relativització del fracàs i el prestigi de l'intent i l'atreviment. De fet, l'exportació valenciana sempre ha partit de l'atreviment. Jo sóc nascut en un espai d'atreviment on un home boig va construir una siderùrgica sense cap precedent. Atrevir-se forma part d'ofrenar glòries. No hi ha glòries sense penúries, no hi ha èxit sense atreviment. És important reconstruir valors de prestigi de la iniciativa i el camí divergent, la connexió amb la comunitat global és més fàcil que mai. Crear nous camins que es fan caminant. 
  4. A Espanya. Espanya finalment en el conjunt de la frase apareix com un espai necessitat de noves glòries. L'himne es referix a una època de devaluació del concepte Espanya poc després d'haver perdut les últimes parts de l'Imperi. Vivim una època semblant en el deepground. Espanya com a espai de pensament i interacció ideològica torna a ser un problema. Pensar en termes europeus ajudaria a superar els diversos dèficits històrics que Espanya porta acumulant. Espanya no ha sabut construir un pensament plural que es la base de la innovació: acceptar la novetat com una cosa apassionant. Espanya no es capaç d'establir diàlegs amb serenitat: els fracasos espanyols als tribunals europeus són una bona mostra. Espanya ara mateixa no és un bon lloc per a pensar en termes econòmics perquè Internet ha fet que el canvi siga l'únic element estable durant un bon grapat d'anys. Atendre el canvi de paradigma de la societat industrial a la informacional, atendre el canvi de paradigma laboral i de funcionament empresarial, atendre les oportunitats més que les amenaces són coses que la mentalitat espanyola castellana no entén i per tant és necessari estirar d'ella i forçar els seus perímetres. No es tracta de les persones sinó de les interaccions. L'arquitectura de pensament no està preparada per a un canvi com el que ha produït Internet. Així es genera un GAP entre dos tipus d'espanyolitat: la reaccionària i l'evolutiva. El valencianisme econòmic només pot estar en l'evolutiva. Sempre ho ha estat dins de les seues possibilitats i els seus paranys. Espanya és un concepte del qual estirar. Oferir noves glòries a Espanya és estirar d'Espanya cap a la modernitat perquè la tendència hegemònica és destructiva i no creativa. L'alteritat és construida des de la negativitat. Siga l'alteritat externa o interna. Qualsevol alteritat que siga heterògenia suposa un problema a Espanya i això és un gran obstacle per a l'economia. Espanya necessita noves glòries i els valencians hem d'estar tirant del carro i al capdavant. 
Bé, deixant de banda els volantins dialèctics per a quadrar emoció (himne) clickbait i rigor conceptual crec que les conclusions serien dos. La primera que el valencianisme econòmic necessita capacitat d'influència en els llocs de decisió normativa del seu encaix polític i institucional. La segona seria que és imprescindible prestigiar la iniciativa com a llibertat i com a atreviment. Això passa per assumir la diferència i la divergència en espais institucionals de serenitat. Hem de ser és influents i més atrevits si no volem perdre el tren de la nova societat en xarxa. 

Entrades populars d'aquest blog

La derrota ideològica del valencianisme polític

Los niños cebra: cuando la inteligencia se convierte en un problema

12 coses útils que poden fer els adolescents confinats