Mems en valencià: qüestió de convivència

Fer mems en valencià és la millor manera de contribuir a la convivència lingüística des del prestigi del valencià. 

Com és possible? Què has dit? Vols dir que fer acudits gràfics pot ser un element de prestigi? Dir favaes i fer el borinot pot ser un element de prestigi? I com tot això pot contribuir a la convivència? Anem per parts. 



Fer mems (en qualsevol  llengua) és estimular la creativitat. No anem sobrats de continguts de creativitat en la comunitat educativa. Però on especialment és imprescindible intervindre és en la comunicació audiovisual. El comentari de text escrit està previst per l'ensenyament del segle XX però ningú no sembla tindre previst el comentari de text audiovisual. Cal intervindre ràpid perquè les pantalles individuals reclamen de manera immediata un assesorament des d'infantil respecte al seu ús. Saber desxifrar el contingut audiovisual és ja una competència diferenciadora i amb valor afegit que no s'està proporcionant en els centres educatius. El mem permet una manera fàcil d'accedir a la creació perquè no es requerixen grans coneixements ni habilitats de dibuix o pintura. Per a la gent com jo, que no som hàbils amb les mans però tenim creativitat al cap, els mems han sigut una benedicció perquè et permeten accedir a un cert tipus d'art amb recursos accessibles i viralitat assegurada. Treballar la creativitat i fer-ho des de la comunicació audiovisual és urgent. La constant invasió audiovisual, especialment des que som productors i no sols consumidors, requerix una adaptació immediata. Els mems són una manera fàcil de crear iconografies creatives i poder analitzar-les aprofitant el poder d'atracció generacional del format i la seua accessibilitat.
Cal recordar que l'èxit d'Instagram o TikTok entre els més joves té molt a vore amb la visualitat. Per què passa això? Un altre dia en un altre post en parlem. La idea és que és possible que les xarxes concretes passen però la construcció identitària sobre base visual continuarà sent un paradigma de la interacció adolescent per pantalles. És una tendència biloògica. Per tant, situar-se en eixe paradigma i anticipar part de la seua construcció narrativa és fonamental si el món adult vol mantindre alguna capacitat d'influència sobre els diferents compartiments generacionals que estan creixent de manera estanca i impermeable. La interacció generacional amb pantalles és el pròxim repte social.
La creativitat aporta prestigi. La situació en educació capdavantera aporta prestigi. La rigorositat en el plantejament també.

A estes altures d'article encara no hem explicat que fer mems no és exclusivament fer el borinot. Tot som conscient que els mems servixen per a crear una narrativa política i ideològica i influent. Cada debat electoral en trobem un fum de proves d'això. La idea és que el mem no ha de ser un producte buit o superficial sinó que en ser un format es pot aplicar de moltes maneres. Algunes ben elevades i indexifrables per al públic mainstream. Un mem és una interacció bàsica entre text i imatge (fixa o en moviment) on cap dels dos té sentit sense l'altre. Una falla també és això. Deprés en parlarem. Però el mem té elements que determinen que el format pot arribar a ser complex i rigorós. El principal d'eixos elements és la intertextualitat. Per a entendre un mem és necessari conèixer un context i una informació que el rodeja. Així per a entendre alguns mems cal formar part d'una comunitat territorial, una comunitat professional, una comunitat familiar.... La qüestió és que cal tindre alguna informació en comú i això reforça els vincles de l'intragrup. Fer mems en valencià ajuda a construir un vincle intern perquè ens veiem com a persones integrants d'una comunitat lingüística. Tenim un context comú que cal conèixer per a entendre el mem. En el cas de la comunitat valenciana cal filar molt més prim perquè el valencià és un signe identitari més enllà d'aquells que el tenen com a llengua franquícia. El valencià té un ús comú per a la major part dels valencians i en construix comunitat també per als castellanoparlant perquè reconeixen eixa identitat com a pròpia encara que no usen la llengua a diari. Eixa construcció comunitària que atrau també el públic no usuari d'una llengua és valuosa. L'acceptació de la memètica valenciana per part de públic castellanoparlant es un fenomen a estudiar i expandir. Unir el valencià amb àmbits de pantalla i emocionals és un cas d'èxit que passa prou desapercebut per a l'academicisme elitista. Es poden fer mems dignes i fins i tots excelsos des del punt de vista artístic. La intertextualitat facilita la creació de llaços comunitaris. I l'emocionalitat del somriure permet generar convivència.

El món virtual és quantitatiu i el format mem està aconseguint generar lideratges  virtuals amb característiques molt específiques que caldria estudiar amb més profunditat. Mentre el món de Youtube és un espai de protagonisme personal i feminitzat el món dels mems és un món de protagonisme de producte i masculinitzat. En podem parlar un altre dia de la qüestió del gènere. Ara ens fixarem en la visió producte-creatiu. Els mems generen lideratges d'identificació quasi sempre amb pseudònim. La persona creativa s'amaga per a donar protagonisme al seu producte. Això ja és important perquè l'anonimat creatiu de mems en valencià fa que la creació del vincle comunitari ho siga a partir d'un lideratge difús i impersonal que ajuda a la sensació de grup i col·lectiu. Eixos lideratges permeten també poder estudiar comunitats virtuals virtuoses. Són aquelles comunitats que no parteixen de l'odi sinó de l'adhesió. Són comunitats blanques on els haters i els trolls no solen aparèixer perquè no són benvinguts. Això fa que siga extraordinàriament potent per a generar lideratges de convivència abstractes i per tant es puga intervindre des del món adult i fins i tot des del món institucional (amb un poc de valentia i atreviment). I no sols això, l'anàlisi i acompanyament d'eixos lideratges permetria obtindre dades sociolingüístiques importantíssimes per afavorir l'increment d'ús (no de coneixments) del valencià. També la seua anàlisi i gestió permetria obtindre dades de valors i tendències que detectades poden ajudar a adaptar les estructures que els adults han preparat per als joves sense cap focus group.

Vincular el valencià amb elements no racionalistes ni ideològics sempre serà un avanç. Per circumstàncies històriques les primeres i més improtants barricades de resistència lingüística son ilustrades i literàries. Això ho entenem tots. Però la lingüística de barricada només condueix a una zona de confort. El valencià ha d'eixir dels llibres (no vol dir que desaparega dels llibres) i volar de manera random per tots els segmentes socials. I molt especialment ha d'entrar en les pantalles i les màquines que és on ens juguem el futur (que està molt negre per cert). I entrar en les pantalles significa vincular-se amb el món audiovisual i l'entreteniment. L'entreteniment en valencià és el futur: videojocs, mems, websèries i influencers-youtubers. No vull menysprear els informatius ni la literatura. Simplement explique el cercle ha de crèixer i és millor fer-ho de la mà de coses tan amables com l'entreteniment. Merlí ha captivat tota una generació. I algus autors de mems ocupen també espais de lideratge en promoció lingüística. Perquè si una persona amb molts followers fa servir una llengua la teua barrera mental davant eixa llengua baixa i desapareix. Com aquell dia que Robert (exjugador del València i jugador del Barça) va parlar per primera vegada en valencià en TV3. Era possible que un futbolista parlara en valencià en la tele. Un tabú menys. És important saltar la barrera ilustrada del llenguatge escrit i literari. I entrar en el món de la cultura popular. I ara la cultura popular es fa en el carrer i en les pantalles. Reinvidicar la cultura pop és reivindicar el moviment memètic. Per a entendre qualsevol mem de l'actualitat requerix tindre coneixements bàsics de cultura popular audiovisual. La cultura popular significa abandonar la concepció elitista del model cultural. Internet ha trencat les barreres entre artista, obra i públic perquè tots podem artistes i públic. Evidentment això ha evidenciat una enorme quantitat de mediocritat amagada. Pero el canvi de paradigma no té marxa arrere.

Els valencians som un poble creatiu. Un poble d'artistes. La falla és un mem gegant composat d'altres mems menuts. El mem en valencià és un pont de continuïtat entre la tradició i el present digital. El mem és una falla en pantalla cada dia, a cada moment que es crema en un instant però es pot compartir amb les altres persones. La tradició més antiga ens situa com a referents de la memètica universal. Els mems com a obres artístiques que retraten la cultura popular de cada moment (que són unes falles?) són valuosos perquè identifiquen valors i codis narratius generacionals, territorials, professionals... comunitaris en definitiva que podran ser observats en el futur com a part de l'anàlisi de text històric. Ja tenim diversos museus internacionals replegant mems per al seu arxiu. La memètica per a un poble creatiu com el valencià és un repte fàcil, accessible, immediat. El tenim ahí però l'autoodi no ens permet ni mirar-lo. Per als intel·lectuals el mem és estùpid perquè el pot fer qualsevol. Eixa és la trampa que Internet ha superat. El pot fer qualsevol però només el fa qui el fa. Trencar l'aura divina del creador artístic és una cosa que el mem ajuda a reubicar.

El mem és un format de transgressió amable. Això ajuda a conformar la convivència. Vivim una època on l'ofensa és un límit que la correcció política no permet traspassar. Però l'ofensa, com la frustració o la tristesa són emocions útils. Cas contrari l'evolució s'haguera encarregat d'eliminar-les. La transgressió és la única manera d'avançar. Només trencant els límits es pot fer alguna cosa nova. La transgressió és imprescindible per a avançar com a societat. En el cas de la memètica valenciana permet qüestionar dogmes. I en el cas de la llengua dels valencians la memètica pemet qüestionar el model lingüístic de la ficció i l'entreteniment popular. Molts anys després d'haver començar a usar un model de llengua a les aules el poble no parla eixa llengua de les aules sinó una altra. Això és molt evident en la televisió d'entreteniment versus la televisió d'informació. Les persones parlen diferent, massa diferent, i això no pot ser perquè posa en envidència que el model de l'ensenyament no actua amb permeabilitat. De la mateixa manera la memètica com a espai de lliure expressió permet trencar el model de "valencià de plàstic" amb un ús privatiu i personal de les formes populars i de la llengua col·loquial i espontània que cap altre format permet. Això hauria de fer reflexionar a més d'un acadèmic. Massa mems posen en contraposició el valencià del poble amb el valencià de l'escola.

Per últim, la força i capacitat viral del format permet un ús progressiu en espais institucionals i corporatius. De moment això només passa en negocis i institucions menudes però farà el salt a institucions més menudes. En pose un exemple: el problema municipal més repetit per tot el món és el de l'higiene dels gossos i les seues merdes al carrer. He observat un fum de campanyes que usen dibuixets (infantilització) i jocs de paraules. Si realment volen cridar l'atenció poden usar el format mem. No és agressiu i permet crear rebuig social de conductes mitjançant el mètode de la burla. Tinc més exemples però açò està quedant massa llarg.

En resum, el format té una força didàtica i social que una comunitat com la valenciana no es pot permetre el luxe de bandejar. Un format que permet entrar d'estrangis en el món infantil i adolescent a través de les seues pantalles és una oportunitat d'interacció generacional que no es pot desaprofitar. Un element de convivència lingüística amb protagonisme del valencià com la memètica és petroli en una època de tensió i polarització.

Clar que sempre està l'altra opció: dir que això dels mems és fer el borinot i au.






Entrades populars d'aquest blog

La derrota ideològica del valencianisme polític

Los niños cebra: cuando la inteligencia se convierte en un problema

La prepolítica