Una regulació digital de l'estat d'alarma?

La major part de la nostra regulació és encara analògica i no està adaptada a la realitat. Internet ho canvia tot i a molta velocitat. Adaptar-se no és fàcil i tampoc la ment humana grupal està habituada a fer esforços d'eixa dimensió. Si a això afegim que la major part de la classe política és d'una generació completament analògica podem entendre que ara no tenim instruments adequats per fer front a una situació extrema des del punt de vista digital. 



Per a tot el món semblen acceptables les mesures preses pel Gobierno en l'àmbit presencial. Ningú sembla considerar necessària una intervenció digital en la mateixa direcció. Ha passat exactament igual que amb l'aparició d'Internet privatitzat. L'espai radioelèctric és públic i accessible de manera gratuïta. En canvi amb Internet no passa això. Internet és privat i de pagament. Potser ara és un bon moment per a subratllar que Internet és un bé de primera necessitat.

Les mesures de l'estat d'alarma tenen com a denominador comú la creació de distància física entre les persones. Per a aconseguir això limita la circulació i especialment l'agrupació de persones. Això obliga a tancar tots els espais de creació de grups humans. La regulació digital de l'estat d'alarma hauria, per tant, de reflectir les mateixes idees.

No tinc una llista exhaustiva. Potser entre diverses persones en trobaríem moltes més mesures digitals. Però ahí va una llista de reflexions:


  1. Internet hauria de ser gratuït durant l'estat d'alarma com a bé de primera necessitat, públic i accessible. A dia de hui totes les wifi públiques haurien de ser obertes per a tot el món i s'hauria de començar a treballar per un Internet d'1MB com a mínim per a tot el món de manera gratuita pel fet de ser persona. 
  2. Creació de distància digital entre les persones. Estem davant dos pandèmies: una biològica i una altra informacional. Cal actuar sobre les dues. Des del punt de vista informacional la creació de distància digital passa per limitar la comunicació horitzontal entre les persones. No es tracta tant de censurar continguts com de limitar la seua expansió. Determinades patologies virtuals que hem acceptat com a normals haurien de ser immediarament revisades. A tall d'exemple: 
    • Els botons de like i compartir haurien de desaparèixer per a evitar l'expansió horitzontal d'emocions permanent. Són dos botons que no sempre han existit. La seua finalitat és contagiar emocions i reafermar la comunicació de l'emissor amb un premi immediat. Generen adicció i a més promouen el contingut extrem (és més visible allò que genera emocions més extremes). Són botons que no proporcionen informació útil i generen soroll tecnològic de caràcter exclusivament emocional en un moment on és imprescindible mantindre la racionalitat de manera freda i rigorosa. 
    • Per a limitar la circulació de missatges és determinant intervindre els grups de Whatsapp perquè són les autopistes de la informació. Torne a insistir que parlem d'estat d'alarma. Els grups de Whatsapp són un risc en general. La interpretació i comprensió de textos escrits és molt baixa a Espanya i són una forat constant de soroll tecnològic i contingut extrem. Caldria limitar el funcionament dels grups d'alguna manera: bé només podent enviar missatges els administradors o simplement apagant-los i deixant la comunicacio interpersonal com a única opció. 
  3. Limitar el soroll digital. El soroll digital és l'enorme quantitat de circulació d'informació i comunicació que genera més sensació d'alarma i no permet escoltar les idees centrals. En termes presencials es més fàcil d'entendre: si tots els alumnes parlen és impossible que un professor faça classe. Si tot el món està parlant en les xarxes és impossible fer arribar missatges clars i idees clares. És important que de la mateixa manera que no es pot eixir al carrer també es faça un ús responsable del trànsit digital per a deixar el camí obert a les idees bàsiques. 
  4. Intervenció de bens privats com ara els canals de comunicació dels influencers. La regulació dels influencers ja havia d'haver-se fet però no hem sabut arribar a temps. Qualsevol canal superior a 100.000 followers ha de considerar-se un mitjà de comunicació sotmés a la normativa dels mitjans de comunicació i publicitat. L'estat d'alarma permet obligar a fer prestacions personals i el cas dels influencers és un cas paradigmàtic. La major part fan entreteniment però és fonamental que no contribuixquen a generar més alarma i que tinguen i proporcionen informació sòlida i rigorosa. Per això han d'assumir algun tipus de codi deontològic i també limitar el seu contingut emicional. Vídeos com: Deu coses sobre la meua quarantena només són acceptables per a una persona amb més de 10.000 milions de seguidors si tenen un contingut útil. 
  5. Intervenció de l'alogrisme de Google i espeicalment els continguts promocionats. Les cookies poden donar lloc a patologies virtuals severes. Els anuncis a Internet canvien en qüestió de segons i s'adapten a les circumstàncies. Els algorismes sempre juguen a favor de l'alarma i conduixen a recerques i cada vegada més extremes. Això és un problema diari que en temps d'alarma pot generar encara més caos. Google hauria de posicionar en primer lloc les pàgines amb més fiabilitat professional-informativa. Això no és dificil perquè Google té indexades amb un range totes les pàgines però també és possible assenyalar amb un llista de webs confiables per part del Govern. Canviar l'algorisme no és complicat. En cas de pandèmia tot ha d'anar direccionat a resoldre el problema i tornar a la normalitat. Si es poden intervindre empreses això inclou les empreses digitals. Google no és una divinitat. Hem assumit que les empreses de monopoli són ens suprampresarials i supranacionals i no ho són. Són només empreses, persones jurídiques sotmeses a l'ordenament jurídic. 
  6. Creació d'un protocol d'educació digital. L'actual seria un gran moment per a començar a estudiar cultura digital. Són dues setmanes que quadren perfectament amb fer treballs didàctics senzills i adaptats a cada edat com ara fer un diari escrit i en vídeo o bé entrar als centenars de materials que hi ha sobre ús responsable d'Internet. En lloc de continuar amb les mateixa assignatures es podria aprofitar el temps per a estudiar Cultura Digital. Aprendre a entendre pantalles és una necessitat bàsica. El funcionament per projectes quadra perfectament amb el confinament. Cada alumne investiga un tema i l'exposa en vídeo (exposició oral) i presenta un resum per escrit. La selecció temàtica pot anar des de la universitat (biaixos cognitius i paper higiènic) fins a primària (què és un virus i com funciona). 
  7. Regulació i promoció del teletreball. Açò donaria per a un llibre però a curt termini i en dues setmanes podriem aprendre almenys alguns conceptes bàsics de teletreball com ara: mesurar si les reunions presencials són útils i necessàries, com es gestiona un debat digital, la diferència entre proporcionar informació i prendre decisions, el predomini de l'oralitat a Espanya davant el funcionament per escrit, la superació de la tecnofòbia, la desaparició de les reunions-dinar, la reformulació de les salutacions formals. 

En definitiva hauríem de fer de la necessitat virtut ja que no hem fet de l'oportunitat virtut. Tenim dos setmanes per a pensar, llegir i escriure. Un bon moment per a dotar-nos d'intel·ligència col·lectiva digital per al pròxim estat d'alarma. I no ho dic de broma. La biologia mana sobre totes les coses per molt que ara estem en una època culturalista. El planeta està canviant el seu comportament i ens està dient alguna cosa. 

Entrades populars d'aquest blog

La derrota ideològica del valencianisme polític

Los niños cebra: cuando la inteligencia se convierte en un problema

La prepolítica