10 sèries escandinaves per a mirar estos dies

Una de les raons de ser d'Acicom és la millora de la dieta mediàtica. Com a soci i activista d'Acicom crec que és un bon moment per oferir alternatives de qualitat en moments on necessàriament l'oci ha d'estar relacionat amb l'activitat a casa.



Des de fa uns anys som aficionats a casa a la ficció escandinava. La raó és que la ficció danesa, noruega i sueca té un parell de característiques que em resulten molt més interessants que la ficció americana. La primera és el respecte per la capacitat intel·lectual de l'espectador. Les sèries europees en general, però molt especialment les escandinaves, es presenten davant un espectador capaç de comprendre el matís, capaç de funcionar amb diverses trames, capaç d'entendre la contradicció dels personatges. En definitiva, guionitzen per a una persona madura amb capacitat de pensament complex que vol anar un punt més enllà de l'entrentiment banal sense caure en l'experència pamfletària ni l'obvietat més comuna. La segona característica és la possibilitat de mirar per una pantalla un model de societat diferent basat en una concepció diferent del món que m'ha captivat. És el model de societat més pròxim a la meua manera de mirar el món. Potser he nascut al lloc equivocat però la mirada escandinava de la confiança, el conflicte, la solidaritat, l'austeritat, l'emfasi social i la complexitat mental formen més part de la meua personalitat que gran part de la parafernàlia mediterrània.

Com que ja em considere un expert en ficció escandinava vaig a tindre l'atreviment de fer recomanacions i algun comentari sense spoiler de les coses que més em van cridar l'atenció.


  1. Borgen. Política. No sé si encara hi ha algú que no l'ha vista però si no ho has fet és la millor manera de començar. Tota ficció és ficció però darrere del guió podràs trobar claus polítiques respecte a una manera alternativa de gestionar la diferència, l'escolta activa. Especialment em va cridar l'atenció les reunions periodístiques amb gent plantada i també la brevetat de les preguntes i respostes. De fet, més que la política vaig fixar-me més en la manera de concebre el periodisme d'un país semblant al País Valencià en població. Té tantes coses bones que vaig decidir demanar matrimoni a la meua dona en un espai molt concret que apareix a la sèrie. Si tens curiositat t'ho conte per privat. 
  2. Bron. Netflix. Investigació criminal. Les sèries escandinaves amb parella protagonista són freqüents. És un esquema que funciona. En tot cas més enllà de la trama d'investigació convé resaltar dues coses. És una coproducció escandinava on usen estereotips de manera discreta però sense por. En la sèrie apareix per primera vegada un factor de gènere que després comentarem en altra sèrie. En esta comentarem que també vaig detectar per primera vegada com assumixen la diversitat mental (en este cas Asperger) i com apareixer amb naturalitat dins del guió. 
  3. Rita. Netflix. Sistema escolar. És la més familiar de totes. Em va agradar perquè el concepte de "tots els públics" és diferent a Dinamarca. Tots els públics significa exposar a tots els públics a problemàtiques no comuns sinó pparticulars. Rita és professora. Una professora molt particular. Crec que és una bona sèrie per a comentar com els rols de gènere apareixen difuminats, combinats i alternats d'una manera natural allunyada del pamflet i el crit ideològic. Rita actua amb un rol masculí clàssic i la trama ho assumeix com un eix fonamental. Tornant a tots els públics significa que els adults podran afrontar situacions juvenils que desconeixen o coneixen però no volen compartir. També els joves hauran de mirar el seu món des de fora i entendre que els adults els estem mirant. 
  4. Young and promising. Filmin.Generació millenial. Usant un criteri de complementarietat recomane esta sèrie per a comprovar quina és la vida de la gent no tan jove a Escandinàvia. La sèrie és Noruega i de nou trenca amb tots els rols de gènere que la ficció espanyola i americana mantenen intactes. No visualitza dones èxitoses que reclamen més visibilitat o empatia amb el seu gènere. La sèrie té protagonistes femenines joves de classe precària, que afronten problemes teus i meus. Una de les grans característiques de la ficció escandinava és escriure històries en minúscules. (com després quan viatges notes que és la seua vida). Viuen en minúscules i conten històries en minúscules. La ficció espanyola i americana està instal·lada en la gradiloqüència de la hiperemotivitat. Només cal vore La Casa de Papel o El embarcadero per adonar-se'n. Tres xiques joves afronten una vida i tenen problemes (també pel seu gènere però no exclusivament). Riuen, ploren, pateixen, treballen, s'ilusionen, s'enamoren, se desenamoren, lluiten, es barallen, criden, insulten, són àcides, s'arreglen, es maquillen, s'embruten, s'emborratxen, escriuen llibres. Tres xiques atrapades però sense límits. 
  5. Un noruego acogedor. Filmin. Escric en castellà el títol perquè serà més fàcil de trobar. És la més fosca de totes les recomanacions. És el contrapunt perfecte a la visió plàcida de la societat escandinava que oferix la resta de sèries. Una sèrie fosca on l'escenari marca una certa decrepitud allunyada de la classe urbanita. Recorda la imperfecció escandinava (Gente casi perfecta és un bon llibre que es pot llegir mentre es miren les sèries). Personatges poc amables en situacions poc amables fent coses poc amables. Val la pena mirar-la perquè contradiu tots els esquemes de Hollywood. Es l'antitesi americana. Allò que mai faria un productor americà. I només per això, per mostrar una ficció fosca i tosca val la pena. 
  6. The legacy. Netflix. CulebróJa hem comentat que a través de les sèries escandinaves es pot mirar un model de societat. The legacy ens oferix un culebró escandinau amb tot el que això significa de trames embolicades però la màgia està en els detalls. Podria fer moltes advertències però em quedaré amb una: la mirada de la sèrie respecte a les persones de major edat. La major part de les sèries mostren una visió de la gent més gran i jubilidada diversa, oberta i fins i tot antagònica. Per exemple mostrant gent major irresponsable. També cal destacar una constant de la ficció escandinava que es la consideració de la familia com un espai de conflicte i solidaritat simultàniament. La visió idilica mediterrània de la família com espai de consens cau davant l'evidència i l'assumpció racional de la família com a espai jeràrquic i de poder on es juguen alguns dels moments més violents de la vida. 
  7. Fallet. Investigació criminal. És una coproducció mig anglesa i mig escandinava. El resultat és una conjunció estranya d'humor negre anglés amb el nordic noir. De nou tots els rols apareixen de manera caòtica. Cap dona és fràgil. Cap home és un protector o superheroi. Les persones dolentes tenen una part de bones persones i les bones persones tenen vicis públics. Els girs inesperats de guió et trauen un somriure inesperat. 
  8. Bonusfamilien. Netflix. Suècia. Una familia unida. Si hem dit que The legacy mostra la família danesa Bonusfamilien és una bona manera d'entendre el model de familia sueca refinada. He de confessar que en molts moments de la sèrie vaig haver d'analitzar per què l'estava mirant si determinats personatges em resultaven insoportables fins al punt d'augmentar el meu pols. No apta per a gent rígida de plantejaments perquè trenca tots els límits de la paciència i la comprensió de les situacions que poden patir una parella divorciada amb fills d'altres parelles ben diferents. Si em conegueu personalment segur que sabeu amb quin personatge em vaig sentir profundament identificat. 
  9. Absuelto. Noruega. No sabria explicar en poques línies com és possible que un argument tan reduït, amb un casting tan reduït i en un escenari tan menut va poder captivar-me tant. No podia deixar de mirar-la perquè em relaxava tan com m'excitava. Crec que potser fora el contrast entre l'ús dels fiords noruecs com a espai enfront de la interpretació magnífica del protagonista que manté un rostre (després he comprovat que només té eixa pose) ansiós, desesperat, de l'èxit amarg, dels origens i els destins, de com el passat mai no es deixa arrere. La trama és una espiral de pocs elements on cada episodi et deixa més despistat que l'anterior. 
  10. Skam. Noruega. No hi ha cap altra sèrie que haja pogut captar més el caos en el que creix l'actual generació adolescent. La gestió de l'abundància, la diversió combinada amb el patiment. Crida l'atenció la manera d'integrar el fenomen de les xarxes socials en pantalla i la capacitat de transgredir el llenguatge verbal, audiovisual i temàtic. S'atrevix a anar on ningú no ha anat d'una forma quotidiana. La seua  imitació espanyola no ha sabut traduir per la típica obsessió espanyola aspiracionista. 

N'hi han més. Potser ins i tot millors però esta és la meua selecció. Si en voleu informació o recomanacions particulars podeu contactar-me per xarxes socials. Sóc fàcil de trobar posant el meu nom i cognoms en google. 

Entrades populars d'aquest blog

La derrota ideològica del valencianisme polític

Los niños cebra: cuando la inteligencia se convierte en un problema

La prepolítica