Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2020

Comunicació de crisi sanitària: una anàlisi crítica

Imatge
Justament estava estudiant la comunicació d'alarma (el tema més important d'enguany) quan ha arribat una comunicació d'alarma. No és cap sorpresa però el guió que dicten els estudis s'ha complit pràcticament a la perfecció. No obstant això crec que la crisi del Coronavirus presenta alguns matisos diferencials que val la pena comentar.



La construcció del relat té peculiaritats suficients per deixar-les almenys anotades en espera d'una futura reflexió amb més perspectiva. Crec que en el futur valdrà la pena revisar i recordar les següents qüestions:



Ús del relat narratiu de la guerra. Totes les metàfores són bèliques. L'exèrcit està en el carrer. Els discursos del president del Gobierno van plens de poesia emocional. De fet, la nit abans de prolongar l'estat d'alarma va fer un discurs de més de 45 minuts on no va aportar ni una sola informació nova. Tant va ser així que no va ni tan sols anunciar la intenció de prolongar l'estat d'alarma. Pràcticam…

Què són les emonews i per què són tan perilloses?

Imatge
Tindre a tot un país dins de casa és un experiment social incomparable per a les empreses de xarxes socials i una oportunitat única per a fer un test d'estrés en les capacitats digitals i comunicatives d'un país. 



La major part de les persones hem sentit parlar de les fake news. Les fake news poden ser de diversos tipus però tenen algunes coses en comú: són malintencionades, propagandistes, en definitiva són finalistes. L'emissor les crea amb una clara intenció d'influir ideològicament sobre el receptor siga amb una relativitat de perspectiva, amb una creenca irracional no contrastada o simplement amb propaganda política.

En canvi les emonews tenen, en principi, una bona intenció (almenys això pensa l'emissor) que intenta previndre, conscienciar, empatitzar, formalitzar o animar al receptor. Totes les finalitats semblen benintencionades. En canvi el seu risc és també important.

A tots ens estan arribant contínuament impactes emocionals que no aporten informació. So…

Funcionaris postpandèmia

Imatge
Ahir vaig aassitir a un linxament virtual d'estil clàssic. Una persona fa una proposta en el seu perfil de Facebook (el Facebook és per a amics o és un espai públic), un detonant agafa les declaracions, les simplifica i les contextualitza segons el seu interés, després una multitud lapidatòria acudix a l'execució mentre alguns líders d'opinió assenyalen amb el dit cap a on han d'anar les pedres. 

El linxament va ser perquè una persona destacada del món empresarial textil valencià va insinuar que els funcionaris podien assumir una part del cost econòmic de la quarantena a canvi de no tindre cap risc de ser despatxats ni de deixar de cobrar cada més. El pensament dicotòmic i dual es va tirar damunt immediatament.

Acò no millorarà. A partir del dia que fa 10 els estudis científics sobre aïllament indiquen que els nivells d'ansietat es disparen i només tenim les xarxes socials per a canalitzar emocions. Per fi ha quedat clar que Facebook, Twitter i Instagram a diferent…

10 regles bàsiques d'higiene digital per a passar la quarantena

Imatge
Estem atrapats a casa i poca cosa es pot fer sense pantalles. Això ja passava però ara és més evident. Amb tanta exposició és important regular de manera disciplinada les rutines digitals i mediàtiques. La higiene digital hauria de ser ja un contingut bàsic a l'ensenyament dins de l'assignatura d'educació física i mental. Podem aprofitar este moment per a canviar el sistema educatiu i incorporar-la però de moment ací tens alguns consells bàsics que et poden ajudar: 





Deinfoxicació. Equilibra bé l'entreteniment, la informació, la interacció social personal i digital i l'activitat física siga quina siga. El desequilibri de l'entreteniment en les televisions de graella i les ràdios serà creixent. Cada vegada la distància en les cadenes serà més gran (per exemple la Sexta és ja només una cadena informativa) i has d'intentar substituir-los amb entreteniment-distracció-evasio de plataformes o Internet. L'equilibri informació-negativitat vs entreteniment-positiv…

20 coses útils socialment que podrien fer els bancs

Imatge
La banca és la garantia de cobriment de les necessitats financeres bàsiques. La seua orientació més social o més comercial determina la personalitat de cada entitat. La desaparició de les caixes d'estalvis ens fa deixar orfes de banca social però este és un excel·lent moment perquè les antigues caixes que ara són bancs demostren la seua vocacio i tradició. La banca no pot amagar-se darrere de l'aparador del victimisme per la caiguda del negoci. Tenen suficients beneficis per a aguantar dos mesos a pèrdues constants. La banca com a eix social financer ha de fer alguna cosa útil i algunes d'eixes coses útils són molt fàcils de fer:


No cobrar cap comissió per traure en el caixer d'altres entitats. Amb eixa mesura evitariem desplaçaments innecessaris en busca del caixer de la teua entitat. La banca ha d'assumir la seua responsabilitat en els desplaçaments. No cobrar als establiments la comissió per cobrar amb targeta durant el temps que dure l'estat d'alarma. Pa…

Dia 5: Escacs al Rei

Imatge
Hui és el dia que menys ganes tinc d'escriure. Comence a acusar cansament. Acabe d'operar-me dels ulls i mirar tot el dia una pantalla no sembla la millor manera de passar els dies. 



Ahir va aparèixer el Rei però no ha donar explicacions de res sinó a contar-nos coses que ja sabíem i a fer poesia monàrquica. La monarquia és una institució anacrònica però pot ser divertida si no té cap paper institucional. Esta podria ser una solució transaccional per a poder eixir del rídicul constant que patim els espanyols per la dinàstia borbònica. Ja no queden excuses. És impossible sostindre la monarquia ni fent volantins ideològics.

No tinc moltes ganes d'escriure. Ho solucione fent mems. He perdut també la concentració per a fer faena tot i tenint algunes dates d'entrega. Comence a perdre també la rutina de la son.

Ahir vaig fer videoconferència amb els meus nebots. I crec que em va afectar emcionalment. Hui ha sigut el dia del pare i només he pogut parlar per telèfon. Els nanos…

Dia 4: Keep calm

Imatge
Observar el comportament humà en situacions d'emergència és un documental de la 2 en directe. Quan Gran Hermano es va presentar com a programa es va autoqualificar d'experiment social. Realment açò sí que és un experiment social.


Ara sé que sóc una espècie d'asperger ideològic. La gent necessita aplaudir. No soluciona res però aporta ànim a qui el necessita. La sensació de formar part d'una comunitat més gran i la vocació de tindre esperança són una necessitat humana. Per això les religions han tingut i tenen tant d'èxit. Probablement ara seria més important que mai tindre religions estructurades i no la nova atomització de moviments de religió laica fonamentalment d'esquerra que hem creat. Creure en alguna cosa trascendent ajuda a ser feliç siga quina siga eixa cosa transcendent.  L'imaginari de guerra se va assentant. Un greu error però supose que és inevitable. Ja ni em preocupe en intentar evitar-ho. El llenguatge és bèlic i les mesures són implementade…

12 coses útils que poden fer els adolescents confinats

Imatge
Després de cinc anys treballant amb adolescents enguany volia deixar el tema per qüestions de distància generacional però crec que és un bon moment per tornar a reprendre el tema. 



No els feu tontos. Saben fer moltes coses. Com en totes les generacions n'hi ha de més espabilats, madurs o curiosos i dels altres. La qüestió és que, com a adults, tenim l'obligació de generar-los oportunitats, d'obrir portes i finestres i que eixquen a camp obert, que s'arrisquen, que s'equivoquen però que s'atrevixquen a fer coses que nosaltres no entenem. Internet ho canvia tot i especialment les relacions intergeneracionals. Ara el fill del moliner sap més de molins que el moliner.

Les situacions extraordinàries tenen un aspecte molt positiu: requerixen actuacions extraordinàries. Els adolescents en la situació actual tenen un avantatge respecte als adults: dominen el funcionament del món virtual. És el moment doncs de que prenguen una certa iniciativa generacional. Saben fer mo…

El final de la globalització

Imatge
Estem assistint al final de la globalització. El món ha canviat. El món va a canviar de manera dràstica. Ja teníem algunes pistes amb els nous moviments populistes i de democràcia autoritària que s'escampaven per tots els països. Però ara els colp definitiu. 



Quan Trump va guanyar les eleccions vaig començar a intentar entendre com això havia pogut passar. La meua percepció directa (i mediatitzada) mirava Trump com a una persona vulgar des del punt de vista intel·lectual i polític. Què feia bé eixe home? Si estava clar que el que jo valore en un polític no ho feia bé... que havia fet bé?

Des d'aleshores vinc llegint sobre com funcionen els valors polítics conservadors. En el camí he descobert la meua part conservadora i he aprés a valorar-la i no amagar-la. No sempre és fàcil perquè el meu entorn és progressista però intente anar explicant conceptes bàsics de dialèctica de valors. Per exemple, teories progressistes són útils en un context i absurdes en un altre. El mateix pass…

Dia 3: La nova normalitat

Imatge
Tinc una copa al jugador més disciplinat. Mai no ho he contat perquè em vaig enfadar quan me la donaren. Sé que va ser amb la millor intenció del món. Crearen una copa només per a donar-me alguna cosa perquè pensaven que era important donar-me un premi. El que fora. La vaig guanyar amb 12 anys. Ser un xiquet disciplinat amb 12 anys dona una idea de quina era i és la meua personalitat. Volien premiar el fet que no faltava mai a un entrenament, que sempre arribava a l'hora puntual, que em quedava després d'acabar l'entrenament col·lectiu per a entrenar el remat de cap. Això era especialment valorable quan els camps eren de terra i els balons eren Mikasa. Rematar durant quinze minuts de cap en eixes condicions era per a donar-me una copa. 



La qüestió és que tinc una copa per la meua disciplina. No ho considereu falta d'empatia però en una situació com esta veig moltes (moltes) coses positives. Veig oportunitats per tot arreu. Veig l'oportunitat de repensar la distanci…

Dia 2: Himnes en les finestres

Imatge
Hem passat de les banderes en els balcons als himnes en les finestres. Supose que és inconscient però hem passat en poques hores de l'emergència sanitària a la declaració de guerra. Ahir Fernando Simón (l'home de la calma) vestit amb pantaló i jersei de normalitat estava flanquejat per tres uniformes. 
El ministre de Sanitat va estar rodejat per Interior i Defensa. Són eixes coses que tot el món considera naturals i no ho són. L'escenografia compta. Tinc clar que hi ha components d'ordre públic però també tinc clar que comunicativament l'escenografia d'anit no ajudava gens. No estem en guerra; estem davant un problema de salut. No estem en guerra.



L'imaginari col·lectiu de la guerra no ens convé. El lideratge hauria de ser de les autoritats sanitàries. Interior i Defensa haurien d'estar amagats. No necessiten protagonisme. I els uniformes de darrere més amagats encara. La sensació de guerra no ens convé com a comunitat humana. El llenguatge hauria de se…

Una regulació digital de l'estat d'alarma?

Imatge
La major part de la nostra regulació és encara analògica i no està adaptada a la realitat. Internet ho canvia tot i a molta velocitat. Adaptar-se no és fàcil i tampoc la ment humana grupal està habituada a fer esforços d'eixa dimensió. Si a això afegim que la major part de la classe política és d'una generació completament analògica podem entendre que ara no tenim instruments adequats per fer front a una situació extrema des del punt de vista digital. 



Per a tot el món semblen acceptables les mesures preses pel Gobierno en l'àmbit presencial. Ningú sembla considerar necessària una intervenció digital en la mateixa direcció. Ha passat exactament igual que amb l'aparició d'Internet privatitzat. L'espai radioelèctric és públic i accessible de manera gratuïta. En canvi amb Internet no passa això. Internet és privat i de pagament. Potser ara és un bon moment per a subratllar que Internet és un bé de primera necessitat.

Les mesures de l'estat d'alarma tenen c…

Dia 1: El comandant en cap

Imatge
Alguna cosa haurem de fer i a mi m'agrada pensar per escrit. Així que he pensat començar un diari del confinament. 



Ahir el més destacable va ser la compareixença del president del Gobierno. Destacable especialment per a un comunicador audiovisual analític. No tenim referències d'alarma en cap de les generaciones, per tant el nostre inconscient només sap acudir a l'instint i a les referències audivisuals (pel·lícules i sèries).
L'aparició del president del Gobierno d'anit em permet parlar de l'aparició dels còmics dels superherois després de la crisi del 1929. El marc referencial és plenament ianki. Un home (mascle alfa) assumeix la protecció del ramat. Per això exercirà els poders que li han sigut conferits per la naturalesa. És un deure moral de protecció que tenen les persones superiors. Miren el conjunt des de dalt però un gran poder comporta una gran responsabilitat. Eixe rol de superheroi protector i capaç d'assumir riscos fins al nivell de l'obse…