Memòries d'un cínic: per què els joves no tindràn mai crèdit

Ja van dos anys que la patronal de banca diu que no dóna crèdit perquè no hi ha clients solvents. Fa temps que explique que qui no està informat està perdent diners. Estar informat et permet fer projeccions relativament senzilles respecte al futur. Viatjar és una altra manera d'endevinar el futur. En realitat és tot relativament fàcil. 





En un viatge a Amsterdam fa anys i fent una visita guiada ens parlaren del preu de la vivenda i de la dificultat per accedir a la propietat. L'única opció per a viure a Amsterdam era el lloguer. I no qualsevol lloguer. Un lloguer car. La mateixa estructura vaig detectar a Alemanya i finalment i de manera més clara a Copenhague.
L'Europa del Nord estava dividida en propietaris i no propietaris. Entre gent que podia viure a la ciutat gran i creadora d'oportunitats i gent que no. Jo vaig decidir que seria dels primers.

La vaga general de 2010 coincidia amb el moment de crisi bancària més alta a Espanya. Va ser una vaga definitiva perquè era una vaga contra el govern del PSOE. El seguiment de la vaga va ser rídicul a pesar dels greus motius que encara hui patim i debatim. Va ser un seguiment rídicul fonamentalment perquè els pares de les persones que ara intenten incorporar-se al mercat de treball van optar per autoprotegir-se i vendre el futur dels seus fills. Potser fora una dinàmica inevitable, això mai no ho podrem comprovar; però està clar que aquells senyores i senyors que formaven part de la generació dominant 45-60 en aquell any van decidir que primer estaven els seus salaris, els seus treballs i les seues pensions i que els joves ja s'apanyarien.

Paral·lelament es va crear el discurs antibancari indignat pel qual la banca és el dimoni. Començava el 15M i amb ell el pensament dualitzat i maniqueu, simplficat i popularitzat. La banca era l'enemic pels seus excessos. Com si els clients no hagueren fet mai res i foren unes víctimes indefenses. L'assimetria existeix, sí, però l'avarícia també. En tot cas, no és el moment de repartir culpabilitats: l'efecte més directe del pensament antibanca ha sigut el rigor en el crèdit. El rigor en el crèdit consisteix a usar els criteris de concessió amb rigorositat impecable. Per què amb els tipus d'interés més baixos de la història ningú té crèdit? 1) Per què tenen por a demanar-ne per culpa de la propaganda antibancària 2) Per què no són solvents. Tal qual.

Anem a cosir les tres corrents. Per un costat tenim joves venuts pels seus pares que no tindràn mai un lloc de treball estable ni ben remunerat gràcies a la devaluació salarial posterior a la reforma laboral. Per un altre no podran accedir a les grans ciutats perquè el preu del lloguer serà molt alt per un salari minimitzat. Finalment tampoc podrán accedir a la compra perquè el criteri de rigor tècnic indica que per a concedir crèdit la quota no ha de superar el 35% dels ingressos corrents i la persona ha de tindre estalviat un 30%. Eixe 30% es dividix entre un 10% d'impostos (si és jove) i un 20% de marge no financiable (es financia el 80% de la vivenda).

Per a fer números fàcilment fixarem un exemple d'un mileurista (afortunat) menor de 35 anys que vol comprar una vivenda de 100000 euros (la mitat de les vivendes en venda a València està per damunt dels 150.000 euros). Esta persona, si vol llogar la teoria diu que hauria de trobar un lloguer de 400 € (40% del seu salari). Si feu un passejet per Idealista podreu comprovar que no hi ha cap pis en tota València per eixe preu. Si el nostre jove mileurista vulguera comprar una vivenda d'eixe preu hauria de tindre estalviat un mínim de 30.000 euros. Si estalvia 200 euros al mes tardaria uns 13 anys en aconseguir eixa xifra.

L'eqüació era fàcil de quadrar. Tota una generació estava condemnada en viure i treballar en precari. Probablement totes les generacions posteriors al 2010 ho estan. Amb eixa informació era fàcil traçar una estratègia.

La informació de qualitat és poder. Vos ho recomana un cínic. 

Entrades populars d'aquest blog

La derrota ideològica del valencianisme polític

Los niños cebra: cuando la inteligencia se convierte en un problema

12 coses útils que poden fer els adolescents confinats