Alarma: la societat de la por. Primeres idees.



L'any passat vaig dedicar el meu temps a investigar el fenomen del fanatisme humà. Les xarxes socials m'havien deixat al descobert tot un conjunt de pensaments de la gent del meu voltant que fins a eixe moment estaven amagats. I vaig descobrir un increïble nivell de fanatisme entre persones pròximes a mi en diferent grau. El gregarisme i les creences (hipòtesis sense dades de contrast) em van xocar tant que no vaig poder evitar investigar el tema amb lectures i entrevistes. El resultat intern va ser la convicció de l'essència del pensament humà en grup i el seu funcionament semblant en diferents ideologies i un reportatge audiovisual que quan trobe el moment de perfilar al detall publicaré.

En l'any 2020 el fenomen social que més capta la meua atenció és l'alarma. No es un fenomen nou ni pretenc fer adanisme (pensar que sóc la primera persona en adonar-se d'un fet) però crec que l'aparició d'Internet és suficientment potent com per a repensar amb noves claus alguns fenomens socials.

L'alarma social es un fenomen antic que cobra una nova dimensió en el món de les pantalles individuals. La gent sembla més diposada que mai a alarmar-se. La fragilitat social és creixent mentre els índex de seguretat ciutadana creixen i en canvi els moviments bèlics augmenten. Vivim en societats segures (micro) que incrementen la seua por i les ganes d'enfrontar-se clàssiques de la història de la guerra permanent humana.

En el camí estic llegint ja algunes coses respecte al model de negoci dels mitjans de comunicació on el mercat de l'atenció és cada vegada més dur i costa d'aconseguir. Per això incrementen el seu nivell d'administració d'alarma, la dòsi d'alarma ha de ser creixent mentre les dades d'alarma són decreixents. Mai en la història de la humanitat havíem tingut una societat occidental tan segura, pacífica i saludable. En canvi, les onades d'alarma social són contínues. Com és possible? Com afecta l'espectacularització del món i la tiktokització del pensament? La negació de l'alarma és alarma en sí mateixa? Es pot transferir calma en un escenari d'alarma? Pot l'alarma social justificar canvis normatius? És l'alarma social un coartada política perfecta per a justificar les creences de l'intragrup?

Caldrà investigar la psicologia social humana i la seua predisposició a l'acceptació de la mentida com a mètode de supervivència. La memòria com una creença falsa construida sobre un relat sense dades. Quins beneficis tenim per tindre creences falses? Què guanyem? Què hi té a vore la peresa intel·lectual?

Ideològicament l'alarma social és un instrument potencialment perillosíssim. La Doctrina del Shock de Naomi Klein fa un repàs de l'ús de la por i l'alarma per part de les èlits dominants. Però amb Internet tot recurs ideològic es democratitza i popularitza. També l'alarma social. Ara un grup ben organitzat i coordinat pot crear alarma social. L'alarma social és usada per a diverses causes amb la voluntat de construir un relat guanyador per als diversos grups ideològics que pugnen pel poder. Però la pròpia alarma n'és el relat guanyador. L'assentament de la sensació d'alarma, velocitat, vertígen, por és un relat ideològic que reclama un element protector i salvador. Un lideratge fort i autoritari que puga aportar poques certesa en un mar de dubtes.

Quan no saps de què va un moviment ideològic mira a qui beneficia i seguix el corrent dels diners. A qui beneficia l'alarma social? Quines conseqüències té? Com reacciona una societat alarmada? Com afecta això a la relació amb les altres persones? Més desconfiança? Com afecta l'alarma amb els elements comuns? Als espais públics? Als espais de conflicte i trobada? L'alarma és un relat conservador? Si és un relat conservador per què moviments d'esquerra el gasten amb freqüència? L'emergència climàtica no és un concepte que busca alarma social? Ens estan matant (a les dones) és un eslògan de gestió de l'alarma? Els immigrants ens estan envaint és un dogma sense dades que genera alarma? Si el Coronavirus no és letal de manera directa però ha generat histèria col·lectiva, què passarà amb una malaltia que siga letal? Què passaria si la SIDA tornara?

D'altra banda caldrà també investigar els elements constitius de l'alarma. Qui la genera? Com ho fa? Per què unes alarmes tenen èxit i unes altres no? L'alarma ha de ser creixent fins a l'infinit? Quines emocions desperta l'alarma? Com es combinen eixes emocions amb el necessari pensament de serenitat i llarg recorregut? L'alarma social té final? Viurem en una societat permanentment alarmada i sobresaltada? Té això influència sobre les malalties mentals creixents? Com influirà el fet que la generació boomer arribe a la tercera edat? Com afectarà això a una piràmide de població envellida i per tant poregosa?

L'alarma com a fenomen grupal té efectes individuals? Per què les xiques joves tenen por d'anar pel carrer per la nit a soles? Les dades indiquen que en tres dècades Espanya ha passat de ser un espai insegur a un espai segur però les dades no es corresponen amb les sensacions. La sensació que tenen les dones és que tenen un alt risc de morir i de ser violades mentre les dades de criminalitat baixen o es queden estables. Quina alarma és jeràrquicament superior: la mort per suícidi de 3 homes al dia o la mort per assassinat de cinc dones al mes? Qui estableix la jerarquia de l'alarma? Per què una alarma té una durada concreta? Com afecta el paradigma "the winner takes it all" de la tecnologia? Les pantalles individuals són la principal font de contagi? Sabem llegir? Entenem el que llegim? Ens agrada tindre por? Volem tindre por? Què guanyem passant por?

Quina és la finalitat de l'alarma social? Mostrar un risc o perill. Però per a què? La doctrina del shock indica que per a oferir una solució posterior. Quina és eixa solució a l'alarma? A quin segment de població afavorix l'alarma? Qui guanya amb una societat alarmada? Quina és l'alternativa? Qui ens protegirà de l'element que genera la por? Ens protegirà en grup o ho farà individualment? Serem un tot o serem individus lliures davant l'amenaça i l'alarma?

Qui podria utilitzar l'alarma social al seu favor? Com ho podria fer? Amb quins aliats podria contar? Crear alarma podria ser un mecanisme de control ideològic descentralitzat on la pròpia alarma és la gestora de la realitat?

Crec que enguany tinc molta faena si vull contestar totes les preguntes que tinc al cap. No sé si servirà de res. Potser simplement acabe alarmat de vore com funciona l'alarma i tinga por a la pròpia alarma. Potser així tanque el cercle i forme part d'allò que vull combatre.

Entrades populars d'aquest blog

La derrota ideològica del valencianisme polític

Los niños cebra: cuando la inteligencia se convierte en un problema

La prepolítica