Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2020

Alarma: la societat de la por. Primeres idees.

Imatge
L'any passat vaig dedicar el meu temps a investigar el fenomen del fanatisme humà. Les xarxes socials m'havien deixat al descobert tot un conjunt de pensaments de la gent del meu voltant que fins a eixe moment estaven amagats. I vaig descobrir un increïble nivell de fanatisme entre persones pròximes a mi en diferent grau. El gregarisme i les creences (hipòtesis sense dades de contrast) em van xocar tant que no vaig poder evitar investigar el tema amb lectures i entrevistes. El resultat intern va ser la convicció de l'essència del pensament humà en grup i el seu funcionament semblant en diferents ideologies i un reportatge audiovisual que quan trobe el moment de perfilar al detall publicaré.

En l'any 2020 el fenomen social que més capta la meua atenció és l'alarma. No es un fenomen nou ni pretenc fer adanisme (pensar que sóc la primera persona en adonar-se d'un fet) però crec que l'aparició d'Internet és suficientment potent com per a repensar amb noves …

El cas de Plàcido Domingo i la nova esquerra moralista

Imatge
Plácido Domingo ha reconegut tindre conductes moralment reprotxables i indignes. Les dones assetjades van patir una situació que mai s'havia d'haver produït. No és correcte el seu comportament i això el converteix en una mala persona per haver fet patir a altres persones aprofitant la seua situació de poder.



Afirmat tot això crec que podríem obrir un debat de pensament sobre coses que passen inadvertides però amb el temps esdevenen importants. Són detalls menuts invisibles i grans corrents subjacents i soterrànies. Fer-les visibles pot ajudar a interpretar el pols ideològic del moment.

Acabe de llegir que la vicepresidenta del Consell Mónica Oltra ha dit de manera conscient que "la qualitat professional ha d'anar unida a la qualitat humana". Ho ha dit per a justificar que el brillant tenor espanyol no donara nom a una instal·lació de la Generalitat.

He escrit brillant per a cridar l'atenció. El motiu pel qual el recinte tenia el nom de Domingo és la seua bril…

La marca identitària valenciana: ni Bloc ni Nacionalista ni Valencià

Imatge
Temps estimat de lectura: 8 minuts

Sembla més que evident que el nom Bloc Nacionalista Valencià va ser una imitació del Bloque Nacionalista Galego que havia obtingut bons resultats electorals en aquella època. Era un Bloc perquè el formaven diversos partits i la paraula bloc permetia combinar la unitat amb la diversitat. Les partes fan un bloc per a constituir una unitat. Era nacionalista perquè volia construir o defendre una nació política (en aquella època sense complexos). I era valencià perquè l'ús del gentilici sempre ha sigut millor que el de València i per allò de delimitar territorialment la nació. 



Fa més de déu anys alguns des del corrent Bloc de Convergència Valencianista (la més mínima expressió de corrent d'opinió que vos podeu imaginar segurament) vam intentar explicar sense cap èxit que la paraula "Nacionalista" com a marc no podia aspirar a representar l'electorat (bàsicament municipalista) que realment tenia el Bloc en cada poble. Només calia xafa…

Per què els gamers són de Vox?

Imatge
Després d'haver llegit com l'esquerra gourmet urbanita i megacuqui ha atacat El País per intentar explicar, contrastar o entendre per què la gent "normal" vota Vox i no són ni dimonis, ni analfabets ni monstres és dificil fer un article sobre el tema. Però s'ha de persistir en la superació de les barreres i murs que estem fent crèixer entre nosaltres. Per tant, allà vaig.



Conèixer l'ascens de l'ultradreta a Andalusia (la primera sorpresa del conjunt socialmediàtic de l'esquerra cuqui) era també una qüestió de tecnologia. Podríem fer memòria de com la comunicació política nazi es va posicionar ràpidament en la ràdio i el cinema. També podem recordar com el partit demòcrata (Kennedy) va entendre millor que ningú el mitjà televisiu. Després ho va fer Reagan per als republicans. Sòn exemples de com l'adaptació a la tecnologia interacciona amb les possibilitats de comunicació política.

Fa uns anys qualsevol persona que estiguera en Twitter podia conèix…

Memòries d'un cínic: per què els joves no tindràn mai crèdit

Imatge
Ja van dos anys que la patronal de banca diu que no dóna crèdit perquè no hi ha clients solvents. Fa temps que explique que qui no està informat està perdent diners. Estar informat et permet fer projeccions relativament senzilles respecte al futur. Viatjar és una altra manera d'endevinar el futur. En realitat és tot relativament fàcil. 





En un viatge a Amsterdam fa anys i fent una visita guiada ens parlaren del preu de la vivenda i de la dificultat per accedir a la propietat. L'única opció per a viure a Amsterdam era el lloguer. I no qualsevol lloguer. Un lloguer car. La mateixa estructura vaig detectar a Alemanya i finalment i de manera més clara a Copenhague.
L'Europa del Nord estava dividida en propietaris i no propietaris. Entre gent que podia viure a la ciutat gran i creadora d'oportunitats i gent que no. Jo vaig decidir que seria dels primers.

La vaga general de 2010 coincidia amb el moment de crisi bancària més alta a Espanya. Va ser una vaga definitiva perquè er…

Defensa progressista dels valors conservadors

Imatge
Un dels exercicis més importants que ha d'abordar el sistema de partits actual és l'escolta i l'empatia. Hem emmalaltit de diferència. La nova societat en xarxa afavorix la diferència amb les cambres d'eco i les bambolles informatives que contruixen les xarxes socials al nostre voltant. Hauria de ser un exercici obligatori exposar-se a opinions i visions del món que ens resulten incòmode i després intentar fixar aquelles coses que tenim en comú.



Els estudis científics respecte a la política dels mitjans conclouen que la major part de l'agenda i el foco estan posats en els punts divisius mentre que aquells punts que majoritàriament ens unixen queden en l'ombra o apartats. Jo afegiria que també hi ha una jerarquia de punts divisius i que molts punts que podrien ser divisius però útils per a la reflexió, com ara el creixement de la desigualtat econòmica en el "primer" món, no ocupen un espai mediàtic suficient per a generar debat.

És més, com explicar Ja…

Espai Valencià de Progrés: un partit de laboratori

Imatge
Parlàvem ahir de la desaparició del vector valencianista digerit i submergit en el vector esquerra. L'esquerra guanya. Per la part esquerra tots els intents de fer valencianisme han acabat fagocitats per la força del vector esquerra. De fet, fa una dècada que el valencianisme polític ha desaparegut per moltes raons; algunes de conjuntura històrica aliena (corrupció, crisi econòmica, identitarisme extrem) i d'altres per qüestions d'actitud pròpia dels partits valencianistes (necessitat d'aportar càrrecs a les institucions i mantindre cohesions de govern). El ben cert és que les línies roges de Compromís són sempre coincidents amb les de qualsevol altre partit alineat dins de l'esquerra internacional i tradicional. Això no és negatiu: és normal. Però fa que el valencianisme com a debat desaparega totalment (ja era marginal, ara ja és inexistent).
Comptat i debatut també hem parlat de la necessitat de construir un ecosistema més que una espècie política en perill d&#…

El País Valencià serà plural o no serà

Imatge
Al post d'ahir tornava a reflexionar -després de molts anys- sobres les excepcionalitats i anomalies ideològiques valencianes. Quasi totes tenen origen en els apostols de les teories fusterianes més que no en les pròpies teories. La idea de la negació de la pluralitat ideològica valencianista està ben assentada en l'imaginari identitari valencià. Jo no hi estic d'acord. I no sóc ni el primer ni l'últim. I sóc ben conscient que som molt pocs els qui no estem d'acord però som alguns i ens hauríem de conèixer i reconèixer. 
He llegit alguns comentaris i reaccions al post d'ahir sobre si Compromís és una victòria electoral (i de govern) i al mateix temps una derrota ideològica perquè elimina el vector identitari valencianista del tauler polític valencià. La majoria tenen dos camins. El primer és "val, té raó però ja ho vam intentar i no va eixir". El segon és "ací el que manen són els resultats i si el resultat és un èxit electoral no pot ser fracàs…

La derrota ideològica del valencianisme polític

Imatge
Un 0,3% té la culpa. En les eleccions de 2003 el Bloc Nacionalista Valencià amb una estratègia de valencianisme taronja intentava construir un espai obert nacionalista i progressista que puguera disputar espais (especialment econòmics) que fins a eixe moment el valencianisme polític mai no havia disputat.
Es va quedar a un percentatge mínim de poder entrar a Les Corts Valencianes. En qualsevol altre parlament autonòmic el Bloc haguera entrat.
El valencianisme taronja (molt abans de l'hegemonia del taronja per Ciudadanos) intentava estirar al màxim el poder de suma del valencianisme polític intentant donar cabuda a molta gent amb un contracte de mínims en els dos eixos: nacionalisme i progressisme. Contenció en els dos eixos per a poder arribar a les classes populars valencianes amb una idea més permeable.

L'equalitzador dels dos eixos que sempre han perseguit el valencianisme d'arrel fusteriana (quina maledicció aquella frase de "el País Valencià serà d'esquerres …

Mi hijo va al mejor colegio de Valencia

Imatge
¡Qué suerte he tenido! Y encima al lado de casa. Y además público. Mi hijo va al mejor colegio de Valencia. 



Me encanta el colegio de mi hijo porque ha superado la vieja educación analógica y fordista que mete a todos los niños en función de la variable aleatoria del día de nacimiento. Mi mujer dice que hemos acertado de lleno porque en el colegio de mi hijo se agrupan por talentos, capacidades e intereses. Pasa mucho tiempo con sus compañeros de generación pero también con alumnos de otras edades, sobre todo en habilidades lingüísticas.

¿A quién quiero engañar?... Fin del postureo.

Al principio me sorprendieron un poco las asignaturas que tenía que dar. Cuando me dieron el horario a principios de curso lo único que se me ocurría era preguntar dónde estaban las Matemáticas, Lengua e Historia de toda la vida.
Cuando fuimos a matricularlo nos dijeron que era un programa experimental y que pensaban que tras la aparición de Internet ya no era necesaria la transmisión de contenidos sino qu…