La veritat no és un negoci

La crisi del periodisme amb l'arribada de la digitalització ha tingut moltes consequencies. Una de les més importants és l'aparició del "clickbait". El clickbait suposa l'ús de titulars parcials, grandiloqüents, insinuadors o en qualsevol cas atractius per a despertar una determinada emoció que obligue a fer clic. Hui en dia alguns diaris són venedors d'audiències i les notícies es dissenyen perquè una determinada audiència pique. El titular és la força i el ganxo que farà tancar una venda d'una notícia o no.



Cada dia veiem clickbait a les xarxes amb titulars com "no creeras la respuesta de... " o "lo que tratan de ocultar respecto a...". Són trucs. La majoria són molt infantils i fàcils de detectar però uns altres no.

Esta setmana Héctor Esteban usava el clickbait en el titular "400.000 euros en subvenciones para entidades que hacen cursos de memes".

Analitzem per què és clickbait:

  • 400.000 euros. D'on surt esta xifra? En quant de temps? Quants exercicis inclouen? Quantes entitats entren dins de la xifra? 
  • Subvenciones. Una subvenció és una dotació de diners públics destinada a fer unes activitats concretes, justificades i amb un projecte previ. Primer un projecte amb pressupost i uns objectius i després una justificació. 
  • Entidades. Quantes? Quines? 
  • Hacen cursos de memes. Després vorem que no hi ha cap menció a cursos de memes en tota la notícia. Es tractava d'una conversa, trobada, debat, workshop per a gent molt jove i no tan jove sobre com funciona el format i com gestionar les seues derivades (per exemple amb parts de màrquetin digital com el clickbait que ha usat el periodista). 

La intenció i la insinuació. El titular està dissenyat per a potenciar l'efecte "malbaratament de recursos públics" que en la mentalitat conservadora a la qual s'adreça el mitjà en qüestió "Las Provincias" és el seu target habitual. Un dia parlarem dels costos econòmics que li suposa a este país la desconfiança com a paradigma de funcionament, no és el cas hui. Però la idea és fomentar la desconfiança política perquè la desafecció sempre afavoreix l'electorat conservador i en forma part intrínseca del seu pensament. 

La veritat no pot ser un negoci. No podem jugar a clickbait en mitjans de difusió ideològica. En fi, clar que poden però s'ha de saber decodificar. 

L'article em descriu com a "alma mater" de la trobada (no curs) d'autors de mems en valencià. I com a "alma mater" em veig en l'obligació d'explicar exactament el que vam fer i per què. 

  1. Ús de la frivolitat en recursos d'observació social. És un recurs habitual usar un fenomen emergent com a format atractiu per a després reconduir l'espai d'intercanvi social cap a altres direccions. Així, al llarg del temps hem usat el futbol per a educar, la música per a educar i ara ens proposem fer-ho també amb els videojocs, youtube i els mems. La idea és agafar la força d'un fenomen per intentar aproximar l'abisme generacional que hi ha entre adults i la gent més jove. La nostra missió com a associació és aplanar la bretxa digital que separa els periodistes que mensypreen un format i aquells que el viuen com a format propi i fins i tot com un codi generacional. Per tant, el mem en este cas era una simple forma d'oferir un format atractiu a una generació que viu en les xarxes i on el format és exitós. Voliem escoltar a un determinat tipus i grup de persones creatives que han triat un format i han tingut èxit.  
  2. La segmentació d'ús del valencià. També és freqüent com a recurs d'observació social delimitar la realitat observada. No vaig a defugir el meu compromís amb el multilingüísme, simplement vull explicar que no som una associació ni unes persones suficientment capacitades per estudiar tot l'únivers dels mems. Per tant, decidim perimetrar en els mems en valencià perquè la nostra experiència ens diu que és on més gent interessant solem trobar. Això passa perquè un compromís lingüístic amb una llengua minoritària sol portar adosades altres característiques de maduresa, intel·ligència i gestió del minoritarisme. Per tant, segmentem amb els mems en valencià per a facilitar el treball i també, lógicament, per una aposta decidida cap a les persones que traslladen la seua creativitat a través d'eixe format. 
  3. Foment del valencià. És una altra qüestió, central, però una altra. El posicionament d'una llengua en Internet es fa bàsicament a través de diversos espais. Un espai institucional (empreses, mitjans de comunicació i institucions públiques) i un espai interpersonal. La major novetat que ha portat Internet és la capacitat per a ser creatiu individualment i poder ser vist per tot el planeta. Això té efectes de contagi i de creació de comunitat. Dins de la creativitat en xarxes feta per individus hi apareixen dos fenomens emergents: memètica i youtubers. Els treballem els dos com a formats i delimitats per llengua. Cadascú estudia el que li interesa. Nosaltres on arribem és ahí. No arribem a més. Sóm una associació menuda. 
  4. Chistes en valenciano. Una de les coses que més em preocupa dels periodistes actuals és el poc bagatge vital que tenen i la falta d'experiències al llarg de la vida. Això fa que els coste molt comprendre les coses en un moment de disrupció tecnològica. Tinc la sensació que al periodista Héctor Esteban li costa entendre el fenomen mem per falta d'actitud vital. En la intervenció que va fer Inmaculada Cerdà va quedar clar com la intertextualitat del mem pot forçar els límits fins a l'extrem. Potser per a entendre un mem faça falta haver llegit a Tolstoi (o una lectura obligatòria de l'ESO) o potser faça falta conèixer les raons de la restauració borbònica (es podria presentar un treball de classe en format mem?). Li recomane a Esteban el perfil @la_historia_es_meme i el seu llibre amb el mateix nom. 
  5. Estudiar-entretenir. És un binomi que les mentalitats conservadores els costa entendre. Si una cosa és entretinguda no pot ser de pensament i si és de pensament no pot ser entreteniguda. La idea de la jornada era reunir pensadors de mems i determinar qüestions com ara: el perímetres creatius de l'humor o la gestió de comunitats virtuals. Convé recordar, per exemple, que en cap curs acadèmic es dona la interpretació de text icònic ni es treballa la creativitat. Són dos dèficits estructurals del sistema educatiu valencià. Amb els mems estem parlant d'un fenomen creatiu completament al marge de l'univers dels adults que no entenen res del que estan parlant. D'una altra banda és especialment important per a la nostra associació la gestió de comunitats virtuals per part de menors d'edat. Tenim menors d'edat que tenen milers de followers en xarxes i cada dia han de gestionar l'escrutini d'una espècie d'audiència. Això està generant un problema de convivència familiar i de creixement identitari. Per a estudiar eixa situació necessitem parlar amb persones que afronten eixe problema i els autors de mems ho són. Això ni el senyor Esteban ni jo per edat ho haguèrem d'afrontar. 
Vaig eixir de la jornada molt content perquè havia tingut una de les converses més intersesants de l'any. Per això quan vaig llegir el titular de clickbait d'Esteban em vaig posar trist. No enfadat sinó trist. Trist perquè no és de veres que 400.000 euros s'hagen destinat a mems. És fals. Això són la suma de totes les subvencions de dos associacions per a fer centenars d'activitats en quatre anys i no sé si així arribarien. Em vaig quedar molt trist perquè Esteban s'erigia en el portaveu d'un sistema de pensament que fractura les noves generacions i practica un adultcentrisme insensible i menyspreador. 

Si algun dia algun periodista de Las Provincias s'acostara a algun dels nostres actes estaria encantat d'explicar-li per què treballem els nous formats narratius digitals. Bàsicament, perquè la gent com Esteban menysprea a tota una generació i les seues necessitats i capacitats creatives. I té igual en quina llengua siga. 
Als autors de clickbait els molesta la realitat. No la volen interpretar ni entendre.  A ells els interesa fer un titular atractiu; que clicke la gent; que s'enfaden i desconfien del poder polític; que odien. Perquè les emocions són una gran font de negoci. Perquè la veritat pot ser un gran negoci. 

Entrades populars d'aquest blog

La derrota ideològica del valencianisme polític

Los niños cebra: cuando la inteligencia se convierte en un problema

La prepolítica