Periodisme i comportament social

¿Pot la manera de fer periodisme com a negoci estar modelant la convivència entre les persones? 
Per a contestar a esta pregunta ens hem de fixar en quin és el model de periodisme actual i com entén la seua mercaderia: la informació. 



  • Internet ha transformat completament la indústria del periodisme. Per un costat ha reduit costos d'impressió i transmissió però per una altra banda això ha facilitat reduir les barreres d'entrada en el negoci i l'aparició de multitud de mitjans nous de caràcter digital que han fragmentat l'atenció. Això per una part ha sigut bó en tant que una mínima actitud activa en la informació permet obtindre una visió contrastada de la realitat però està obligant a una competitivitat exagerada en el mercat de l'atenció. En esta situació s'han produït dos processos que afecten directament al debat públic i estan perjudicant la convivència pacífica: 
    • Periodisme de ninxol. El periodisme de ninxol es definix per oposició al periodisme universal. El periodisme de ninxol és aquell periodisme que abandona el paradigma del punt de vista global per oferir un punt de vista concret d'un determinat target (segment de població). És inofensiu quan es tracta d'una part de la realitat molt concreta però és activitat de risc quan el ninxol és un segment de població ideològic i s'abandonen praxis professionals de contrast d'informació (mínim dos versions) o construcció de les notícies en base a un narrativa amable amb el context ideològic. En este cas el millor exemple és el grup A3 Media que manté de manera simultània ninxols ideològics antagònics i retroalimentats en mitjans de la seua propietat. 
    • Periodisme conflictual intervencionista. Este tipus de periodisme abandona la posició d'observador de la realitat per intervindre en ella. L'aparició de periodistes d'opinió i de mitjans que intervenen en la realitat dosificant informació per gestionar les vendes i l'audiència o el nou periodisme d'argumentari que construeix autèntics argumentaris polítics per justificar-defendre-atacar posicionaments d'altres mitjans. 
  • Els nous estudis de periodisme ponderen exclusivament el aspectes vinculats a la comunicació i no a la reflexió sobre la realitat. L'aparició dels estudis de comunicació és relativament recent a Espanya i s'ha focalitzat molt en l'acte comunicatiu i en regles de comportament periodístic. En canvi oblida que el periodisme en un món incrementalment complex és la única ferramenta professional d'interprestació de la realitat que tenim. Per exercir el periodisme calen coneixements que excedixen en molt les normes deontològiques. Cal tindre coneixements de dret, economia i història com a mínim molt assentats per obtindre una certa perspectiva respecte al món on el professional es troba immers. El periodisme de nota de premsa i el periodisme de roda de premsa, en suma, el periodisme de despatx són exercicis informatius pobres que traslladen les consignes dels espais de producció sense cap filtre crític. 
  • Precarietat laboral de la professió periodística. Internet ha arrassat amb els preus de la publicitat i ha apaarèixer nous competidors en el mercat publicitari. Això ha fet que el mercat oferta-demanda de professionals i empreses siga un mercat molt desequilibrat. Els professionals de la comunicació que volen començar només poden aspirar a treballs molt precaris -de vegades simples col·laboracions. Això té dos efectes, d'un costat l'autocensura o hiperfoco que són les dos cares de la mateixa moneda. Cada professional sap que pot dir en cada mitjà perquè serà una notícia "comprable" i per altra banda també sap què seria un èxit en eixe mitjà. Per això, el seu exercici professional es basarà en buscar el tipus de notícies -com més exagerades millor- que quadren amb la línia editorial per així obtindre el protagonisme que puga fer que abandone la precarietat. D'altra banda potencia enormement la competitivitat dins de les empreses d'informació, i eixa voluntat per destacar pot conduir a la creativitat periodística (crear o força una notícia) i també fa que la línia editorial siga acrítica i no diversificada, dogmàtica i grupal. En un espai professional així és dificil treballar amb perspectiva crítica. 
  • La infoxicació requerix una enorme competivitat en el món de l'atenció. La multiplicació d'impactes mediàtics fa que el mercat de l'atenció siga més car i més emocional que reflexiu. Això fa que el concepte de notícia canvie -com vorem després- però especialment fa que l'impacte emocional siga l'element bàsic de la viralització i captació d'atenció. Competir per l'atenció massiva requerix impactes cada vegada més contundents per l'escalada de sensacions que el cervell humà requeix quan s'acostumat a un determinat nivell d'atenció. Cada vegada cal que una cosa siga més intensa i més dura perquè siga notícia i siga viral. Les notícies basades en la calma i la serenitat no encaixen en eixe mercat i per tant les posicions extremes multipliquen la seua visibilitat. Si a més tenim en compte l'aparició de competidors en el mercat publicitari fa que obtindre audiència siga més important que mai i que eixa captació tinga un alt component emocional implica donar veu i llum a elements propis del perímetre social. 
  • L'aparició de les xarxes socials. Les xarxes de recaptació de dades socials impulsen comportaments emocionals i han permés estudiar com funciona el procés de viralització especialment amb les fake news i com compartim més allò que no ens agrada que allò que ens agrada. Este fet, com es pot entendre, no ajuda a una convivència pacífica quan les xarxes socials són un niu d'emocions negatives i són la  pressumpta representació abstracta de la plaça pública. Almenys això ens fan creure o volem creure. A més, el propi disseny de les xarxes està fet per a generar i produir emocions i no per tindre un debat amable, crític i  reflexiu. L'obligació de brevetat i el context escrit fan que siga impossible sostindre un mínim contrast d'opinios o arguments. 
  • El canvi del propi concepte de notícia. Potser siga l'element més important que està modelant el comportament social. Tots els elements anteriors convergixen en el canvi del concepte de notícia i este canvi és el que està produint més canvis i més dificultats en la convivència. Els trets bàsics i clàssics del concepte de notícia són: 
    • Novetat. La novetat és molt important. Un fenomen nou és més notícia que un repetitiu. Per això un partit nou serà més notícia que un partit preexistent. Això sobredimensiona la novetat. 
    • Sorpresa. Relacionat amb la novetat apareix la sorpresa. Comportaments extravagants i radicals tenen més llum mediàtica perquè causen sorpresa. 
    • Indignació. Poser siga la novetat més important. Ja sabíem que les bones notícies no eren tan bones notícies com les notícies dolentes. Ara també sabem que compartim més les notícies que ens enfaden que no les que ens fan sentir bé. Per tant, l'exercici de la professió periodística es focalitza en aquelles notícies que poden generar un impacte emcional més alt siga en succesos o siga en politica i fins i tot en ciència. 
    • La falta de dimensió. Maquetar una notícia era decidir la seua dimensió com a element gràfic. Això implicava jerarquitzar i dotar de pes les notícies. Amb l'aparició del periodisme digital la praxi de dimensionar s'ha relativitzat. D'un costat totes les notícies poden ser més llargues i d'altra totes les notícies poden aparèixer a un mateix nivell jeràrquic en una pàgina web. 
    • Correlació amb el relat. La convivència de relats ideològics socials i el periodisme de ninxol està produint l'aparició de notícies que són versions de la realitat no plurals. No arriben a ser mentides però tampoc en són veritats. L'omissió de dades i l'omissió d'opinions de manera deliberada fa que siga més fàcil obtindre l'atenció d'aquelles persones que combreguen amb un relat propi, inqüestionable que permet una certa comoditat en la visió del món sense enfrontar-se a la complexitat. Una visió còmoda amb el relat propi és una visió amb més possibilitats de socialització. 
Totes aquestes raons estan fent que l'espai comunicatiu estiga enverinant la relació interpersonal i la convivència pacífica. Ens estem relacionant de manera tòxica perquè els canals que usem generen toxicitat o estàn contaminats. És dificil i extens trobar la manera de combatre això perquè els processos socials no són el fruit d'una ment pensant conspiradora sinó de la interacció -de vegades fortuïta- entre diversos processos socials que de vegades són causals, de vegades són simultanis i de vegades són simplement correlatius. 


Entrades populars d'aquest blog

La derrota ideològica del valencianisme polític

Los niños cebra: cuando la inteligencia se convierte en un problema

La prepolítica