Com relacionar-te amb la nova banca comercial?

La banca pot ser un dels grans silencis mediàtics. En general la informació econòmica de caràcter empresarial ho és. Les empreses només volen publicitat, no informació. Per això controlen molt la discreció informativa. Al llarg de l'any, de la major part de les empreses només en sabem les coses que són obligatòriament públiques. 



En canvi els bancs han estat exposats d'una manera molt clara davant l'opinió pública. Millor dit les antigues caixes d'estalvi perquè BBVA i Santander (especialment) han continuat salvaguardats per la foscor informativa, si de cas inclosos en la categoria "banca" o "els bancs".

Hi ha moltes coses que contar sobre l'evolució/revolució/involució de la banca comercial d'estos anys que els mitjans mainstream no mencionen. Preferixen posar la llum on és més fàcil com ara la política on els egos/protagonistes són més col·laboradors necessaris d'intrigues i conspiracions.

S'ha reflexionat poc sobre el que suposa des del punt de vista bancari la caiguda del model de banca social que suposaven les caixes d'estalvi. En termes històrics i en pura estructura de pensament podríem establir un paral·lelisme amb la caiguda del comunisme marxista. Valga l'excentricitat perquè d'alguna manera l'existència d'un model alternatiu a la banca comercial privada i salvatge com eren les caixes d'estalvi suposava un perímetre ètic. De la mateixa manera que el capitalisme liberal es va suavitzar i es va fer seductor per competir amb el comunisme realment existent, els bancs trobaven límits ètics i de servici precisament perquè les caixes podien resultar més seductores amb el seu model de banca social.

Siga com siga, la desaparició de les caixes ha donat el tret d'eixida a una competició de banca salvatge que cal explicar per saber com ens podem comportar i què podem esperar del nou model de banca comercial:

  • La banca no és un servici públic. Les caixes d'estalvi tenien una part de servici públic encara que fora de vocació inclusiva. La banca no és un servici públic. Per tant, si vosté no és client d'un determinat banc no espere rebre servici de canvi o de pagament de multes fora d'horari. Si vosté no és client d'eixe banc vosté no té pràcticament cap dret. Per exemple, una errada molt freqüent és que si jo vull obrir un compte en un banc tinc dret a fer-ho. Això no és així, vosté no té un dret a tindre un compte corrent, el banc l'obrirà si considera que amb vosté pot fer negoci. A efectes col·lectius que la banca no es veja com un servici públic ni actue com a tal suposa l'acceptació plena de l'exclusió financera: la banca atén als clients que considera que poden ser rendibles i tanca oficines i no atén als clients, territoris i barris que no considera rendibles. Així funcionen les coses. 
  • La banca cobra pels servicis que presta. Encara hi ha gent que se sorprén perquè li cobren per determinades coses que abans eren debades com ara ingressar en efectiu. De fet, tot allò que es puga fer per Internet ara és més car. Qualsevol servici que faça el banc té una comissió associada que pot ser més cara o més barata (això és una altra discussió) però el banc cobra per cada cosa que fa en favor d'un client. Una altra errada molt corrent és pensar que no es pot cobrar per  una cosa que és "segura" com ara avançar l'import d'una factura d'una administració pública, el servici d'anticipar diners té un cost (més alt o més baix). 
  • Els bancs posen l'horari comercial que consideren oportú dins del marge legal. Això vol dir que determinades coses relacionades amb l'efectiu i el treball de caixa van a anar reduint-se fins desaparèixer o agrupar-se en horaris molt concrets. El treball de caixa no és rendible per al banc perquè és temps que eixa persona no està fent treball comercial per vendre productes (especialment assegurances). 
  • Tots els clients no són iguals. També hi ha persones que pensen que pel fet de ser clients rebrán el mateix tracte i tenen els mateixos drets que altre client. Vosté ha de saber que això no és així. Els clients estan estratificats pel seu nivell d'ingressos i permeabilitat de negoci. No és igual tindre un mil·lió d'euros que tindre cent euros en el compte. I no és igual tindre una empresa que tindre una hipoteca sense pagar. Vosté serà tractat en funció del seu perfil sempre dins dels límits de l'educació i la cordialitat. 
  • Els bancs ja no són bancs. El canvi a ser supermercats financers està en marxa. Les oficines canvien d'aspecte per semblar-se més a un Apple Store o un El Corte Inglés on vosté podrà trobar diferents productes com ara televisors, mòbils, viatges, productes gourmet per catàleg i tot allò que es puga vendre amb la logística d'un espai comercial com l'oficina del banc. Per tant, quan vosté entra en un banc està entrant en un espai d'intromissió comercial d'ampli espectre. No espere escoltar parlar només d'hipoteques i fons d'inversió. El camí anirà aprofundint-se en eixa manera d'entendre la banca de manera que vosté podrà adquirir en un banc productes que no són del propi banc. Així per eixemple les aliances Fintech. 
  • El negoci dels bancs està de capa caiguda. Sí, publiquen beneficis tots els anys però eixos beneficis estan eixint d'una reducció de costos estructurals basats en el tancament d'oficines (que deixa sense servici bancari a pobles i barris) i despatxant professionals en un ERO constant i invisible. El negoci en sí mateixa (intermediació financera de prèstec i inversió) amb tipus d'interés 0% i en un entorno de banca intraeuropea i eclosió fintech digital fa que el negoci clàssic de la banca haja desaparegut. 
  • Les seues dades financeres són les més valuoses de totes i les té el banc. El negoci clàssic ja no és negoci però el nou jaciment de negoci són les teues dades. El banc sap moltes coses de tu a través del teu extracte i les dades que li facilites. Eixes dades són les més estimades per les empreses. Conèixer el teu nivell d'ingressos, la teua geolocalització i gran part de les teues preferències de consum és un fet molt valuós. El comerç amb les teues dades i patrons de conducta és el gran jaciment bancari de negoci. 
  • La pressió comercial de les plantilles de banca és duríssima. La pressió per a col·locar productes financers i no financers és contínua i diària. Cada dia reben instruccions de col·locació de productes i cada dia reporten quants productes han col·locat a clients. Per això ara és tan important contractar assegurances. Reben telefonades de pressió i els convoquen a reunions de càstig si no han venut suficient. La pressió és contínua per vendre el que siga, com siga i a qui siga, fent les trampes que siguen necessàries i sacrificant els interessos del client en favor dels interessos de la campanya en marxa (ni tan sols del banc). 
  • Les decisions de risc són més complexes i tenen en compte més qüestions. A l'hora de prestar diners els bancs han de complir una normativa a la qual la ciutadania no s'ha adaptat. Per tal de prestar diners cal demostrar: 
    • Capacitat econòmica per tornar el prèstec: sense contractes indefinits la solvència caldrà demostrar-la a través d'altres mitjans, bàsicament Big Data. 
    • Solvència patrimonial per fer front a un impagament: en una societat precaritzada la propietat va a ser un bé molt escàs. 
    • Estalvi previ. Per fer front a una operació credítica no es pot esperar tindre un finançament complet de l'operació. La normativa bancària exigeix un estalvi previ d'almenys el 20%. En canvi la capacitat d'estalvi i la mentalitat d'estalvi no són conceptes prestigiats economicament des del punt de vista social. 
  • La banca ja no és un espai on arribar-hi i posar-se en cua. La banca ja funciona amb cita prèvia especialment per a converses i gestions de valor com ara un nou compte o una operació credítica o una inversió. Si vosté va al banc sense cita prèvia es pot trobar amb una cua enorme o bé que simplement no el puguen atendre en eixe moment perquè hi ha persones que han demanat cita prèvia. 

Estes són algunes de les habituals visions errònies de la banca actual. Un altre post podria servir per a trobar les alternatives polítiques, econòmiques i socials a una situació com l'actual. En tot cas, el present és el resultat de les decisions preses en el passat i el linxament de les caixes d'estalvi com a model i no filtrant entitats ha produït esta situació de monopoli d'una manera d'entendre el món financer salvatge i ultraliberal. En les nostres mans sempre està el futur com va estar el passat. 


Entrades populars d'aquest blog

La derrota ideològica del valencianisme polític

Los niños cebra: cuando la inteligencia se convierte en un problema

La prepolítica