Com gestionar el rastre digital?

L'època de les webs i els blogs era un moment on el rastre digital era fàcilment controlable i gestionable. L'arribada de les xarxes socials va multiplicar el rastre digital de les persones i les entitats i ha fet molt més complicada la gestió i control del rastre digital. Tota una generació que vam abraçar les xarxes socials amb ingenuïtat hem comés algunes errades que convindria analitzar. És un bon moment per oferir algunes pautes mínimament de trellat per gestionar adequadament el rastre digital de cada persona. 




  1. Les xarxes socials són ferramentes de promoció personal i professional en la part dels usuaris. En la part de les empreses són xarxes de recaptació de dades emocionals i de consum per a vendre-les a les empreses de publicitat. Hem d'entendre per tant que les xarxes socials no estan dissenyades per facilitar la comunicació textual i racional sinó per potenciar totes les emocions possibles i de manera immediata. Este fet és molt important per gestionar el rastre digital ja que hem d'intentar que el nostre rastre digital siga tan positiu com siga possible. Positiu és un terme relatiu que cada persona haurà de matissar i delimitar. En tot cas, és important que el nostre rastre digital tinga la menor quantitat d'elements negatius possible. Incorporarem de manera conscient a les xarxes aquelles parts de la nostra vida que ens permeten obtindre un benefici. Cas contrari estem regalant les nostres ombres de manera gratuïta. Si compartim alguna cosa que siga per obtindre un benefici en forma de valor relacional o promoció de la nostra persona o producte. 
  2. El rastre digital no el podem gestionar fins que no tenim coneixement suficient per fer-ho. Durant molts anys són els nostres pares les persones encarregades de gestionar-lo. D'una banda cal demanar prudència en la compartició de continguts (imatges especialment) respecte als nostres fills. Cal fer-ho pensant en molts factors com ara que durant la infància encara no està definida la identitat i que la seua exposició pot generar conflictes identitaris en el futur. Ser-ne conscients sense dramatitzar implica compartir amb prudència. D'altra banda quan ja hem crescut hem de ser exigents amb els continguts que han compartit els nostres pares de nosaltres exigint el dret a l'oblit i el dret a gestionar la pròpia imatge de manera que ningú puga pujar continguts nostres sense el nostre consentiment. 
  3. Gestionar el grau d'exposició. La primera decisió i la més important és pensar quin serà el nostre grau d'exposicio. Normalment esta decisió no és reflexionada amb profunditat sinó que és intuïtiva. Exposar-nos molt o exposar-nos poc dependrà de molts factors: de la nostra personalitat extravertida o introvertida, de la nostra vocació, de la nostra autoestima. Sobretot cal anar amb cura amb l'efecte gregari. L'exposició àmplia, emocional i no reflexionada és moneda corrent i podem deixar-nos portar per allò que fa tot el món. En el futur, en canvi, les persones amb menor exposició tindran més llibertat perquè poden gestionar més fàcilment el seu rastre digital. No estar a la xarxa és absurde però posar tota la nostra vida en la xarxa també ho és. En el futur no sabem on podem arribar i què podem ser. No sabem si serem professors i tindrem alumnes que buscaran el nostre rastre per ridiculitzar, no sabem si serem personatges públics i ens buscaran fins a l'ultim detall, no sabem si simplement serem caps de coordinacio en una empresa amb trenta persones al nostre càrrec. Serem esclaus de les nostres xarxes i amos dels nostres silencis. Decidir un grau d'exposició que puguem gestionar és molt important. També podem decidir l'altre extrem: podem vendre completament la nostra intimitat si això és reporta algun benefici: és el cas dels youtubers, influencers, etc... que no fan res especial més enllà de vendre la seua intimitat. 
  4. Controlar i vigilar cada cert temps el rastre digital en recerques de google i mirar el nostre perfil des de fora. És important revisar el rastre digital periòdicament per repensar si és adequat al nostre itinerari vital i a la nostra manera de pensar actual i els nostres objectius. Molta part del rastre digital és gestionable de manera directa i senzilla. Altres parts com el dret a l'oblit o el dret a l'anonimat van a ser més dificils d'aconseguir però cal treballar-les. Revisar el nostre rastre digital és important. No és igual ser adolescent, que jove llicenciat, que tindre fills, que passar per una època en un càrrec públic o començar en el món professional o buscar parella o tindre parella. Cada situació en l'itinerari vital requerix revisar el rastre digital. Mirar les primeres cinc pàgines de google i mirar les teues xarxes des de fora. 
  5. Les xarxes socials tenen codis propis d'interacció social. Twitter només té sentit si és obert i amb exposició plena. Facebook sembla ser un espai més propi d'exposició mitjana. Linked In és d'exposició mínima. La xarxa que millor dissenyada està per matindre una privacitat òptima és Instagram ja que no permet compartir continguts d'altres persones en el teu mur. La relació entre emissor i receptor és vertical i els comentaris estàn dissenyats amb vocació d'una certa invisibilitat i la conversa resulta complexa. Sempre mantens el control del teu mur. 
  6. Convé repassar algunes tècniques bàsiques de gestió de rastre digital que poden resultar útils. Ací van algunes: 
    • Usar el teu nom complet només en aquells espais que vages a controlar molt bé. Val la pena no usar el nom complet o fins i tot usar un nick per evitar les recerques directes de rastre digital alienes. 
    • Posa el mínim de dades possibles per obtindre el perfil. No poses el telèfon si no és imprecindible, ni l'adreça, ni el lloc de residència... no poses res que no siga imprescindible. 
    • Gestiona la privacitat segons el perímetre que vulgues donar al teu perfil. Si vols que siga privat o públic i si vols que te puguen etiquetar. Entra i gestiona la privacitat d'acord amb les teues preferències. 
    • Estratifica en la xarxa com si fora un espai presencial. No li contes les mateixes coses a diferents persones ni amb la mateixa intensitat, ni freqûència, ni complicitat. Les xarxes permeten
    • L'acceptació de persones desconegudes sembla inevitable. Ara bé, convé fer-ho d'acord amb algun criteri i cal parar especial atenció als perfils sospitosos. Cal mirar el perfil amb certa profunditat abans d'acceptar-lo per comprovar que és un perfil real i que té sentit la seua incorporació. Potser siga una manera de conèixer altres persones però també pot ser un risc de seguretat. Tindre més followers implica més estatus social (potser) però també més exposició i més riscos d'estatus social (crítiques, insults, xantatges, desprestigi). Hem de ser capaços de controlar les nostres xarxes. 
    • Usa les possibilitats de contingut efímer. Durant les primeres èpoques de les xarxes el contingut es quedava per a sempre. Ara Instagram i Facebook ja permeten contingut efímer que dura només unes hores. 
    • No crees grups de whatsapp si la finalitat és enviar un contingut a molta gent. Crea llistes de difusió. Exposar el telèfon d'altra gent és de mala educació. 
    • Si has d'enviar alguna foto fes-ho de manera efímera (Instagram ho permet). Si la foto és eròtica intenta que no eixca la cara. 
    • Enfada't quan algú capte imatges de tu sense el teu coneixement o consentiment. També quan algú grava altres persones sense el seu consentiment. No és graciós i no és de bona educació gravar altres persones. Una persona ha de saber que està sent gravada. Burlar-se d'altres persones gravant-les és una conducta reprotxable. Molta atenció amb les històries d'Instagram en classe o en situacions compromeses. 
    • Atenció a les gravacions en vídeo d'actes íntims sexuals i qui les té. 
Revisar el teu rastre digital implica una gestió contínua de qui sap cada cosa i a quin nivell però sobretot cal prevenir que amb una mínima recerca per Internet es puguen trobar coses que ens perjudiquen en la vida i en les nostres relacions humanes. Fes-t'ho mirar. O millor mira-t'ho. 

Entrades populars d'aquest blog

La derrota ideològica del valencianisme polític

Los niños cebra: cuando la inteligencia se convierte en un problema

La prepolítica