Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2019

La tuiterització del comportament social

Imatge
Fa temps vaig escriure un article que parlava de com Twitter havia transformat la comunicació especialment de caràcter ideològic obligant a adaptar el pensament a la seua forma d'expressió. Passat el temps crec que Twitter ha superat l'etapa de condicionament del pensament per condicionar també l'acció i el comportament socials. 


Les tecnologies condicionen sempre la manera d'expressar-se a l'esser humà. La impremta va desplaçar la memòria humana i va democratitzar el pensament compartit i la saviesa humana. La rádio va multiplicar la velocitat de transmissió del pensament i va crear la sensació d'immediatesa. El cinema va concentrar l'atenció en la transmissió d'emocions. En definitiva, el mitjà condiciona molt el missatge. Això ho teníem localitzat però potser hi ha una part molt més invisible a hores d'ara: com el mitjà està condicionant el comportament social. Este article intenta fer reflexionar sobre si la tecnologia ens està condicionant mass…

20 anys sense Carles

Imatge
Ja fa vint anys. El temps se'ns escapa de les mans com cantaves. Dissabte cantaré el que tu cantaves. No ho faré tan bé però ho faré. Això és el que vaig aprendre amb la teua mort. M'atreviré a fer les coses encara que no les faça del tot bé. Dissabte portaré els poemes i promeses que un dia ens vam fer. Dissabte posaré la teua veu a València. Dissabte tancaré un cicle que vaig començar amb la teua mort. Encara no sé qué contaré. Encara no sé davant de qui. Potser estem a soles tu i jo. Potser estem els tres Carles: el Carles de va vint anys, el Carles d'ara i el teu record.



Enguany és l'última carta que t'escric. La Perestroika ha finalitzat. Ja no et tornaré a parlar en públic. Ja sóc la persona que volia ser quan amb la teua mort em vas avisar. El nostre cap és complicat. Pobre ment atormentada. Bevent l'enteniment. Inundant el torrent d'un cap amb massa racons. Et va esclatar el cor.

Faig un concert. Només ho faig per tu. Vaig prometre que algun dia ho …

Com gestionar el rastre digital?

Imatge
L'època de les webs i els blogs era un moment on el rastre digital era fàcilment controlable i gestionable. L'arribada de les xarxes socials va multiplicar el rastre digital de les persones i les entitats i ha fet molt més complicada la gestió i control del rastre digital. Tota una generació que vam abraçar les xarxes socials amb ingenuïtat hem comés algunes errades que convindria analitzar. És un bon moment per oferir algunes pautes mínimament de trellat per gestionar adequadament el rastre digital de cada persona. 




Les xarxes socials són ferramentes de promoció personal i professional en la part dels usuaris. En la part de les empreses són xarxes de recaptació de dades emocionals i de consum per a vendre-les a les empreses de publicitat. Hem d'entendre per tant que les xarxes socials no estan dissenyades per facilitar la comunicació textual i racional sinó per potenciar totes les emocions possibles i de manera immediata. Este fet és molt important per gestionar el rastre …

Radiografia urgent i precària de l'associacionisme valencià en la nova societat en xarxa

Imatge
L'aparició d'Internet està afectant a totes les facetes de l'experiència humana. Ho fa especialment amb els mediadors. La desaparició i aparició de nous mediadors afecta de diferent manera als diferents sectors. La qüestió és que els protagonistes interposats, aquells ens que intercomuniquen els diferents espais social, estan en crisi i com gestionar eixa crisi serà una clau per a la seua supervivència.



En el món ideológic hi ha un procés que no està rebent cap atenció política ni mediàtica: és la desaparició, desacreditació, deslegitimació dels mediadors. Sobre la desacreditació del periodisme com a mediador-interpretador del periodisme se n'escriuen algunes coses però sobre la desaparició, desacreditació i deslegitimació de les associacions com a ens mediadors entre els ciutadans individuals, la societat i les institucions pràcticament no es diu res.

Convé analitzar que està passant amb el món associatiu en una societat líquida de vincles inestables i on la mirada co…

No tindre ni puta idea és la nova forma de fer televisió?

Imatge
Igual has començat a llegir l'article enfadat pel titular. No és clickbait. T'assegure que el titular es correspon amb el contingut. 



Les dos figures millenialls més importants del panorama televisiu actual són David Broncano amb el seu programa La Resistencia i Miguel Maldonado (Late Motiv i NTMEP). Els dos han optar per un paradigma televisiu semblant: entrevistar sense tindre ni puta idea de a qui entrevistes ni del tema. En algun cas el no tindre ni idea d'un tema es pot convertir en bandera del programa (no saber de cine en el cas de Broncano) o no saber de res (en el cas de Maldonado).

Convé repassar com en la substitució que va fer Maldonado de Buenafuente en la setmana prèvia als Goya va intentar imitar el monòleg de Buenafuente però amb la nova perspectiva: acceptar que no es pot saber de tot i que d'algunes o moltes coses no es té ni punyetera idea. De fet es va parodiar a sí mateixa i va fer vore que no sabia res d'actualitat. Va construir el seu humor s…

Els valencians en realitat no existim (Una reflexió sobre la marca creativa valenciana)

Imatge
Dimarts vaig tindre l'oportunitat d'assistir a una tertúlia amb el títol "Valencia Marca". No era sobre el Marca de València sinó sobre la marca creativa publicitària de València. Millor dit, sobre la seua existència o inexistència. 



La conversa anava pel camí del bon moment que viu la creativitat publicitària al País Valencià i sobre si això és una etapa o l'inici d'una trajectòria més positiva . Tanmateix de sobte algú va preguntar si la creativitat valenciana tenia fama fora d'ací.

Com? Què? Què ha passat? Els valencians tenim alguna cosa en comú? Som creatius? Vols dir que fem coses paregudes? Els de fora ho saben? Tenim alguna cosa de peculiar? La resposta general va ser no. No tenim una identitat de marca en creativitat publicitària però en el procés de resposta vam acabar on sempre acabem: en què consistix ser valencià?

Des del punt de vista polític crec que Baydal  (Vicent) últimament i fer un copia-pega del Pujol dels 90 podrien deixar la cosa en…

Per què l'adjectivació no funcionarà amb Vox?

Imatge
Hi ha un debat obert ara mateix respecte a quin es el tractament informatiu que se li ha de donar a Vox. Em sembla curiós que el debat sorgixca amb Vox i no amb altres partits anteriors que alberguen ideologies autoritàries tambe, però bé, són coses del món mediàtic.  El tractament mediàtic que es va donar a Trump als Estats Units o al Brexit ens hauria de donar alguna pista. Trump va ser menyspreat i insultat per la major part del complex mediàtic americà. I no va funcionar. A Espanya eixa estratègia tampoc funcionarà amb Vox. Per què? Bàsicament perquè eixa estratègia està basada en la imposició d'un estigma i funciona quan l'estigma és eficient en condicions de trama social. Ultradreta, feixisme, masclisme, nacionalisme, populisme, violent, radical, extremista són etiquetes d'estitgmatitzacio que de vegades funcionen i de vegades no. La major part de les vegades funcionen de manera externa i interna al grup, és a dir, quan el grup es observat des de l'estigma i el …