Quines són les errades que van a cometre els partits del Botànic d'ací a les eleccions?



  1. Alinear-se i cantar la mateixa cançó. És un dels problemes que es deriven d'haver governat amb un mateix programa i més amb la teoria del mestisatge. Va a ser dificil distinguir la veu pròpia de cada partit i la gestió de la postlleialtat de govern. A més, es van a presentar amb un mateix marc programàtic amb prioritats semblants en diferents tonalitats. 
  2. Polaritzar espais i crear un precipici enmig. El pas del bipartidisme al multipartidisme no ha portat cap dels avantatge del nou estatus. Ans al contrari tenim les pitjors coses del multipartidisme i les pitjors coses del bipartidisme. Estem més separats que mai i més enfrontats que mai i per causes més estranyes que mai. Tindre dos blocs ideològics estancs sense continuïtat ideològica atorga un avantatge competitiu als partits menuts que retroalimenta l'extremisme i la dificultat de convivència. 
  3. Jugar en camp contrari. Els partits del Botànic van a optar per una agenda plenament identitària amb més o menys accent. Identitat territorial, cultural, lingüística, de gènere, orientació sexual van a ser les claus de la cursa electoral. En el camp identitari de la interseccionalitat es perden dos discursos claus per a l'esquerra: la cohesió social i l'economicisme. Les propostes progressistes passen de l'eix econòmic a l'eix identitari. Vox és especialista en fer eixe pas. A més diversos moviments aparentment d'esquerra usen paradoxalment marcs de pensaments conservadors. És el cas del feminisme o l'animalisme urbanita per exemple. Posarem per exemple el relat de la inseguretat de les dones que forma part d'un relat més ampli de la inseguretat ciutadana. 
  4. Deixar en la banqueta les seues estreles. El Botànic (com La Nau) en una agenda normal basada en una espècie de materalisme marxista electoral arrasaria. Els valors més importants dels indicadors de cohesió social i econòmica són molt positius. Per dir-ho d'una manera més senzilla la gestió ha sigut de les millors gestions polítiques dels últims trenta anys. Cert és que no ho tenien massa dificil però en un entorn de no prosperitat sinó recuperació han aconseguit demostrar que l'esquerra sap gestionar fins i tot sense diners. Però no parlaran de gestió ni de materialisme perquè triaran una altra agenda temàtica i el periodisme farà pressió perquè això passe. 
  5.  Radicalitzar-se en les seues posicions i no intentar entendre la diversitat ideològica. No és un aspecte exclusiu del Botànic. Val per a tota l'esquerra de la correcció política que amb el seu supremacisme intel·lectual i moral es nega a mirar si hi ha arguments i veritats més enllà del seu perímetre cada vegada més estret. En un entorn multipartidista caldria fer un exercici d'entendre si eixa diversitat opera i amb quins valors ho fa. Votar i militar en un partit té uns motius i per a desfer un argumentari primer cal analitzar-lo i tindre'l present. Si ni l'analitzes ni l'entens ni el tens present quan construixes el teu propi argumentari simplement arribaràs al teu vot dur. Construiràs un programa electoral d'autoconsum. I això és el que farà el Botànic. No intentarà entendre els motius per a votar a Ciudadanos, al PP o a Vox. Simplement dirà que cal evitar que entre la ultradreta i que els seus votants són ignorants o estan enganyats. D'alguna manera insinuen que es pot votar bé i votar mal. Els partits del Botànic van a buscar la zona de confort ideològica defensiva davant l'augment del populisme a tot el món. Un fenomen que no saben ni volen explicar. 
És possible que fins i tot amb estes errades els partits del Botànic puguen arribar a una majoria suficient per continuar governant perquè en realitat les cinc claus són un problema sistèmic de la gestió de l'agenda política dels nostres temps. És possible que radicalitzar-se, polaritzar, parlar d'identitat i crear packs electorals siga inevitable però no volia que fòra invisible. 

Entrades populars d'aquest blog

La derrota ideològica del valencianisme polític

Los niños cebra: cuando la inteligencia se convierte en un problema

La prepolítica