Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2019

La veritat no és un negoci

Imatge
La crisi del periodisme amb l'arribada de la digitalització ha tingut moltes consequencies. Una de les més importants és l'aparició del "clickbait". El clickbait suposa l'ús de titulars parcials, grandiloqüents, insinuadors o en qualsevol cas atractius per a despertar una determinada emoció que obligue a fer clic. Hui en dia alguns diaris són venedors d'audiències i les notícies es dissenyen perquè una determinada audiència pique. El titular és la força i el ganxo que farà tancar una venda d'una notícia o no.



Cada dia veiem clickbait a les xarxes amb titulars com "no creeras la respuesta de... " o "lo que tratan de ocultar respecto a...". Són trucs. La majoria són molt infantils i fàcils de detectar però uns altres no.

Esta setmana Héctor Esteban usava el clickbait en el titular "400.000 euros en subvenciones para entidades que hacen cursos de memes".

Analitzem per què és clickbait:

400.000 euros. D'on surt esta xifra? En…

Niña, deja de joder con el algoritmo

Imatge
La crisis surge cuando lo antiguo no acaba de irse y lo nuevo no acaba de llegar decía Bertolt Brecht. Ojalá fuera así para nosotros. A nosotros nos ha tocado vivir una época “apasionante” en términos de maldición oriental. Para nosotros lo nuevo está en todas partes y lo viejo sigue ahí encajado como puede. 
Empezar con una cita o con un chiste es siempre la duda de cualquier orador. La cita otorga credibilidad y el chiste baja la ansiedad del silencio previo a la intervención. Lo ideal es empezar con una cita chistosa. Joan Manuel Serrat cantaba en Esos locos bajitos como se gestiona la herencia adulta en los niños y cuántas herencias tóxicas se transmiten. Ojalá fuera esa la situación que, desde Aristóteles hasta hace bien poco, se había producido. La transmisión generacional de conocimiento en cascada donde la responsabilidad era adulta y hacia abajo. 
Decía Serrat en aquella canción “niño, deja de joder con la pelota” señalando metafóricamente ese espacio de incomodidad adulta fren…

Solos ante las pantallas

Imatge
La aparición de la pantalla individual es uno de los fenómenos más revolucionarios e invisibles de la comunicación audiovisual moderna. Revolucionario porque lo cambia casi todo e invisible porque nadie se ha percatado de su importancia. 


La pantalla grande y compartida en breve será un acto de militancia audiovisual en plan vintage (lo de “en plan” es para que me lean los millenials) . Por ahora el cine (la antigua pantalla grande) ha quedado relegado a las familias como conjunto audiovisual y las personas mayores. El cine es de viejos, como Facebook. 
¿Cómo hemos llegado a esto? 
La aparición de la tecnologia móvil lo ha cambiado todo. Ahora todos llevamos una pantalla individual en el bolsillo. Es nuestra pantalla. Mejor dicho mi pantalla o tu pantalla. Nuestra pantalla murió hace tiempo. Desde bien pequeños se nos asigna una pantalla propia, única, una pantalla individual. 
Los no tan viejunos del lugar todavía podemos recordar ir al cine y ver dos películas seguidas un sábado por la …

Un any de Àpunt. Queda molt per millorar.

Imatge
Ja ha passat un anys des de l'aparició en els nostres televisors de la nova televisió valenciana Àpunt i per tant tenim ja un marge per fer valoracions.




L’ENTORN DE REAPARICIÓ No ho tenia fàcil. El rastre de la polèmica pel tancament de Canal 9 deixava una part de la classe política fóra del consens. Aixó ha tingut moltes repercussions en diverses decisions estratègiques. Desvincular Àpunt de Canal 9 ha sigut un objectiu jurídic, de continguts, de marqueting i polític.

Jurídicament es volia evitar qualsevol interpretació jurídica de continuïtat empresarial per evitar continuïsme jurídic i de responsabilitat jurídica. Evitar assumir plantilles, deutes econòmics, deutes morals i altres herències de tipus legals. De continguts pel desprestigi informatiu que va arribar a tindre Canal 9 hipercontrolada i manipulada fins a nivells extrems. De màrqueting perquè la marca Canal 9 estava unida a un fracàs i manipulació. Polític perquè la decisió de tancament deixava el País Valencià sense tel…

Las víctimas están de moda

Imatge
Ciudadanos acude a cada cita donde pueda victimizarse, sea el Orgullo o sea Altsasua. El PSOE intenta victimizarse en el ahogo de la conducción de la gestión minoritaria para obtener más votos del nicho pragmático de la izquierda. El feminismo apura al máximo las posibilidades de convertir a la mujer en víctima de casi todo. Podemos es víctima de la conspiración mediática. Los ofendidos usan a la víctimas para defender su ofensa y legitimar el ataque al ofensor. Hasta Vox se presenta como una víctima de cordones sanitarias y corrección política. Todo el mundo quiere ser víctima.



El prestigio de la victimización es extraño en la política-guerra donde la capacidad para poder derrotar al adversario debería ser el trapecio principal del espectáculo. Sin embargo el rol de víctima está de moda. La victimización legitima para la queja y la rebelión. El sistema bottom-up de abajo hacia arriba funciona para la alteración del statu quo y todos parecen descontentos con el statu quo. Todas las ví…

Comptadors de likes, tirania dels followers i la mort dels influencers

Imatge
En poques setmanes tenim diversos exemples de com el black mirror dels mitjans socials com ara Facebook, Instagram, Twitter o Youtube poden matar persones. Al llarg del món la gent mor per fer-se un selfie estrany. Una xiqueta sotmet a votació per Instagram el seu suïdici. I voten a favor. Altres aspirants a influencers cauen malalts per banyar-se en aigúes contaminades però molt de color turquesa. I ahir un xic va morir menjant cucs en un challenge de Youtube. 



En algun moment els mitjans socials que treballen amb la informació que els subministrem hauran d'entendre el seu paper dins de les societats com ho van haver d'entendre els mitjans de comunicació. Instagram està fent una prova eliminant el comptador de likes en alguns països. Per què? Què ens està passant?

Termòmetre social. La quantitat de likes com de followers és un termòmetre de popularitat, èxit i acceptació social. Des de la infància-adolescència fins l'edat adulta tindre molts seguidors implica ser una perso…

Paraules màgiques, relat i tecnopolítica

Imatge
Diuen que la història la conten els vencedors. Jo matissaria que la conten els supervivents que tenen la possibilitat de contar-la. La qüestió és que el relat històric s'ha convertit en una lluita de propaganda política on les armes són les paraules. Aconseguir introduir una paraula màgica pròpia o aliena suposa aspirar a guanyar el relat polític. Pensem amb imatges i metàfores i aprenem en base a històries contades al voltant del foc modern (mitjans de masses i mitjans socials). Qui conta la història i com la conta determina el nostre pensament. 



Ara mateixa estem lliurant diverses batalles de llenguatge on les paraules esdevenen màgiques i han substituït les anteriors paraules màgiques que van perdre el seu sentit. La idea és que el llenguatge pot construir la realitat més enllà de representar-la i explicar-la. L'apriorisme és ja dificil (impossible) de demostrar però les batalles són reals. Analitzem hui algunes de les actuals i convivdem a reflexionar-les:

Violència. 
Pot s…

Debilitats i amenaces del Valencià en marqueting de llengües.

Imatge
Què passaria si consideràrem una llengua com un producte que cal vendre? Què passaria si eixa llengua fóra el valencià? 

Segurament la primera objecció seria que una llengua no és un producte i que mercantilitzar tot és un exercici innecessari. De fet, he buscat algun contingut que analitzara les llengües des del punt de vista del marqueting i no n'he trobat. Per tant, comencem una aventura agosarada i per tant interessant.



Suposem que anem a un mercat de llengües i volem vendre el valencià. Una reflexió d'este tipus seria absurda en un espai monolingüe. Bàsicament perquè en termes de marqueting hi tenim un públic captiu. Sense alternatives i amb un producte únic al mercat no cal marqueting. Això o no parlar. Però, i si la realitat fora creixentment multingüe a pesar de que això genera costos d'entrada socials i econòmics (aprendre més d'un llengua costa més que aprendre només una)? Potser en eixe cas necessitaríem fer algun tipus d'estudi de marqueting de llengües…

Bossio, el penúltimo gran stopper

Imatge
Hubo una época anterior al fútbol moderno en que habia jugadores en el campo que estaban solamente para destruir. Puede que fuera el ambiente de guerra fría de los ochenta lo que creo dos figuras de apoyo defensivo: el libero y el stopper. Eran dos figuras ahora extrañas y un poco olvidadas. El líbero no tenia marcaje definido, se limitaba a los cruces cuando el marcador era desbordado. Era un fútbol donde el error estaba previsto y el desborde también. Es dificil encontrar hoy en día un futbolista que sea capaz de encarar a su marcador e intentar irse. Es dificil por la consistencia física de todos los futbolistas actuales pero también por las limitaciones que pone la figura del ultraentrenançdor que pretende teledirigir el equipo desde el banquillo. Algún día deberíamos hablar sobre el daño que ha hecho Guardiola al fútbol moderno. Ya ningún entrenador permite excentricidades técnicas, locuras absurdas o gestos intuitivos. Ya todo ha sido entrenado y se traduce en una mera ejecució…

La innecessària sèrie de Netflix sobre el cas Alcàsser.

Imatge
Ha passat un temps des de la seua estrena i ja han opinat diverses persones. He llegit atentament les consideracions, especialment les valencianes, perquè és un cas autòcton que va afectar molt els comportaments socials valencians i va colpir especialment ací des de tots els punts de vista. 



Per això, m'agradaria oferir una visió complementària a les que he llegit, des de la llibertat d'escriure en un blog i no en un mitjà. Des de la llibertat d'explicar el meu pensament assumint la meua única responsabilitat.

El documental és un producte mediàtic absolutament prescindible i innecessari. I les decisions estratègiques que es prenen em semblen perverses i qüestionables des del punt de vista de la professionalitat periodística.

Però anem per parts:

Oportunitat. Per què ara? És evident que vivim en una època hiperarlamada i preocupada, obsessionada amb la seguretat, especialment la de les dones, a pesar que vivim l'època menys violenta de la història de la humanitat (entene…