Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2018

Son la paritat i les quotes de gènere el millor mètode per aconseguir igualtat?

Imatge
Un dels dogmeś més populistes del feminisme hegemònic és el concepte de paritat que va quasi sempre unit al de quotes de gènere. Dic populista perquè són conceptes aparentment desitjables que compten amb un silogisme bàsic darrere: si un segment de població representa la mitat té dret a la mitat de tot. Amb eixa simplicitat és un concepte fàcilment assimilable per qualsevol. Però, com sempre, el parany està en els detalls. Anem per parts: 



El concepte de paritat i les quotes si el gastem com a un criteri d'igualtat ha de ser un criteri universal i vàlid per a totes les situacions. Així per tant, també ha de servir per al treball físic i exterior que majoritàriament és realitzat pels homes. Per tant, si es vol la mitat dels membres al Tribunal Suprem i a un Consell d'Administració també s'ha de voler una adequada representació de gènere en els treballs en alçada, en els treballs d'asfaltat de carreteres, en els treball de la construcció o en els treballs submarins o sote…

Per què és tan important que OT no acabe de matinada?

Imatge
La primera edició d'OT va presentar-se com el reality virtuós davant l'ociositat insulsa de Gran Hermano. Els dos realities han passat per moltes vicissituds durant estos anys. Operación Triunfo va arribar a desaparèixer i ha resorgit buscant més virtuositat però també més ociositat i invasió de la privacitat. 

En tot cas OT ha aconseguit entrar de ple en un espai cada vegada menys freqüentat: la pantalla col·lectiva. Estes setmanes estic documentant un projecte sobre Youtubers i estic entrevistant youtubers en valencià. Només tenen en comú una cosa: tenen menys de 25 anys i miren més youtube que la tele. A més, en casa tinc dos adolescents que són fans d'Operación Triunfo i de la xarxa social adolescent per excel·lència: Instagram.

La pantalla individual és el fenòmen àudiovisual més revolucionari de la última època. Per tant, aconseguir reunir a un grup de persones mirant la mateixa pantalla comença a ser dificil i en alguns casos un acte de militància àudiovisual.

Opera…

Sanchez, el gran Cyrano de la política.

Imatge
L'aparició de l'esquerra cuqui, gauche divine o esquerra posmaterialista és el gran forat negre ideològic del progressisme. Per ahí desapareixen principis, confusions, opressions, jerarquies, igualtats, cohesions i tot acaba pintat amb brotxa grossa. 

El PSOE ha sigut sempre el gran Cyrano de la política a Espanya. Una gran pedrera de poesia ideològica que acabava per ser l'amant estèril d'una societat necessitada d'esperança. El PSOE té una enorme facilitat per gestionar el posmaterialisme de les èlits progressistes i convertir-se en el furgó útil que replega sempre el últims runners de l'esquerra política.

Excel·lents paraules però fets i jerarquies de prioritats qüestionables. L'esquerra cuqui assenta el seu gran cul sobre l'autoafirmació i el reconeixement. En canvi la seguretat personal, seguretat econòmica i la cohesió social que impliquen canvis de model productiu, d'estructura fiscal i de política econòmica acaben en el racó de l'escrito…