El dret a bloquejar que se li nega a Donald Trump

Una jutgessa ha prohibit Donald Trump bloquejar a ningú en el seu mur de Twitter perquè considera que el seu time lime s'ha convertit en "un foro públic". Sempre és dificil entendre la mentalitat americana però esta notícia convindria revisar-la a fons perquè té la seua història i sembla que com que és contra Donald Trump ja ens agrada tot. 


Pas per pas.

  • Twitter és una empresa de microblogging que presta serveis de comunicació interpersonal. Quan fas el teu perfil signes una sèrie de clàusules i condicions entres les quals està una limitació de caràcter i la possibilitat de bloquejar o denunciar usuaris. 
  • Twitter no exigix una identificació per a crear un perfil. Només emplenar un formulari i un correu o un telèfon. Pots posar el teu nom o allò que consideres oportú. 
  • Twitter és només una de les xarxes socials. Instagram, Youtube, Whatsapp, Facebook i Snapchat són altres. 
  • Twitter presenta un ordre de timelime amb límit d'expressions i hashtags per ordenar el debat. 
  • Twitter és una empresa privada que fa un contracte privat amb una persona privada. 
  • Twiiter és un negoci que vol guanyar diners a base d'obtindre dades i paràmetres de consum a banda de la col·locació de publicitat via per la qual no ha guanyat mai diners. Amb les dades és una altra cosa.
  • Twitter permet fer el teu compte privat. També permet fer comptes corporatius i no personals. 

A partir d'ahí sorgixen diverses preguntes. 
  • Pot l'Estat dir-me amb qui he de parlar i amb qui no en el meu compte personal d'una empresa privada? 
  • Són les xarxes socials un espai públic o un espai privat on jo parle amb els meus amics? 
  • Si tinc un càrrec públic perd la meua possibilitat de decidir amb qui parle i amb qui en Internet però la conserve fora, conserve la meua opció de triar els llibres que m'agraden i vore les pel·lícules que m'agraden i no vore les que no m'agraden. Tinc dret a decidir quines opinions vull llegir? 
  • Si m'insulten des d'un compte anònim, no identificat no puc bloquejar? He de permetre que parasiten la notorietat del meu timelime quan sóc una persona pública? 
  • Xarxes socials és només twitter? Si gestione la privacitat d'una opinió en el meu facebook i algú fa captura de pantalla.. he de respondre penalment per una opinió en un cercle privat per la seua característica de estar per escrit en un espai de comunicació privada? 
  • Whatsapp com a xarxa social també tindria impedit bloquejar a persones molestes? 
  • Trump podria bloquejar comptes no americans? Rajoy podria bloquejar perfils no espanyols? Podria Ximo Puig bloquejar comptes de Lugo o Huelva però no valencians? 

Tinc la sensació que la polaritzación en bàndols cada vegada més fanàtica s'alimenta tant de la càmera de ressó que són les xarxes socials amb la seua falsa promesa de diversificació i intercanvi d'arguments com del parasitisme de la falta de regulació dels continguts en unes empreses que volen tindre un negoci sobre les coses que publiquem. 

Que ara siga Trump o que Trump siga el primer damnificat no és motiu per aplaudir una intromissió estatal d'eixe nivell en la llibertat personal de decidir amb qui parlem. Molt més llarg seria el debat sobre si són les xarxes socials un bon espai per al debat o pel contrari el seu format i disseny està fet per a obtindre i classificar metadades i no per fer possible l'enteniment o l'argumentació. El mitjà no deixa de ser mai el missatge. Potser un altre dia. 


Entrades populars d'aquest blog

La derrota ideològica del valencianisme polític

Los niños cebra: cuando la inteligencia se convierte en un problema

La prepolítica