Aquarius

Fa uns dies un barco d'una ONG va rescatar -com dies abans i probablement dies després- persones a la deriva en alta mar que volien accedir a Europa. La normativa europea obliga a portar-les a un port segur però un canvi polític a Itàlia fa que els ports italians es tanquen i el barco queda a la deriva sense rumb ni possibilitat de portar les persones rescatades a cap port segur.
València s'oferix com a port segur per desembarcar i atendre estes persones. A partir d'ahí comencen un seguit d'estratègies de comunicació, construcció de relat, confrontació ideològica que en moltes ocasions prescindix de la dignitat dels disortadament protagonistes. 



De vegades hi ha casualitats que meravellen. Aquarius va ser una beguda presentada per a esportistes però la gent va decidir que això li donava igual i que volia Aquarius com a beguda refrescant. Ara pots trobar Aquarius en qualsevol bar. Aquarius era una cosa que es va convertir en una altra.

En poques hores els migrants de l'Aquarius havien passat a ser refugiats a pesar que la normativa deixa clara la distinció. La batalla del llenguatge havia començat. La maquinària de construcció del relat era molt més potent i èpica si es tractava de refugiat. Algú podria dir que són refugiats en el moment que Itàlia no els va deixar atracar però esta seria una manera molt forçada d'intentar colar el concepte. Ribó cita al xiquet Aylan que fugia de la guerra de Síria i va morir en una platja. El cas no es correspon amb l'Aquarius que implica diversos rescats de diverses pasteres de diverses nacionalitats i en diversos moments. És impossible determinar que eixes persones han sigut perseguides o venen de cap guerra o persecució politica, moral o religiosa però el relat del refugi "Wellcome refugees" havia quedat incomplet davant la negativa del govern del PP a admetre refugiats de Siria que fugien d'una guerra oberta, brutal i sobtada com totes. Hi ha una espècie de fam d'acollir.

La primera cosa que cal preguntar-se és perquè cal canviar el relat. El relat del rescat humanitari de migrants econòmics no era suficientment potent? Podria no resultar beneficiós? Eixa qüestió finalment resulta i resultarà cabdal perquè la normativa és completament diferent. Intentar fer un story telling de refugi acabarà per tornar-se en contra del narrador.

La geopolítica europea ara es juga al sud. Itàlia i Espanya canvien de govern en dates molt pròximes i això fa reposicionar-se. Espanya -Sanchez- admet l'arribada del barco. Això té tres conseqüències, la primera és deixar en evidència Itàlia i Brusel·les. La segona és solucionar el problema a Itàlia i Brusel-les. I la tercera és posar foco de llum al gran issue dels pròxims anys a Europa: el moviment migratori.

A Espanya es disparen els dos relats parcials de simplificació de la realitat. Un primer relat xenòfob contracultural que replica constantment arguments virals però sense base racional. Hi ha exemples clàssics com el de "metelos en tu casa" o "vienen a quitarnos el trabajo". La part conservadora de la societat projecta sobre les persones nouvingudes tot un seguit de creences negatives irracionals sense contrastar. I això mateix fa la correcció política progressita però de manera inversa. També projecta un conjunt de creences positives irracionals i sense contrastar. Algunes de les que més èxit tenen és el deute moral d'Europa amb tots els territoris expoliats o colonitzats històricament que s'hauria de pagar amb una espècie d'entrada lliure. Els progressites projecten sobre estes persones rescatades un fum de pensaments positius que partixen també de l'etnocrentrisme occidental. En tot cas, el que menys importa és esperar de manera discreta a que estes persones arriben i descansen de tants dies al mar. La nostra baralla moral serà sempre més important durant tot este cas.

La maquinària mediàtica funciona de manera paral·lela a la política. Saben que l'Aquarius és audiència perquè genera debat i controversia. Poc importa si el dia anterior i el dia després també arriben pasteres a les costes d'Itàlia o Espanya. L'Aquarius ara és eixe símbol necessari per parlar d'un tema. La resta de barcos no importen. La resta de migrants no importen. No són mediàtics. L'Aquarius es la palanca progressita que intenta alçar el pes del deute moral històric. Amb eixos 629 les consciències poden estar més tranquiles. I una vegada un monstre viral ha començat a caminar no hi ha res que el puga parar. Dins hi ha 629 persones que no entenen res i només volen deixar d'estar al mar. Això és secundari. Uns volen demostrar com de solidaris són quan hi ha mitjans de comunicació mirant i uns altres volen demostrar la seua capacitat per odiar als pobres.

El relat del refugi comença a trontollar amb el Ministre d'Interior i la cosa entra en gama de grisos. El gris no és un color que tinga molt de marqueting. Tots sabem que les coses són blanques o negres. Compromís demana estatut de refugiat per decret-llei o no se sap massa bé quin mecanisme legal. El PSOE sembla resistir en el compliment de la normativa amb rigor, neutralitat i principi d'igualtat respecte a altres situacions semblants.

Mentrestant el circ mediàtic ja està montat. L'Aquarius es convertix en un plató de cinema on es grava l'última pel·lícula de supervivència. Una broma cruel fa que el reality més vist del moment siguen un grup de blanquets rics que se'n va a una illa a sobreviure. Telecinco duplica el especial de Supervivientes la mateixa setmana que passa el tema Aquariu.

Dins els seus protagonistes probablement no entenen res. A terra s'organitzen comités de benvinguda diversos. Estos 629 rebran l'abraç de moltes persones que d'ací unes setmanes trobaran una altra manera de construir una nova barricada. Tots els mitjans construixen un relat i les xarxes socials també fan el seu. El relat dels refugiats ha quallat i apareixen fotos reciclades del moment siri en la història d'Espanya: la Guerra Civil. Fins i tot pots arribar a trobar-te l'Stanbruk. Queda clar que la idea de rescatar persones supervivents no és suficientment èpica. Cal que siguen fugitius morals, polítics o sexuals perquè encaixa millor en el marqueting polític. Eixa idea és molt més fàcil de defendre.

L'Aquarius arriba amb 629 persones rescatades. Vorem les cares de menors que no tindran dret a la intimitat com els xiquets valencians que pixelen les seues cares. Vorem persecucions i competicions d'històries de duresa. Intrusions en la intimitat per a reafermar el relat dels roïns i dels bons. Vorem històries de comportaments cruels al mateix barco i vorem històries de superació personal increïbles. Les mateixes històries que hi ha hui mateixa a un poliestportiu d'Almeria però no seran virals. Fa l'efecte que les persones rescatades són la millor coartada per construir un ninxol ideològic.

L'Aquarius sembla haver sigut declarat la ferramenta perfecta per rentar la cara de la València corrupta. Una nova construcció de marca de grans esdeveniments que també passa en el Port de València. València torna a estar en el mapa però ara és per coses solidàries i humanitàries. Així molta gent podrà dir orgullosa que és valenciana. La ciutat que va salvar l'Aquarius.







Entrades populars d'aquest blog

La derrota ideològica del valencianisme polític

Los niños cebra: cuando la inteligencia se convierte en un problema

La prepolítica