Riscos i beneficis de mirar youtubers

Vull ser youtuber s'ha convertit en la frase de moda en les escoles valencianes. Ser youtuber és una aspiració de qualsevol xiquet i xiqueta. Volen ser youtubers i miren youtubers a diari i eixa pràctica és desconeguda per la major part dels adults gràcies al fenòmen de la pantalla individual. Quan els adults eren xiquets totes les pantalles eren compartides de manera que els majors podien tutoritzar i fins i tot compartir els continguts. Ara no, ara tenen una pantalla individual i els deixem a soles amb els continguts que vulguen triar o els propose el random del big data. 



Convindria fer una anàlisi profunda del fenòmen youtuber. És tan nou que fins ara les universitat no li han prestat ni un punt d'atenció, els centres educatius el menypreen i els adults en general l'ignoren. Parlarem de riscos i beneficis però també de situacions ambivalents que hem d'ajudar-los a gestionar, situacions que poden ser tant una oportunitat com una amenaça. 

La primera cosa que hem de dir és que youtubers hi ha de tants temes com llibres hi ha en una biblioteca però hi ha un tema que destaca per damunt dels altres: els youtubers de e-sports, gaming o videjocs. Estos tenen pocs beneficis i molts riscos perquè són youtubers de simple entreteniment, competitius. Podríem fer un capitol a banda sobre eixos youtubers però hui parlarem d'una manera més àmplia. 

  • Relació amb persones d'altres edats. Potser una oportunitat perquè cada persona té un itinerari diferent de maduració. El sistema educatiu te situa amb les persones que han nascut el mateix any fins i tot amb diferències d'onze mesos però la maduració del xiquet o xiqueta pot ser diferent. Mirar youtubers permet accedir a persones i pensaments més majors que poden ajudar a adquirir nou vocabulari o pensar en temes impropis de l'edat. Per tant, també poden ser un risc perquè accedirem a un vocabulari no sempre desitjat com ara els insults i també poden accedir a temes que no els són propis com ara la mort, la sexualitat adulta. 
  • Es produeix un aprenentatge temàtic que no sempre és postiu. Siga el tema que siga la major part dels youtubers que no són de gaming afavorixen l'aprenentatge en alguna temàtica siga per imitació experiencial o per transmissió d'informació. La qüestió és que molt usualment es busca un procés d'aprenentatge siga de moda, de maquillatge, de sèries o d'algun altre tema típic de l'edat. El problema és que eixe aprenentatge es produix de manera no experta ni supervisada. Els youtubers són joves normals i corrents amb coneixements normals i corrents que per tant poden transmetre estereotips o opinions no contrastades, Si el nostre fill busca respostes en tutorials o youtubers es pot formar una opinió errònia de molts temes però també en pot aprendre perquè també hi ha persones expertes amb canals de youtube sobre un fum de temes. Supervisar el seu visionatge de manera no intrusiva és fonamental. En les primeres etapaes de la vida l'aprenentatge vicari per imitació és molt important i no oblidem que per als nostres fills i filles el youtuber que mira és com un amic virtual. 
  • Les dificultats d'autocontrol. En el món dels videojocs tot és dissenya per a resultar adictiu i no poder parar. Les llums, els sons, el ritme, la gama de colors, les recompenses. Per tant, mirar youtubers de gamins és altamente adictiu i dificulta parar. En general youtube està dissenyat per resultar adictiu ja que està basat en un random constant d'hiperlink. Cada vídeo condueix a un altre vídeo i permanentment apareixen nous continguts en la barra lateral que semblen tan atractius o més com el que estem mirant. Això condueix a una muntanya rusa de canvis i expectatives. Si un contingut no agrada als trenta segons és probable que canviem a un altre i això provoca una determinada estructura en els vídeos. Per tant, els youtubers guionitzen de manera conscient o inconscient per a captar l'atenció des de l'inici i mantindre-la fins el final amb trucs que ja s'han fet famosos. Un xiquet o xiqueta haurà d'aprendre a controlar la seua exposició a eixos continguts com ha de fer-ho en general en la vida. Posar límits és el primer gran camí de fer-se major. 
  • Relacions d'afinitat i cercles tancats. Una cosa molt bona dels youtubers és que reforcen les passions que puguen tindre els xiquets i xiquetes. Qualsevol afició que tinguen, qualsevol cosa que els apassione trobaran un youtuber que ho replegue i si no el troben molt probablement començaran a fer-ho ells. Això reforça l'autoestima i la creació de comunitat. És important per exemple en pobles menuts (o no tan menuts) on tindre aficions diferents pot suposar un problema d'aïllament. El follower d'un youtuber se sent acompanyat per una comunitat i això fa reduir la sensació de "raro". Ara bé, també es dona la situacio contrària que ja passa en el món adult. Mirem només aquelels coses que reforcen allò que ens agrada i no mirem allò que no ens agrada. Internet s'està convertint en un laberint d'espills on sempre mirem les nostres creences. Si una persona jove només mira allò que li agrada assumim el risc de que tinga una visió de la realitat molt parcial i limitada. A més pot limitar les seues relacions socials i dificultar les relacions laborals en el futur. Podem estar educant una generació de fanàtics i especialistes en temes que no saben ni volen saber de res més. Això és molt important perquè el coneixement especialista i parcial serà un dels grans problemes del futur. 
  • Hiperactivitat i ritme narratiu. Este és un problema generalitzat del món youtuber. Qualsevol youtuber sembla haver-se pres deu cafés. El problema de la velocitat no és un problema youtuber és un problema general social. Volem viure molt intensament i això fa que vulguem viure ràpid i fer moltes coses. En el món youtuber això es tradueix en parlar molt ràpid i fer-ho d'una manera molt histriònica. Els youtubers de videojocs van optar per la narració esportiva i això s'ha contagiat a qualsevol youtuber. Forma part d'una certa gramàtica visual. Parlar molt ràpid i ser molt exagerat en l'expressió. Les generacions més joves han crescut ja mirant narratives molt ràpides. Entre un episodi de Heidi i un de Bob Esponja hi ha una diferència de velocitat enorme i en el món youtuber és encara més gran. Això pot provocar una hiperestimulació dels nostres fills que pot generar un odi a la inactivitat com a avorriment i problemes d'ansietat o concentració ja que requerixen alts estímuls per mantindre la concentració de manera constant. No solament estem parlant del ritme de la peça audivisual sino també del ritme de consum. Les peces duren entre 3 i 10 minuts. La durada estandar de deu minuts és una herència de la durada máxim dels vídeos de youtube en els inicis de la plataforma. Ara s'ha adpotat com a mesura estandar d'un gènere de la mateixa manera que els videoclips en enten una o una sit com també. 
  • Això implica un determinat esquema d’estímul recompensa. La recompensa arriba ràpid i per tant és més adictiva. Com més a prop està la recompensa de l’estimul més impaciencia i ansietat tindran quan l’estímul s’allunye i se dilate la recompensa. En la vida les recompenses no sempre arriben ràpid i de vegades l’esforç ha de ser més sostingut. Relacionat amb este tema està el fet dels capítols autoconclusius. Ara per ara tota la narrativa audiovisual youtuber està basada en capítols autconclusius. Això vol dir que la trama es tanca en la mateixa peça i pot no tindre res a vore amb les altres peces de manera que res pot estar relacionat. Això determina també un esquema de pensament no divergent i no relacional de peces autònomes que estructura la ment d’una determinada manera. 
  • El món youtuber reforça el paradigma extravertit en la seua creació tot i que és de gran ajuda per a les persones introvertides. La hiperestimulació, el ritme narratiu alt, la verborrea són capacitats i característiques pròpies del món extravertit i això fa que les persones introvertides continuen en un segon pla durant l’edat de formació de la seua identitat. Per a ser youtuber cal ser extravertit i ser popular. En canvi, per a una persona introvertida és més fàcil accedir a converses (monòlegs) sobre temes que li resulta costós preguntar o parlar en persona. Tot i això les persones introvertides estan lluny de la hiperestimulació de colors, la rapidesa de l’expressió i les accions i el món youtuber no ajuda a visibilitzar el món introvertit amb una gran excepció: les i els booktubers. El món de la literatura que sol ser un gran paradigma extravertit ha trobat en youtube un gran aliat. 
  • Individualisme, narcisisme, egocentrisme vs cooperació i autonomia. El món youtuber és en general individualista i egocèntric. El narcisisme en sentit estricte com a falta d’empatia també està present de dos maneres que després comentarem. Comencem per les parts més bones. Un youtuber s’ho fa tot. Guionitza, grava, edita i compartix. Això el fa molt creatiu perquè els límits creatius són molt grans tant d’escenari, com de muntatge o de personatges. En estos camps de coneixements hi ha moltes coses positives: des del màrqueting fins el llenguatge actoral, l’autoacceptació física o l’autoestima identitària. Ara bé, la cara fosca també és que eixa autonomia partix del paradigma individualista de l’èxit individual sense cooperació. En canvi, són freqüents els contactes, seguiments i cooperacions entre persones youtubers però d’inici i com a paradigma dominant l’individualisme és ferotge. L’egocentrisme es dona bàsicament en els youtubers de videojocs i els youtubers personals que fan de sí mateixa el personatge central (influencers). Compartixen la seua intimitat a canvi de followers i així genera riscos tant en la persona que compartix com en la persona que mira el vídeo perquè pot tindre temptació de renunciar a la seua pròpia personalitat per semblar-se a allò que veu en la pantalla amb un aura d’autoritat. 
  • Pel que fa al narcisisme i la falta d’empatia és necessari subratllar que la relació que s’estableix amb els followers és una relació de dependència. Per aconseguir followers el/la youtuber pot estar temptat de sotmetre’s a qualsevol prova (challenge) que pot afectar a sí mateixa o alguna persona desconeguda (broma de carrer o telefònica).  El problema com sempre és un problema de límits, les bromes telefòniques no les han inventat els youtubers però sí que han superat límits que fins ara no s’havien superat. En eixe camí d’aconseguir followers l’altra persona protagonista del teu vídeo pot ser mercantilitzada com un animal de circ. S’ha fet famós el youtuber que va donar una galleta amb pasta de dents a un sense sostre i va acabar hospitalitzat. Este tipus de falta d’empatia pot ser freqüent. Sobre tot per la necessitat d’oferir estímuls creixents per mantindre l’atenció en el propi canal. 
  • Concepció de la intimitat. La intimitat ha anat canviant de concepte al llarg del temps des de les primeres publicacions de “societat” on s’invadia la intimitat de la classe alta fins que s’ha creat una classe mitjana a través de la banalització de la vida privada en els programes de televisió. Finalment ha desembocat en youtube i qualsevol persona pot posar en venda la seua intimidad perquè hi ha persones consumidores disposades a comprar-la. Consumir i vendre intimitat és un tema complicat i amb límits relliscosos però el que és evident és que per a les pròximes generacions la concepció de la intimitat va a ser diferent a la generació dels seus pares. Això genera moltes friccions intergeneracionals respecte a ensenyar el propi cos o mostrar la ubicació de manera constant de manera directa o indirecta. Contar la vida pròpia constantment deixa un rastre digital que pot ser beneficiós o perjudicial amb el temps. Seran allò que estan compartint ara. La perspectiva de la intimitat és molt personal. Per a una persona compartir la seua orientació sexual no suposa cap problema i per a altra sí que el suposa. Per a una persona compartir on viu i allò que té (bens materials) no suposa cap problema d’intimitat però pot suposar un problema de seguretat personal. Els món youtuber fa una exposició personal màxima que té costos i que també actua de catalitzador d’una concepció de la intimitat molt laxa que pot perjudicar els nostres fills. 
  • Vincle d’intimitat. En relació amb l’anterior punt hem de recordar que el vincle que sorgix entre la persona youtuber i el seu follwer és un vincle basat en un consum de pantalla individual en situació d’intimitat (probabelment en casa). Això suposa un problema perquè el grau d’influència del youtuber sobre una ment en maduració pot arribar a ser superior a l’escola per exemple. El/la youtuber es configura com un amic/ga que compartix la seua intimitat amb nosaltres i això li conferix un doble aura de credibilitat. Una primera aura per eixir en la pantalla (aura d’autoritat) i una segona aura de credibilitat perquè no interpreta cap paper. Això significa tindre accés a un reality en directe on el o la protagonista no actua sinó que és la seua vida real. El problema és que la capacitat d’influència i d’imitació o d’aprenentatge temàtic es dispara i altera les prioritats educatives de manera que uns pares/mares poden tractar d’inculcar valors que xoquen absolutament amb el món youtuber. 
  • Comportaments extrems. En un món de consum massiu com youtube per a destacar existix la temptació dels comportaments extrems. A més l’anonimat ajuda. D’un costat la creativitat youtuber pot portar a buscar followers amb estímuls creixents i això conduir a un comportament extrem bé siga de llenguatge, de tema o d’acció. No són pocs els casos de conducció temerària o challenge que configuren una autolesió. El problema en qui visiona estos continguts és una possible reducció de l’empatia davant el patiment i l’ús de la crueltat com a recurs humorístics que desemboca en casos de relació social tòxica acceptada o infringida. Hem de recordar que el visionatge en youtube no és passiu sinó que cap la possibilitat de fer comentaris i és ahí on naixen comportaments virtuals com els trolls i els haters. Es tracta de personatges virtuals extrems basats en un comportament extrem de les seues opinions o simplement spamers de continguts propis en espais virtuals aliens. Eixe tipus de comportament virtual augmenta l’agressivitat virtual i genera emocions negatives. Convé que aprenguen a mesurar-les, gestionar-les i limitar-les. De fet, Internet facilita el comportament institiu i no reflexiu perquè afavorix la immediatesa. Podem dir qualsevol cosa en qualsevol moment i això suposa una vomitada emocional permanent que no ajuda a una convivència relacional basada en el respecte. En Internet es diuen coses que mai es dirien en persona perquè manquen instruments d’autocontrol. 
  • Creació de falses expectatives. En certa mesura el món youtuber és el nou futbol en tant que és una promesa d’ascens econòmica i social ràpid que sembla molt oberta i universal però només està reservada a molt poques persones. A pesar del que sembla per guanyar un salari de mil euros al mes caldria obtenir un mil•lió de visites al mes. I això és molt complicat. Dedicar molt de temps a mirar o vore youtubers resta temps del dia per a altres coses, especialment estudiar, sense una garantia d’èxit. A més, no es veuen quins són els peatges de fer-se “famós” (a nivell local? A quin nivell?). El món youtuber genera un miratge de que qualsevol persona pot arribar i a banda genera també una certa bambolla d’incorporacions que youtube facilitat però les noves regles limite. Així per exemple, ara per ara per a monetitzar un vídeo cal tindre més de mil followers i més de 4000 hores de visionatge mensuals i 10.000 visites. No oblidem mai que youtube és una empresa que guanya diners amb la publicitat que després repercutix ls creatius. És molt complicat ser youtuber però la sensació general és que qualsevol podria arribar a ser-ho i això pot deixar molta gent despistada perseguint un somni impossible. 
  • Horaris de consum i espais de consum. També cal analitzar quins són els moments i les situacions en les quals els nostres fills miren youtubers. El consum individual en espai privat i paral•lels al consum mediàtic adult són la regla general. Els xiquets miren youtubers mentre els adults mirem la televisió. Els horaris de consum s’haurien de vigilar tant en la durada com en el moment de consum. Especialment per la nit perquè la llum blava envia una senyal de vigília al cervell que és incompatible amb la son. Per tant, la pantalla perjudica greument les rutines de son. A Espanya els horaris ja són tòxics però si afegim una pantalla individual a 50 cm dels nostres ulls pot resultar un problema. Els espais de consum també són importants ja que el consum individual a porta tancada afavorix moltes de les coses que hem estat comentant com a perjuicial. Convindria fer un ús més compartit de les pantalles de manera que es pogueren compartir com a mínim espais de visionatge per conèixer què passa en les altres pantalles individual. Un bon constum és intentar compartir pantalla sempre que es puga bé en la pantalla principal (la televisió) amb els nous mecanismes d’enviament d’imatge o bé simplement compartint el mateix mòbil o la mateix tablet i mirar al mateix temps o repassar l’historial. Com a mínim deixar la porta obert per evitar un consum individual, privat i íntim. 
  • Suposa un avanç més en l'hegemonia absoluta de la quantitat sobre la qualitat. L'èxit de la quantitat no és cap novetat. Tots sabem que és més important fer moltes vendes del teu producte. Però fins ara la quantificació era intuitiva. Per exemple, sabíem exactament quantes còpies d'un llibre o un disc s'havien venut però no sabíem exactament quanta gent havia vist un programa de televisió o havia llegit un llibre. En Youtube la quantitat i especialment la quantificació és determinant. Youtube té ferrmentes de medició d'impacte desconegudes fins ara. En el cas de les persones que miren youtubers s'està produint un efecte molt clar: la quantitat de followers pot determinar l'interés o no d'un potencional visor sobre el canal. D'esta manera l'imperi gregari de la quantitat obté una hegemònia quasi absoluta ja que el mainstream acaba per fer-se propietari de tot (the winner takes it all). Esta falta de neutralitat del canal dificulta l'accés a la diversitat però no el fa impossible. Ara bé, entre followers i entre joves el seguiment numèric és molt important. Fins i tot hi ha empreses que venen followers (bots) per quantitats molt assequibles. Esta mentalitat pot aprofundir en una mala gestió de la diversitat si Youtube continua abandonant la seua neutralitat canviant les regles. 
  • Per últim, un tema que sembla instrascendent per al món adult però és determinant per al món jove/infant: la gestió de dades. Youtube consumix moltes dades com també ho fa Instagram o Spotify. Aprendre a autogestionar els límits materials i econòmics és un altre gran itinerari formatiu. Mirar youtubers és car si no es fa amb wifi. Per tant cal aprendre a gestionar i autocontrolar el consum. 
En l’altre costat de la balança anem a posar els aspectes que són netament positius de ser o mirar youtubers.
  • La creativitat que permet destapar amb costos reduïts. Ser youtuber, intentar-ho o mirar youtuber fomenta la creativitat bé siga per competició o per imitació. Fins i tot els youtubers de videojocs poden generar creativitat. 
  • La major part de youtubers són autodidactes. Com hem dit ningú al sector educatiu sembla interessat en el fenòmen i per tant cada ú s’ha de buscar la vida per aprendre a gravar, il•luminar, editar, muntar, viralitzar. Aprenen els conceptes bàsics de manera autodidacta i això fa que constament apareguin nous recursos creatius i estils propis, originals i nous. 
  • Ser youtuber és ser polifacètic abasta moltes àrees diferents; des del màrqueting a l’actuació, la vocalització o la narrativa, l’edició de vídeo o el community manager i això configura un perfil semiprofessional molt transversal. 
  • El món youtuber trenca les barreres geogràfiques. Youtubers espanyols i argentins compartixen espai virtual, youtubers valencians i catalans poden cooperar perquè Internet trenca les distàncies. 
  • Mirar youtuber permet accedir a continguts i compartir experiències molt íntimes com la depressió o la revelació de l’orientació sexual que reconforta reconèixer en altres persones. No és un mètode de curació però és un espai on pots trobar persones que s’han sentit com tu. 
  • La relació intergeneracional entre diferents generacions és molt enriquidora. Els mitjans de comunicació convencional parlen clarament per una generació concreta (adulta i posicionada) mentre youtube permet una visió molt més plural de les inquietuds i perspectives de cada generació. En concret permet mirar la generació més joves com un espai positiu de creativitat i compromís social per exemple. 
  • La interacció directa amb altres usuaris i amb el propi canal. Els adults veuen un fum de riscos en la interacció amb persones desconegudes. I els riscos existixen però també oportunitats. Youtube permet interaccionar amb els altres usuaris i també amb el protagonista o la protagonista dels vídeos. I això permet col•laborar, compartir, dialogar. Fora del mainstream del starsystem esta versió positiva del diàleg i la cooperació està molt estesa especialment entre youtubers de caire més social. El fet de poder conèixer altres persones que els interesa el mateix tema que a tu t’apassiona siguen els dinosaures o la política genera un caldo de cultiu per al desenvolupament de la creativitat. 
  • I per últim l’avantatge més important de tots: poder veure exactament allò que t’interessa per minoritari que siga. Els mitjans de comunicació convencional treballen amb la idea d’audiència massiva i majorista. Necessiten una massa crítica molt alta perquè els costos de producció són molt alts. Per tant, no faran un problema si abans no han detectat que pot tindre un èxit mitjanament majoritari. Això no passa a youtube perquè els costos són baixos per tant es poden trobar continguts de quasi qualsevol tema siga el que siga i això acompanya les passions que tenim en la vida que son les que conformen la felicitat al cap i a la fi. 
























Entrades populars d'aquest blog

La derrota ideològica del valencianisme polític

Los niños cebra: cuando la inteligencia se convierte en un problema

La prepolítica