Gestió i control parental en Internet

L'allau tecnològic ens ha pillat a tots desprevinguts. Encara que no sabem què fer i com fer-ho per gestionar tants canvis en la vida quotidiana. Això està afectant especialment a les persones que han d'educar els xiquets i xiquetes per donar-los instruments útils per menejar-se dins del nou món en xarxa. Les respostes davant eixe fenòmen nou són dos ja clàssiques. Els pares i mares que treballen amb el marc cognitiu del pare estricte focalitzen molt en les possibilitats de control i càstic. Els pares i mares que usen el marc cognitiu del pare dialogant prefereixen no controlar ni castigar i basar-ho tot en el diàleg o simplement en el deixar fer de manera lliure.


Este article intenta donar idees i suggeriments per afrontar una actitud mixta que fuig del deixar fer lliurement amb la tecnologia i intenta establir algunes bases per a la seua domesticació o introducció progressiva però útil dins de la vida quotidiana. El fenòmen és inevitable per tant més val mirar d'establir alguns consensos bàsics començant per estudiar-los i parlar-los.

En esta línia de pensament és on surt la gestió parental per damunt del control parental. El control parental servix durant una determina època de la vida però a poc a poc ha de ser substituïda per una gestió parental combinada amb control i finalment una simple gestió parental. La gestió vindria a ser ocupar-se de la qüestió, tractar-la, parlar-la, estudiar-la, aplicar-la, experimentar-la. El control parental vindria a ser una supervisió o vigilància permanent molt de moda ara amb la criança extrema.

Ací oferim algunes línies de treball o maneres d'afrontar el fet tecnològic en l'educació parental o famliar perquè l'educació tecnològica dels més menuts és una cosa de tota la familia. També de l'escola però fonamentalment és una qüestió familiar.

Les línies de reflexió i gestió parental podrien ser:

  • L'exemple. El major mètode d'aprenentatge humà és la imitació. Per tant, els nostres fills i filles es comportaran bàsicament com ho fem nosaltres. Si nosaltres mirem el móbil tot el temps o si nosaltres ens comprem els mòbils més cars. Ells faràn aprenentatge vicari. Comencem per canviar nosaltres aquelles coses que no volem que facen ells. 
  • Parlar. El segon gran mètode d'aprenentatge humà és parlar. A través del diàleg el traspàs d'informació és més útil, profund i durador. Parlem amb les xiquetes i els xiquets de tecnologia, pensem sobre el tema i compartim els pensaments. No esperem al moment de renyir. Siguem un poc pesats en el fet de parlar molt sobre el tema. Demanar empatia, encetar debats de sentit comú, d'educació sonora, de comportaments aliens, de riscos, d'oportunitats, d'usos i abusos. Parlem molt i en situacions no controvertides. No esperem al moment de renyir. 
  • Explicar la tecnologia. El mòbil és un dels únics productes que ara arriba sense manual d'instruccions. Això suposa una il·lusio falsa. Ensenyem a conduir tecnologia automòbilística però no ensenyem a conduir tecnologia comunicativa. La tecnologia s'explica, s'estudia i es pot anar aplicant progressivament. Quan es regala un mòbil cal explicar el seu ús, en quines situacions es pot usar, en quines no, amb quines finalitats, a quines hores, quant de temps. Tot això s'ha d'explicar d'acord amb el nostres criteris educactius. 
  • Compartir pantalla i espai d'ús. És un fet fonamental. Cal mirar les mateixes pantalles que miren ells. Per això és important prolongar el període d'ús compartit del mòbil tant com siga possible. D'eixa manera sabem quin ús fa la nostra filla o fill. Quan això ja no siga possible perquè cal donar-li una pantalla individual (el seu propi mòbil) cal intentar estar en els mateixos llocs on estan ells, en les mateixes xarxes socials especialment per conèixer els seus codis i el que està passant en eixes xarxes. Cal afegir als seus amics i amigues. Hem d'estar en els mateixos llocs encara que siguen molt avorrits des de la perspectiva adulta. No cal mirar tot el temps però no estar i ignorar per complet què passa en les seues pantalles és un greu error educatiu. Quan ni tan sols siga possible compartir eixos usos cal almenys intentar compartir els espais d'ús. Que no es tanquen en l'habitació per usar la tecnologia d'una manera individual. Si han de fer ús de la tecnologia que ho que ho facen en el mateix espai on estem nosaltres, al menjador, a la cuina… intentem fer un ús compartit en els mateixos espais. Hem d’intentar estar a prop de les seues experiències tecnològiques perquè aniran experimentant a cada moment buscant noves experiències.
  • També dins de la compartició de pantalles entraria la gestió de contrasenyes. El creixement i maduració dels menors porta implícit un augment de la seua autonomia. Ara bé, per poder exercir una correcta educació s’ha de tindre accés al seu mòbil mentre siga menor. Això, no obstant, no pot ser una imposició sinó un pacte. El pacte és tindre la contranseya oberta per qüestions de seguretat però fer un ús responsable d’eixe poder.
  • Gestionar les notificacions. Molts dels abusos amb el mòbil venen determinats no tant per l’ús del propi mòbil com per una adicció a les notificacions. Les notificacions es poden gestionar. Algunes no són urgents. D’altres no són importants. Podem mirar una a una quines són les que més distrauen l’atenció perquè les notificacions estan dissenyades per captar l’atenció constantment de les persones i això genera una adicció a estar permanentment connectat que es pot corregir molt fàcilment llevant algunes notificacions.
  • Gestionar el so del mòbil. Un dels elements que els dissenyadors de tecnologia usen amb més toxicitat és la gestió dels colors i els sons de la tecnologia per generar una adicció. Quan sona el mòbil com en les rates de Skinner o els gossos de Paulov esperem una recompensa. Eixa recompensa és aber qui està pensant en nosaltres o vol alguna cosa de nosaltres. Eixa droga és molt forta. Gestionar el so del mòbil i les notificacions ajuda a superar eixa dependència. Podem portar el mòbil en vibració fins i tot en silenci i esperar al moment adequat per mirar-lo. Per exemple, el temps d’espera que és una situació habitual hui en dia és un excel·lent moment per comprovar notificacions i resoldre les coses.
  • Gestionar el doble check confirmatiu i l’última hora de connexió. De vegades pot convenir que això estiga en funcionament i de vegades no. Per tant, és convenient una gestió activa i permanent d’este tipus d’aspectes. Potser quan estàn fora de casa hauran de gestionar el doble check i l’útlima hora i potser quan estiguen en casa caldrà apagar-lo per facilitar la concentració en altres tasques o situacions. El doble check en assegurar que el missatge ha sigut rebut sembla demanar una resposta immediata. La última hora de connexió indica que la persona ha estat connectada a una determinada hora. Potser volem saber a quina hora es va gitar o potser volem saber si tot va raonablement bé. Tot això cal parlar-ho i pactar-ho.
  • La geolocalització pot ser un element útil de gestió parental. El mòbil permet compartir la ubicació de manera permanent o parcial Potser hem pactat saber on estarà la nostra filla perquè és la casa d’una altra família i potser hem pactat que això estiga clar per geolocalització. En tot cas, un control permanent de la ubicació no és recomanable perquè pot conduir a l’obsessió adulta i la submissió i control absolut sobre el menor. Els menors tenen dret a la intimitat i fins i tot al secret. Ara bé, totes estes situacions es poden pactar i gestionar activament de manera dialogada. Potser en un viatge de tornada d’una excursió volem saber per on van i la geolocalització ens pot ajudar a saber-ho.
  • Gestió del temps de connexió. Hi ha apps que gestionen bé el temps de connexió i poden ser molt útil però cal recordar que la millor manera d’afrontar esta situació no es descarregar la pressió en una app sinó fer-ho mirant als ulls. El mòbil es pot guardar a partir d’una determinada hora, el mòbil es pot donar durant per a un temps determinat, el mòbil (atenció) es pot apagar, sí... apagar... es pot apagar. Cal pactar i parlar quins són els temps d’ús i les finalitats d’ús. No cal castigar sense mòbil, podem restar temps d’ús sense arribar a tallar completament el seu mecanisme d’interacció social tecnològic. No es tracta de tot o res. Es tracta de molt o poc.
  • Gestió de les dades. Atenció perquè ve  una gran novetat per a tots adults i joves: el modem es pot agagar. En serio. Es pot apagar. Potser fora un bon costum apagar el modem al mateix temps que la telen que ens n’anem a dormir. Seria una manera d’assegurar que ningú no usa la tarifa plana per abusar.  Tots sabem que es poden usar les dades del mòbil però usar les dades del mòbil és un excel·lent mètode educatiu per entendre l’escasessa. Aprendre a gestionar un límit de dades és aprendre a gestionar la frustració i els límits, fins i tot quan fa funcionar l'enginy per trobar wifis o compartir dades amb altres persones. 
  • Gestionar els moments d’ús. Un altre gran pacte social que està per fer és la gestió dels moments d’ús. Els moments d’ús tecnològic són determinants en l’educació tecnològica. Hem de saber que un hospital no és un lloc adequat, que una cua no és el lloc per parlar en veu alta, un cine no és un lloc on obrir una pantalla il·luminada. Saber en quin context és pot usar la tecnologia ajudaria a eliminar el salvatgisme tecnològic actual. Els temps d’espera, els temps de solitud, els moments de descans d’una altra tarea són bons moments per usar la tecnologia comunicativa. En este tema cal parar especial esment a l’ús del mòbil en els centres educatius, els moments d’estudi i la nit. Hem d’intentar establir pactes d’ús en eixos moments molt cuidadosos. La nit trenca les rutines de la son si hi ha una pantalla amb llum blava encesa. Les notificacions trenquen qualsevol intent de concentració en el moment d’estudi i en els centres educatiu l’ús simultani de 25 aparells de tecnologia comunicativa al mateix temps impediria qualsevol intent de compartir una conversa educativa.
  • Revisar l’historial. Conforme avancem en l’escrit anem canviant des de la gestió cap al control. Una ferramenta de control molt senzilla és revisar el seu historial. Segur que aprenen a navegar d’incògnit però també això és possible de vigilar. A més, les app de control parental envien un informe molt complet de visites. Depenent de l’edat i l’actitud més responsable o menys esta possibilitat es pot gastar amb més o menys intensitat.

  • Edats de consum. El procés de creixement d’una menor o un menor és vertiginós i ens obliga a adaptar-nos constantment. Eixa és la faena educativa bàsica, la activitat constant, l’adaptació constant. Hi ha recomanacions legals i psicològiques que estem incomplint. Abans dels dos anys no s’hauria de tindre accés a pantalles i abans dels 16 no s’entén que hi haja autonomia per gestionar una xarxa social amb responsabilitat i assumpció de riscos (whatassp també és una xarxa social). Finalment hi ha continguts que es reserven per a majos de 18 i no solament sexuals, també molts foros i continguts de youtube haurien d’estar reservats per a majors de 18

  • Normes de Netiqueta i educació en el comportament en la xarxa. Hem d’ensenyar els nostres menuts a comportar-se en la xarxa i a no acceptar comportaments en la xarxa que no acceptarien en el món presencial. Hem de conveniar paràmetres de comportament en la convivència quotidiana com prestar més atenció a les persones que a les coses però entendre les necessitats comunicatives de tot el món. Potser hem de pactar un moment d'ús del móbil de la mateixa manera que es pacta el moment per eixir a fumar o a esmorzar. Fer-ho de manera col·lectiva o individual però fer-ho d'una manera no intrusiva i conveniada. 
La conclusió és que la tecnologia comunicativa i de consum és un fenòmen del qual ens hem d'ocupar i molt prompte. Hem de començar a parlar sobre com convivivim amb la tecnlogia de la mateixa manera que ho hem fet en altres ocasiones històriques. Un dia van aparèixer els cotxes als nostres carrers. Era una novetat tecnològica. Entre totes i tots vam decidir que calia un carnet per fer-ho, que es podia fer per uns llocs sí i per uns altres no, que calia respectar els vianants, que hi hauria una velocitat màxima. Tot això ho hem de pactar en les qüestions relacionades amb la tecnologia.
















Entrades populars d'aquest blog

La derrota ideològica del valencianisme polític

Los niños cebra: cuando la inteligencia se convierte en un problema

La prepolítica