Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2018

Cap a un 9 d'Octubre útil i en pau

Imatge
Les mobilitzacions del 9 d'Octubre de les últimes dècades intenten impregnar de reivindicació i afirmació identitària les habituals activitats lúdiques que formen part de la programació de la festivitat arreu del País Valencià. Eixa finalitat és lloable i desitjable. S'entén que el 9 d'Octubre no ha de ser només un espai d'oci i entreteniment sinó també un espai de pensament crític. 



Les mobilitzacions de convocatòria com les manifestacions i les concentracions són en certa mesura tant una mostra de normalitat democràtica com una anomalia del seu funcionament. Arribes al carrer perquè no tens espai en les institucions, no tens espai suficient per canalitzar la teua visió del món.
La transició democràtica encara recent en termes històrics ens va deixar una litúrgia basada en l'ocupació de l'espai públic com a manifestació de poder. Des de Fraga, fins el 15M o el misticisme de la manifestació valenciana del mig milió o ara el sobiranisme intenten que "els ca…

46

Imatge
Este año te hiciste mayor sin hacerte viejo. El laberinto de la casualidad te llevó donde nunca imaginaste y siempre deseaste Pareces condenado a llegar a la cima de pequeñas colinas para caer rodando hasta un falso esplendor en la hierba. Por lo dificil, como decías a tu tío.

Convertido en un prófugo de la injusticia, el correo del zar que lleva su propio mensaje al lado contrario de donde le ordenaron, el resistente del Alamo que siempre fuiste, el peor de los siete magnificos.
Aceptar que dedicaste demasiado tiempo a intentar encajar en un puzle al que le faltaban piezas. A levantar la cabeza para darte cuenta de tu propia presencia. Aprender a decir nunca jamás para después olvidarlo. El camino es largo y cada etapa es diferente. No importa si al final llegas al mismo sitio. Haces lo que nuna dijiste que harías y olvidas lo que un día fuiste para no morir en el lodo de la incoherencia. Los errores parecen decisiones posteriormente acertadas.

Pasaste por la ceremonia más important…

Son la paritat i les quotes de gènere el millor mètode per aconseguir igualtat?

Imatge
Un dels dogmeś més populistes del feminisme hegemònic és el concepte de paritat que va quasi sempre unit al de quotes de gènere. Dic populista perquè són conceptes aparentment desitjables que compten amb un silogisme bàsic darrere: si un segment de població representa la mitat té dret a la mitat de tot. Amb eixa simplicitat és un concepte fàcilment assimilable per qualsevol. Però, com sempre, el parany està en els detalls. Anem per parts: 



El concepte de paritat i les quotes si el gastem com a un criteri d'igualtat ha de ser un criteri universal i vàlid per a totes les situacions. Així per tant, també ha de servir per al treball físic i exterior que majoritàriament és realitzat pels homes. Per tant, si es vol la mitat dels membres al Tribunal Suprem i a un Consell d'Administració també s'ha de voler una adequada representació de gènere en els treballs en alçada, en els treballs d'asfaltat de carreteres, en els treball de la construcció o en els treballs submarins o sote…

Per què és tan important que OT no acabe de matinada?

Imatge
La primera edició d'OT va presentar-se com el reality virtuós davant l'ociositat insulsa de Gran Hermano. Els dos realities han passat per moltes vicissituds durant estos anys. Operación Triunfo va arribar a desaparèixer i ha resorgit buscant més virtuositat però també més ociositat i invasió de la privacitat. 

En tot cas OT ha aconseguit entrar de ple en un espai cada vegada menys freqüentat: la pantalla col·lectiva. Estes setmanes estic documentant un projecte sobre Youtubers i estic entrevistant youtubers en valencià. Només tenen en comú una cosa: tenen menys de 25 anys i miren més youtube que la tele. A més, en casa tinc dos adolescents que són fans d'Operación Triunfo i de la xarxa social adolescent per excel·lència: Instagram.

La pantalla individual és el fenòmen àudiovisual més revolucionari de la última època. Per tant, aconseguir reunir a un grup de persones mirant la mateixa pantalla comença a ser dificil i en alguns casos un acte de militància àudiovisual.

Opera…

Sanchez, el gran Cyrano de la política.

Imatge
L'aparició de l'esquerra cuqui, gauche divine o esquerra posmaterialista és el gran forat negre ideològic del progressisme. Per ahí desapareixen principis, confusions, opressions, jerarquies, igualtats, cohesions i tot acaba pintat amb brotxa grossa. 

El PSOE ha sigut sempre el gran Cyrano de la política a Espanya. Una gran pedrera de poesia ideològica que acabava per ser l'amant estèril d'una societat necessitada d'esperança. El PSOE té una enorme facilitat per gestionar el posmaterialisme de les èlits progressistes i convertir-se en el furgó útil que replega sempre el últims runners de l'esquerra política.

Excel·lents paraules però fets i jerarquies de prioritats qüestionables. L'esquerra cuqui assenta el seu gran cul sobre l'autoafirmació i el reconeixement. En canvi la seguretat personal, seguretat econòmica i la cohesió social que impliquen canvis de model productiu, d'estructura fiscal i de política econòmica acaben en el racó de l'escrito…

El nom de la llengua

Imatge
Ahir el Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana va invalidar un article del decret del govern valencià que intentava primar l'ús del valencià. Ho fa fent servir diversos arguments jurídics i una interpretació certament i extremadament rígida però possible i real per no deixar clares algunes coses com ara el nom de la llengua. 



El tribunal considera -entre altres coses- que com el valencià no és oficial a Catalunya o les Illes les comunicacions oficials no es poden fer en valencià. Ho fa després de fer tot un circumloqui de reconeixement de compartir una mateixa comunitat lingüística com va deixar clar l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. I ho fa perquè la qüestió del nom no està ben resolta.

El tema segurament avorrix però tots els temes no poden ser divertits de resoldre. Tampoc veig un tribunal estatal dient-li al govern espanyol que no pot enviar les comunicacions en castellà perquè l'idioma oficial a Colòmbia siga l'espanyol. Però tots sabem que ai…

AUTOESTIMA VALENCIANA: Un museu per a la Ruta

Imatge
La construcció del propi relat és determinant en l'avanç social. Com ens contem les coses i com les contem cap a fora. Fa unes setmanes vam fer com a parella el que jo anomenaria ja "la peregrinació anual a Escandinàvia" que ens va dur uns dies arreu de Dinamarca. Odense és una ciutat mitjana danesa famosa per Hans Christian Andersen. En termes "turístics" no té massa cosa important que vore. El seu museu de la ciutat no anunciava grans meravelles però en entrar ens vam trobar amb una concepció completament diferent de la perspectiva museística. El museu d'Odense com després el museu de les dones d'Arhuus i altres més tenen una visió minimalista de la història. Segurament l'èxit del socialisme democràtic històricament té a vore però crec que la visió minimalista danesa és un fet generalitzat. Es nota al disseny dels edificis i les cases. Davant l'absolutisme pragmàtic alemany Dinamarca presenta un gust per la bellesa però per la bellesa de les …

AUTOESTIMA VALENCIANA. Finançament autònomic ¿plorar o crear?

Imatge
Els valencians tenim ja multitud de raons, estudis, estadístiques i treballs que demostren racionalment i argumentalment que el nostre finançament és insuficient per afrontar els gastos derivats de les competències autonòmiques. El sistema d'ingressos centralitzats i gastos descentralitzats no funciona. Un sistema mixt com l'actual sense capacitat normativa i sense recaptació global no fomenta ni la responsabilitat financera ni l'empreniment fiscal autonòmic. El paradigma del repartiment pot estar esgotat. 



Tanmateix a pesar de tindre tantes raons acumulades el procés de millora de la situació per la via clàssica, la de forçar un nou acord de repartiment, sembla extremadament complicat. Probablement per això Pedro Sanchez no vol ni tan sols iniciar-la. Qualsevol qüestió multilateral autonòmica és obrir un debat que obri massa portes ara per ara. L'Estat del Benestar espanyol és bàsicament l'Estat del Benestar autonòmic perquè les peces fonamentals del sistema estan…

Manual de defensa del presumpte delinqüent polític estàndard

Imatge
La societat polaritzada permet visibilitzar com les respostes grupals són semblants independentment de la posició en l'escala de polarització. Hi ha algun tipus de semblança en tots els grups ideològics respecte a la protecció del grup i del company de grup. Això probablement passa perquè els grups funcionen amb dinàmiques més emocionals que racionals. En canvi els individus funcionen en dinàmiques que poden ser més racionals que emocionals (sent optimistes). 


Ahir va haver una operació contra la corrupció a València on es va detindre una sèrie de persones que pertanyien a partits de caràcter progressista. La reacció política dels partits ha sigut taxant: destitució immediata. Però va haver unes hores on les "bases" es podien manifestar obertament en xarxes socials i oferir les pautes de defensa d'un presumpte corrupte que ha sigut detingut. Si fem la combinació dels dos espais ideològic noten semblances i diferències. Hi ha semblances i diferències de caràcter vició…

Assumptes Interns: Diputació rima amb corrupció?

Imatge
Fa un temps vaig escriure un article que on intentava explicar-me per què els valencians i el territori i les institucions valencianes havíem sigut més permeables a la corrupció. Parlava en aquella article de quines podrien ser els factors que predisposarien el nostre poble per a ser més víctima de la corrupció que uns altres on no es donaven els mateixos factors ni amb la mateixa intensitat. 



Quan vaig descobrir que Apunt emetria un programa que es deia Assumptes Interns vaig pensar que barrejaria una certa didàctica popular amb alguns punts d'interés més formals i rigorosos. Sempre peque d'ingenu. L'entreteniment sempre és prioritari al pensament. El programa està molt bé, és fresc, creatiu i entretingut però no era el que jo esperava. Esta absència ens deixa orfes televisivament parlant de reflexions identitàtries etnocèntriques (per tant amb molts límits) sobre qui som i per què som com som i qui som. Una llàstima no poder pensar-nos o contar-nos com som de veritat.

La…

Aquarius

Imatge
Fa uns dies un barco d'una ONG va rescatar -com dies abans i probablement dies després- persones a la deriva en alta mar que volien accedir a Europa. La normativa europea obliga a portar-les a un port segur però un canvi polític a Itàlia fa que els ports italians es tanquen i el barco queda a la deriva sense rumb ni possibilitat de portar les persones rescatades a cap port segur.
València s'oferix com a port segur per desembarcar i atendre estes persones. A partir d'ahí comencen un seguit d'estratègies de comunicació, construcció de relat, confrontació ideològica que en moltes ocasions prescindix de la dignitat dels disortadament protagonistes. 



De vegades hi ha casualitats que meravellen. Aquarius va ser una beguda presentada per a esportistes però la gent va decidir que això li donava igual i que volia Aquarius com a beguda refrescant. Ara pots trobar Aquarius en qualsevol bar. Aquarius era una cosa que es va convertir en una altra.

En poques hores els migrants de l&#…

El dret a bloquejar que se li nega a Donald Trump

Imatge
Una jutgessa ha prohibit Donald Trump bloquejar a ningú en el seu mur de Twitter perquè considera que el seu time lime s'ha convertit en "un foro públic". Sempre és dificil entendre la mentalitat americana però esta notícia convindria revisar-la a fons perquè té la seua història i sembla que com que és contra Donald Trump ja ens agrada tot. 


Pas per pas.

Twitter és una empresa de microblogging que presta serveis de comunicació interpersonal. Quan fas el teu perfil signes una sèrie de clàusules i condicions entres les quals està una limitació de caràcter i la possibilitat de bloquejar o denunciar usuaris. Twitter no exigix una identificació per a crear un perfil. Només emplenar un formulari i un correu o un telèfon. Pots posar el teu nom o allò que consideres oportú. Twitter és només una de les xarxes socials. Instagram, Youtube, Whatsapp, Facebook i Snapchat són altres. Twitter presenta un ordre de timelime amb límit d'expressions i hashtags per ordenar el debat. Twit…

AUTOESTIMA VALENCIANA II. Could València be the next Sillicon Valley?

Imatge
Les falles tenen un impacte econòmic. No sols per l’afluència de visitants, que amb la declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat per l’UNESCO serà cada vegada major, sinó per la seua repercussió en la pròpia indústria fallera del monument (fusteria, pintura), la indústria tèxtil, o la logística de la distribució o la música amb les orquestes de nit i les bandes de dia. 



Però són les falles alguna cosa més? Inclouen algun marc subjacent que potser ens hauríem de mirar amb orgull i que ens predisposa com una terra creativa?

Haurem de construir una visió més radical del fenòmen faller. Una visió radical de les falles despulla la festa de tota la seua superficialitat social afegida. Una visió radical de les falles sempre tindrà un punt antifaller. Quan algú es col•loca en la puritat fallera necessàriament ha de subestimar tot la palla que no ens deixa trobar l’agulla de les falles. Ser radical antifaller és un purisme i com qualsevol purisme fuig de la popularitat. La radicalitat…

Chalets, transparencia, participación, aforamientos y sueldos vitalicios

Imatge
La ejemplaridad es un boomerang que siempre vuelve. Cuando escoges una variable tan delicada y subjetiva como la ejemplaridad acaba por volverse en tu contra porque todos los seres humanos son incoherentes, porque el mundo es caótico. Dedicamos muchísimos esfuerzo a intentar simplificarlo pero es complejo. Las incoherencias personales existen y las grupales simplemente son necesarias para crecer y avanzar. Sin incoherencias no hay cambio ni progreso. 



Sí, yo también hablo del chalet de Iglesias y Montero. Una incoherencia flagrante con el relato-discurso de hace unos años cuando Iglesias corría como Mats Willander cinta en la frente y señalaba a la casta como esos que viven en chalets de las afueras. Como quiera que hay miles de personas hablando de la yema del huevo de este tema este artículo pretende abundar en la clara.

La coartada, justificación o excusa de Iglesias especialmente ha sido un cambio de circunstancias. Ese cambio de circunstancias implica una invasión de intimidad por …