Hi ha oxígen per a Demòcrates Valencians?

Demòcrates Valencians és l'enèssim intent de construir una força política de valencianisme moderat. Amb anterioritat hi ha hagut insignes predecessors com ara el PNPV de Francesc de Paula Burguera que -en el seu context- intentava constuir un nacionalisme valencià de tall moderat i liberal. També ho va ser l'última etapa d'Unió Valenciana amb Hèctor Villalba i Fermin Artagoitia que es van sublevar contra la seua pròpia identitat primigènia. Els intents sempre han estat ahí però no han passat (com en el cas d'Units per València) del testimoni polític de la seua existència. Tenen el mèrit, però, d'haver mantingut encesa una flama sense que arribara a apagar-se mai. 


Dins de les identitats que conviuen a l' Estat Espanyol gallecs i valencians compartim una anomalia politològica: nacionalisme i esquerra van de la mà. Això no passa ni amb el nacionalisme castellà, ni amb el català ni amb el basc que tenen opcions d'esquerra, centre i dreta per sentir-se còmodes votant d'acord a la seua identitat.

Demòcrates Valencians, tanmateix naix amb certes especificitats que cal nomenar perquè poden configurar una finestra d'oportunitat molt important per a l'electorat valencià.

La primera qüestió és hi ha oxígen per a Demòcrates Valencians? S'entén que oxígen electoral que no polític. Espai politic en tenen però, tenen espai electoral? Crec que les últimes circumstàncies polítiques fan que Demòcrates tinga una oportunitat única en la història política valenciana. Ho argumente amb les següents raons:


  • El nacionalisme valencià d'esquerres (Bloc) ha difuminat enormement la seua marca. Els dos vectors polítics que el fan nàixer són l'esquerra i el nacionalisme. Pel que fa a l'esquerra està molt clarament assenyalat, de fet, està tan marcat que distorsiona per excés de soroll. Tots els equalitzadors de l'esquerra estan a màxim volum i això no fa mai una bona sintonia. Pel que fa al vector nacionalista, malgrat que internament veuen l'èxit de Compromís com a un èxit propi del nacionalisme això no resistix cap anàlisi. El valor afegit de Compromís l'aporta Iniciativa mentre el Bloc ha posat la mà d'obra. D'alguna manera Compromís és una franquícia on el disseny i la plantilla no són dels mateixos. Davant d'eixa situació de falta de consistència pròpia d'una marca valenciana identitària Demòcrates pot tindre una oportunitat. 
  • Demòcrates té especificitats i novetats. La primera és que no naix exclusivament amb un caràcter capitalí. Els seus referents estàn lluny de València. De fet, el seu secretari general és de Castelló i el seu cognom és Mira. Només això ja incrementa la curiositat per un moviment d'este tipus. Mira és un ex Bloc de Castelló i a Castelló les coses dels valencians es miren amb molta més naturalitat que no a València que viu immersa en un autoodi constant. La resta de referents importants (per ara) són de comarques. Això marca un naixement desconcentrat que val la pena tindre en compte. 
  • La baixada del llistó electoral al 3%. Els qui tradicionalment han defensat baixar el llistó electoral al 3% ara s'enfronten a un dilema ben important. D'un costat obriràn la possibilitat d'entrada a l'extrema dreta i a l'extrema esquerra. Si no ho fan incompliràn la seua paraula mantinguda durant dècades. Eixa baixada fa possible alguna sorpresa tot i que la lluita electoral per fer sobreviure un moviment valencianista sempre està i estarà a la província d'Alacant. 
  • La situació a Catalunya. Tot el procés creuarà la política valenciana. El procés d'estigmatització de Compromís només acaba de començar. L'associacó CUP-Compromís serà el gran "frame" per a PP i Ciudadanos. L'estigmatització amb violència que farà servir l'ultra dreta contra Compromís deixa un espai lliure de conflicte per a Demòcrates. És molt trist, 0erò és així. En eixe context Demòcrates haurà de saber desfer-se de l'eix  que marca Catalunya per centrar-se en oferir propostes netament valencianes. El procés és una amenaça però també una oportunitat en termes DAFO. És molt dificil perquè a Catalunya ja no es juga una partida identitària o ètnica sinó una partida democràtica a nivell europeu (ingovernabilitat d'una Europa amb "massa" nacions). 
  • Quadres. El més dificil que té una força política que naix no és trobar una èlit dirigent conscienciada i formada (mirem Podemos). El repte més important és trobar quadres intermitjos que puguen traslladar de manera capil·lar el missatge i adaptar-lo a cada persona i a cada poble. El municipalisme és imprescindible per constuir una força política. Cal trobar complicitats a cada poble i això és ben complicat però no impossible. En eixe camí és molt important trobar gent pròxima a un valencianisme intuitiu als pobles i un valencianisme urbà a les ciutats. 
  • El centre. L'espai que oferix i busca Demòcrates és un espai de centre. Esta és una altra anomalia hispànica. Mai no queda clar què és el centre. Ciudadanos ha fet algun intent però és evident que no és centrista en tots els eixos. En l'eix identitari és un partit ultraespanyol, no ho pot evitar, va en el seu ADN. No és gens fàcil situar-se en el centre en la major part dels eixos però ara és més fàcil que mai per la polarització total de posicions. Estàn deixant un gran espai obert al mig que ara sembla no rendible però en un curt termini serà l'espai que aportarà les solucions. Per a Demòcrates situar-se al centre suposarà acceptar un autonomisme avançat més que no un nacionalisme estricte. També suposarà situar-se en un espai sòcioliberal característic del capitalisme nòrdic amb vectors socials importants però també liberals en macroeconomia (los Nuevos Moderados de Borgen). Veurem com vol inserir-se dins del vector ambiental que serà definitiu en les dos pròximes dècades i finalment caldrà comprovar com naveguen en les formes i els lideratges personals. La comunicació en l'era de les xarxes socials obliga a mantindre una serenitat i una prudència que l'ambient no acompanya. 

En definitiva, Demòcrates té una oportunitat. L'espai de centre (el que va del 4 al 7 esquerra dreta) ocupa un 70% de l'electorat. Les persones que diuen ser tant valencianes com espanyoles, més valencianes que espanyoles i només espanyoles arriben a un 40% de l'electorat. Els mitjans de comunicació haurien de promocionar les ideologies de calma en un moment tan fulgurant. I els lideratges són suficientment interessants. Ara bé, dificil i complicat ho tenen perquè en època de mudança tot el que tens és esperança. 

Entrades populars d'aquest blog

La derrota ideològica del valencianisme polític

Los niños cebra: cuando la inteligencia se convierte en un problema

12 coses útils que poden fer els adolescents confinats