¿Existixen els catalanistes?

Després de la fartà d'hosties del 9 d'Octubre està clar que el blaverisme is back. Han trobat la coartada perfecta en el tema independentista per omplir-se d'auotestima i començar a repartir la seua doctrina envasada a galtaes. 


Una ximplificació podria dir que el blaverisme és el moviment que defensa una senyera amb blau. Si el blaverisme fora un regionalisme folklòric capitalero servil a les glòries d'Espanya no seria un problema tan greu. El blaverisme és una disfressa del feixisme espanyol per resultar simpàtic. En resum, és un filtre d'Instragram que intenta amagar una foto ben lleja. 

Com qualsevol altre moviment feixista requerix una amenaça fantasma, un enemic comú, un cap de turc que configure la font de tots els mals. El feixisme es construix d'una manera fanàticoreligiosa i per tant necessita  un Satàn siga real, virtual, mediàtic o fantasma. Allò important és que un conjunt de persones pense que realment existix. En el cas del blaverisme eixe ens superior que exemplifica la maldat és el "catalanisme". 

Si el catalanisme l'entenem com aquell moviment que parla de l'existència d'una comunitat linguïstica amb del valencià amb Catalunya i les Illes hi ha catalanistes arreu del món. Està tot ple. És un no parar. No acabaríem mai amb tots. Ara bé, si el catalanisme és aquella idea que es construix sobre una comunitat política que es diu Països Catalans i les fronteres del qual són les de la llengua catalana, en eixe cas hi són dos gats i un gatet. 

L'altre dia la Mònica Oltra es referia als Països Catalans com un "ectoplasma" deixant vore que no hi ha ningú -rellevant- que haja fet eixa proposta política de convivència. Evidentment el catalanisme existix o va existir com a idea política propugnada per Joan Fuster. I segurament encara hi ha practicants d'aquella religió de una llengua= una nació que intentava resoldre els problemes d'identitat només d'una part dels valencians. Però la veritat és que jo no he conegut massa catalanistes al llarg de la vida. Haver-los els hi ha però són tan frikis que considerar-los una amenaça em sembla poc versemblant. 

Les enquestes diuen sistemàticament que aquells que es consideren únicament valencians (no pregunten per aquells que se senten catalans) mai no superen el 1%. Per tant, només una part d'esta part pot ser catalanista estricta. Supose que un blaver autèntic ara diria que sí però és que estàn tots en els alts càrrecs i que ho dominen tot. Ostràs tú, quina habilitat per infiltrar-se no? La veritat és que no, la veritat és que estàn en el perímetre del sistema polític quasi fora d'ell. 

Tot i que el catalanisme puga tindre alguns adeptes al País Valencià són absolutament marginals i plens de capelletes com ara la CUP o Esquerra Republicana. No representen un risc efectiu per a la societat valenciana de construir cap projecte polític amb suport real per influir en les institucions. 

El problema és que al blaverisme catalanòfob li dóna igual que l'amenaça siga real o fantasma si funciona. I si algú li te por a la foscor tots els dies es fa de nit. 

Entrades populars d'aquest blog

La derrota ideològica del valencianisme polític

Los niños cebra: cuando la inteligencia se convierte en un problema

La prepolítica