El meu mur, les meues regles. La llibertat d'expressió al meu mur

Pensem amb imatges, millor dit pensem amb metàfores. Depén de quina metàfora triem per un nou concepte, una nova realitat, ens posarem dins d'un guió o un escenari concret. Si parlem de "combatre arguments" no és igual que si parlem de "dialogar". L'experiència emocional associada no és la mateixa. 


Per tant, davant una nova realitat com són les xarxes sociales estem actuant d'acord amb les metàfores que coneguem anteriorment. Fins ara estem usant el marc conceptual d'Internet barrejat amb el dels mitjans de comunicació. Llibertat d'expressió considerant la xarxa social com la plaça del poble. Un espai públic, oblidant que les xarxes socials són empreses privades que ens faciliten unes eines de comunicació a canvi de les nostres dades i preferències de consum. Entenem que Facebook, Twitter o Instagram són contenidors d'informació a un nivell semblant que els mitjans de comunicació convencionals. I això ho considerem així per a tota la xarxa. Per això, no parcel·lem l'experiència social. Encara que no hem apres -els adults- que el nostre mur és una part de la xarxa, la nostra part.

Amb aquesta construcció d'una xarxa social com un espai lliure d'expressió global entenem que el nostre mur com a part indisoluble de la xarxa no és nostre sinó de la pròpia xarxa social. Cal diferenciar esta mentalitat de la nova mentalitat adolescent i jove que patrimonialitza el seu mur.

Si veíem els murs de la gent més jove notarem que fan un ús totalment diferent dels adults. El seu mur és el seu espai d'expressió personal. Patrimonialitzen el seu mur. Han comprat una part d'Instagram que és de la seua propietat i per tant poden fer amb ella el que consideren oportú. Així, és molt freqüent l'omnipresència fotogràfica del propietari del mur i algunes cessions de protagonisme a altres persones (per exemple, el dia de l'aniversari d'una persona és costum posar una foto amb eixa persona per felicitar-lo al teu propi mur no al seu). És un canvi de perspectiva molt interessant que té més implicacions de les que sembla.

En les últimes setmanes quan la situació apurava a Catalunya tots hem vist canviar els notres murs. Hem detectat molts contactes (no amics) que diferien enormement de les nostres ideologies arribant a límits que no ens resultaven tolerables als nostres murs. Dic als nostres murs de manera deliberada perquè evidentment són tolerables en l'espai públic sempre que no siguen delicte i són tolerables en el seu mur de la xarxa social. Ara bé, en el meu espai d'expressió -el meu mur- jo tinc dret a posar les regles de convivència.

Qualsevol persona té dret a expressar-se. La qüestió és si ho fa al seu mur-canal o al meu. Si és al meu tinc dret a marcar regles. Si és al seu no tinc res a dir. Cadascú té dret a expressar-se en el seu mur con si estiguera en sa casa, i en el mur dels altres com si estiguera en la casa dels altres. Per tant, honestament crec que no s'ha de tindre por a eliminar comentaris barroers o justificadors de la violència per exemple al mur propi. Això no coharta la llibertat d'expressió de ningú. Una persona no pot penjar un cartell del seu negoci en una paret d'una altra persona. Ningú no deixaria publicar comentaris al seu llibre dins del seu llibre. Ningú no deixaria tindre un comportament inadequat en sa casa o el seu treball. Per això tampoc pot aprofitar el mur d'una persona per donar un protagonisme al seu comentari que potser en el seu mur no tindria o fins i tot no vol fer.

El meu mur, les meues regles.

Entrades populars d'aquest blog

La derrota ideològica del valencianisme polític

Los niños cebra: cuando la inteligencia se convierte en un problema

12 coses útils que poden fer els adolescents confinats