El 23F de Felip VI

Hui era la nit del 23F de Felip VI, rei d'Espanya. Hui era el dia que s'havia de graduar i lamentablement ha suspés. Començava amb un esperançador "todos hemos visto" per després narrar un història de perspectiva única "solo algunos habían visto" i ha obviat algunes coses "que todos hemos visto". 


El millor que es pot dir del discurs és que no ha mentit. Tot allò que ha dit és cert però ha sigut decebedor per la seua falta de mirada de futur. Probablement hui s'haja iniciat el compte arrere per un referèndun sobre monaquia o república. El Juancarlisme es va fonamentar en aquell discurs de la nit del 23F. Tot el seu regnat va ser una mostra d'agraïment del poble espanyol.
Felip s'ha equivocat. Ha fet un relat massa parcial. Un relat amb un ull tapat. Un relat etnocentrista. De fet, no ha mencionat ni una sola vegada la paraula diàleg però sí ha dit diverses vegades determinació. En un discurs del rei els camps semàntics tenen un valor incalculable i les tries del monarca han sigut contundents com porres de antiavalots.
La perspectiva del monarca ha sigut única. Ha situat el problema en Catalunya i entre catalans. Això és una errada de percepció greu. Ja no és un problema català i entre catalans. Arreu d'Espanya estàn passant coses. Los catalanes hacen cosas. Algunos españoles hacen anticosas. Ha posat el focus exclusivament en Catalunya i en les institucions catalanes i això ha sigut covard perquè ni la veritat ni la culpa viuen exclusivament en un lloc concret.
El seu llenguatge corporal ha sigut agressiu, probablement de manera inevitable. El que ha dit ha sigut una espècie de cobertura monàrquica del discurs de Rajoy que ens ha portat a esta situació. Si es vol entendre el funcionament de la llei s'ha de poder entendre la desobediència.

Pràcticament ha renyit els catalans. Només una xicoteta part final s'ha adreçat a la resta d'espanyols per fer el clàssic discurs de llocs comuns de la concòrdia i la pluralitat. Però si mires per la finestra i per la pantalla del mòbil ja no trobes ni concòrdia ni pluralitat.

Podia haver fet un discurs conciliador mínim de doble banda. No li és exigible pel seu paper constitucional que faça de moderador però podia haver posat algun pont. Només un. Tanmateix ha decidit atrinxerar-se en la muralla legal. Arriba tard, no analitza bé i no oferix cap proposta. Para este viaje no hacían falta tantas alforjas.
Felip ha fallat. No esperava que tinguera la valentia de demanar excuses per la brutalitat policial però justificar la seua actuació en un discurs que teòricament hauria de buscar la seducció em sembla preocupant.
Felip ha fallat perquè ni tan sols ha tingut la valentia del pare de demanar perdó per alguna cosa que s'haja pogut fer malament per part de l'estat. Ha sigut un rei tort. El 23F Juan Carlos va saber posicionar-se pel futur. Hui, Felip ha triat posicionar-se pel passat. 

Entrades populars d'aquest blog

La derrota ideològica del valencianisme polític

Los niños cebra: cuando la inteligencia se convierte en un problema

La prepolítica