Com són les noves fronteres que Sabina no coneix

No és culpa de Sabina tot i que em va semblar un pensament massa ingenu i infantil per a una persona que en altres contextos sembla intel·ligent. Dic que no és culpa seua perquè les simplificacions funcionen i una de les simplificacions que més ha quallat en el procés de globalització general i de construcció europea en particular ha sigut la "desaparició de fronteres". A poquet que algú analitze amb rigor eixa afirmació sap que no és certa del tot. Les fronteres no han desaparegut, en tot cas han desaparegut les duanes i les taxes associades al pas. Les fronteres continuen ahí per marcar espais territorials estatals per exemple per definir demarcacions de marc jurídic aplicable. No hi ha una barrera visible que talle el pas però evidentment hi ha una delimitació d'espais i de persones. 

En eixe nou context fronterer és on vol situar-se Catalunya. Tots suposem, volem suposar o fins i tot desitgem, que els independentistes no vulguen situar-se en un espai d'autarquia medieval sinó inserir-se en un espai europeu modern. I en eixe sentit les fronteres sempre han estat i estàn en contínua redefinició. L'Estat Espanyol sense anar més lluny ha creat un fum de fronteres els últims quaranta anys amb les comunitats autònomes i les seues competències legislatives.

Però encara hi ha més fronteres que Sabina no coneix. Són fronteres invisibles, no són económiques ni jurídiques, no són territorials; són les fronteres personals que les evolucions col·lectives ens estan creant. Per exemple, hi ha una frontera molt clara entre aquelles persones que són radicals en el diàleg extrem i aquelles persones que són radicals en l'ús de la força. Esta frontera marca la diferència entre col·lectius diferents de persones que volen situar-se en espais polítics de convivència diferents.
Un altre bon exemple seria la frontera que separa els col·lectius de persones que entenen el poder com una manera d'enriquir-se i els que entenen el poder com una manera de servici ciutadà. Estos dos tipus de persones i col·lectius també necessiten una frontera divisòria, una frontera molt legal però no solamente legal sinó moral.

Em deixe una última frontera que crec que és primordial per entendre el tema català. Hi ha una frontera molt definida entre aquelles persones que volen augmentar l'ús de la política diàriament per construir evolucions de convivència i aquelles persones que volen minvar l'ús de la política per construir espais de convivència deixant la iniciativa a una èlit política minoritària i especialment a les grans corporacions transnacionals. Una part massa important de Catalunya, de manera equivocada o no, ha optat per l'independentisme de construir un nou estat. Això ha passat perquè mentre a la resta d'Espanya la desafecció política es polaritzava entre els votants olímpics (cada quatre anys) i els votants de despertador (tots els dies) i es canalitzava entre indignats i indignes; a Catalunya per diverses raons la repolitització social s'ha canalitzat amb un vector identitari. Molts catalans senten que el sistema polític espanyol (sistema de partits i d'idees de debat) no és el seu, que ja el tenen superat i volen aspirar a alguna cosa més. Per a molts catalans Espanya i la seua agenda política és una pantalla anterior.

Les fronteres són ferides que cicatritzen mal. Si Espanya no espabila les fronteres invisibles que Sabina no coneix aniran creixent. Eixes fronteres emergeixen un dia de manera visible i explícita i aleshores Sabina les veurà i podrà escriure una cançò xula. Ara mateixa hi ha una en construcció que està dividint el mediterrani de la resta d'Espanya. Cada dia que passa sense posar en marxa l'eix mediterrani s'està construint una frontera que separa el centre de la perifèria. Però eixa frontera Sabina no l'acaba de vore. Probablement perquè per a vore una frontera has de sentir-te exclós o lluny. I Sabina mai podrà escriure que va nàixer al Mediterrani.

Entrades populars d'aquest blog

La derrota ideològica del valencianisme polític

Los niños cebra: cuando la inteligencia se convierte en un problema

12 coses útils que poden fer els adolescents confinats