Sempre teua. Anàlisi de la campanya de promoció del valencià de la Generalitat Valencia

La Generalitat ha presentat una nova campanya per promocionar l'ús del valencià especialment "entre els valecianocallants". La inversió de diners en eixa campanya ha sigut de 2,3 milions d'euros que no és moco de pavo. 



De moment respecte a eixa campanya tenim tres informacions. El cost, la distribució i el contingut d'un spot publicitari que ja s'ha socialitzat en xarxes. El cost no ha sigut desgranat per tant de moment només podem analitzar l'spot i la actualitzada i sofisticada fòrmula dels influcencers. Com que la comunicacio persuassiva ideològica, en este cas institucional és la meua passió m'he permés fer alguns apunts.

El spot publicitari ens presenta un conjunt de primers plans de cares (fonamentalment) i altres parts del cos de diverses persones. barrejats amb un intermitent pla d'un cor en brut amb un text (no subtítol) que visibilitza les paraules que xixiuegen dos veus en off d'home i dona.

Anem per parts. Primer el que es veu i després el que es diu.

  • L'aparició d'un cor anatòmic directe i brut entenc que és una metàfora visual de com la llengua està a dintre de les persones i com està de vida (batec intens). Ara bé, em resulta dificil d'entendre per què eixe extrem anatomisme que no s'ha intentat rebaixar amb altres formes de presentació. 
  • Els plans de parts de persones (mai no surt una persona sencera) semblen intentar provocar intimitat, complicitat, afecte i sentiments. Tanmateix la no aparició de cares completes ni de persones completes dificulta enormement la identificació plena. 
  • Hi ha sobrecàrrega de metàfores visuals i textuals per a un text divulgatiu. Si hom veu l'anunci sense veu en off no podria saber quin és el tema. Pel que fa al text si no es donara la pista del final tampoc ho sabria. En un text divulgatiu institucional el llenguatge poètic és millor dossificar-lo per a no generar desconcert o sobrecàrrega en aquelles persones de menor nivell intel·lectual. 
  • Pràcticament tot l'anunci té una base anatòmica i parcial on la interacción entre persones no es produeix a nivell oral sinó a nivell tàctil. És coherent amb el conjunt de poesia institucional però crec que s'hauria d'insistir que l'abstracció o el sentit figurat en llenguatge divulgatiu deixa a molt gent fora. L'acte de comunicació lingüístic més important -i que sembla que perseguix la campanya- és prestigiar la comunicacío oral. Tanmateix no hi ha cap interacció oral en tot l'anunci, de fet no hi ha ni persones completes. Només trobem dos veus en off que van dient un sèrie de frases sense interacció acció-reacció. 
  • El muntatge i l'enfocament abarateix enormement la producció ja que no hi ha so intradiegètic (dins d'escena) i no hi ha escenaris. Per tant, estem parlant d'una producció que hauria de ser de baix pressupost cosa que contrasta amb la xifra que s'ha publicat en premsa. 

Respecte al que es diu: 
  • L'anunci presenta la llengua en primera persona. La personificació és un bon recurs persuassiu ja que passa del terreny abstracte al concret. 
  • La sobrecàrrega de sentits figurats també es produix a nivell textual. "Construiré milt ponts per estar amb tu". Tanmateix cal parar atenció al fet que es la pròpia personificació de la llengua qui adopta una actitud resignada. La resignació és una petjada emocional contrària a l'activació i el dinamisme perquè se situa en el terreny de la passivitat. Les construccions sintàctiques de passivitat són presents a tot l'anunci. 
  • En cap moment es menciona el nom de la llengua. Es fa servir l'expressió "la teua llengua" Per tant, podria ser un anunci sobre el castellà en valencià o sobre l'anglés en valencià. Sobre qualsevol llengua. Per què no es produix l'explicitació? No ho entenc massa bé ja que el nom "valencià" té una acceptació molt àmplia entre els valencians. 
  • M'agradaria que pararem un poc d'atenció a l'expressió "encara que no m'escoltes o que fins i tot m'oblides, no m'importa". No entraré a analitzar quina frase li toca a cada veu i rol masculí i femení perquè ja seria filar molt prim però aquesta frase em sembla poc adequada per incentivar l'ús d'una llengua. No sembla la més engrescadora. 
  • Respecte a la titulació. Si no m'equivoque és una arial. A mi personalment l'arial no em sembla una bona elecció perquè és una lletra massa comuna i que surt per defecte. D'eixa manera sembla que els títols els ha fet un "aficionat" una persona no professional. El contrast no és suficient per aconseguir una bona legibilitat en dispositius mòbils i la grandària també sembla insuficient per llegir-ne fàcilment (especialment a partir dels 40) Però crec que el més important és la ubicació. S'ha optat per una ubicació dalt-esquerra. La nostra percepció de lectoescritura en pantalles és precisament eixa per la qual cosa llegir és el primer que fem en l'anunci. Com que la lectura no és fàcil per falta de legitibilitat és complicat digerir el conjunt poètic textual visual. Una praxi que crec poc aconsellable en un missatge de persuassió on només disposes de 30 segons i sense televisió (només xarxes socials). 
  • L'escala cromàtica negre/blanc és una escala freda. Si el que es vol és induir al dinamisme l'escala cromàtica hauria de ser amb més temperatura. 

Ens queda parlar de la campanya de socialització. La premsa diu que "per primera vegada s'han usat 28 influencers". Això deu ser una rèplica de la nota de propaganda de la institució ja que anys arrere persones com Jorge Martinez Aspar o Genovés el pilotari han sigut els influencers triats per a l'ocasió. Esta nova modalitat de socialització com és tan novedosa convé analitzar-la amb molt de detall. 

De moment no han dit qui són els influencers. Només que són 28. Per tant, hem de reflexionar en abstracte sobre les noves tendències del "managerisme" i les xarxes socials. En una campanya divulgativa de caràcter perssuassiu la decisió més important és el target i encetar la coherència amb el target. Sembla el que target tancat són els "valencianocallants" és a dir aquelles persones que parlen valencià en privat però no en públic per simplificar. El target ampli és tota la població sensible al tema lingüístic. Per tant, a l'hora de triar els influencers necessaris no es pot acudir a una qüestió merament quantitativa (quants followers tens) perquè ja sabem com és de fàcil comprar followers o aconseguir-los de bades amb un spam constant. La dada més significativa és tindre capacitat d'influència en el target triat. En este cas és  una qüestió lingüística. Convindria saber molt bé quins han sigut els criteris del casting ja que la inversió de diners és molt gran. 
De moment, només poden valorar l'opció per un lideratge breu. Vint-i-huit influencers per a milions de valencians no són molts. Una altra opció podria haver sigut optar per la creació d'un conjunt ampli de voluntaris (2000? 5000?) amb activitat alta i determinats criteris de selecció per oferir una base més àmplia. Però este segon sistema permet controlar menys el missatge i això a un polític li fa molta por. 

Finalment cal parlar del control d'agenda. És el moment per llançar una campanya per la llengua enmig del terratrèmol català? No sols per la qüestió de l'anticatalanisme sinó també per tindre un poc de visibililitat enmig d'un tsunami informatiu que ho contamina tot. 

En política, com en el tenis, hi ha una cosa definitva. Controlar els errors no forçats. 

Entrades populars d'aquest blog

La derrota ideològica del valencianisme polític

Los niños cebra: cuando la inteligencia se convierte en un problema

La prepolítica