¿Per què el Port de Sagunt té dret a decidir?

El Port de Sagunt ha tingut al llarg de la història diversos intents de segregació respecte al municipi de Sagunt. Els últims dos -ja en democràcia- han aconseguit mobilitzar milers de persones a favor de constituir un municipi propi. 




A pesar que el tema de la segregació em produeix ja una considerable fatiga intel·lectual crec que és molt interessant contraposar-lo amb el tema de Catalunya. ¿Quan un col·lectiu de persones té dret a decidir sobre la seua organització administrativa?

Resulta molt curiós observar les reaccions d'uns i altres respecte als dos temes. Hi ha saguntins partidaris del dret d'autodeterminació del País Valencià i Catalunya que voten i argumenten en contra de la segregació del Port de Sagunt però també hi ha segregacionistes fanàtics que estàn completament en contra del referèndum català. Jo ja avance la meua posició: estic a favor de les dos consultes.

Un poc d'història.

Fer una reflexió sobre les bases del present ens obliga a anar cap al passat. A les eleccions de 1999 es presenten dos opcions segregacionistes. Les dos opcions segregacionistes són la CIPS partidària d'un referèndum i Iniciativa Porteña partidària d'una segregació unilateral. La CIPS desapareix del mapa en eixes eleccions però abans va passar alguna cosa important.
Després de la moció de censura del 1997, la Unitat del Poble Valencià governa amb el PP i amb la CIPS (un partit local d'orientació clarament portenquista) i el nivell de sintonia és important, especialment entre CIPS i UPV (que passaria a ser Bloc Nacionalista). El nivell de sintonia era tal que semblava com si s'hagueren distribuït el municipi. En aquella època el referèndum en particular i la segregació en general no es veien de la mateixa manera pels nacionalistes valencians. De fet, el regidor de la UPV Francesc Agües havia escrit un article fent referència a la divisió del municipi on no amagava que la divisió del municipi (no la segregació) podia ser -ben plantejada- una proposta de futur. El problema va ser que l'electorat del Port va optar per IP i aquella entente cordiale es va anar per l'aire quan el candidat electe del Bloc va dir que "el Port havia optat per l'opció més bèstia". Des d'aquell moment tot va ser diferent. Segregacionistes i nacionalistes es van declarar odi etern i van ser enemics acèrrims. Tanmateix, com hem dit no sempre va ser ser així i no tenia per què ser-ho.

Un poc de normativa.

No hi ha cap norma prevista que facilite el dret d'autodeterminació de Catalunya, és a dir, que el marc legal de la República Catalana se l'ha d'inventar. El dret de segregació tenia i té una normativa. No era massa clara perquè estava plena de conceptes jurídics indeterminats però n'hi havia una normativa. El dret de segregació es pot exercir per dos vies. La primera era la via politica. Un acord del Ple de l'Ajuntament de Sagunt haguera bastat. L'altra via era social, una segregació unilateral a base de replegar les firmes de la majória de la població del Port de Sagunt i demostrar complir una sèrie de requisits legals com ara la viabilitat econòmica dels dos nuclis resultants o la no reducció de serveis. El segregacionisme va fer dos intents. En els dos va replegar una enorme quanitat de firmes (no entre en si eren majoria o no) però en la demostració dels requisits va patinar. Va patinar perquè en eixa demostració era determinant la proposta territorial. I les propostes territorials dels segregacionistes sempre han sigut considerades com a vexatòries per part de Sagunt. A més de vexatòries -afegixc jo- també dificultaven molt l'expedient, especialment els càlculs necessaris.
Siga com siga estem davant de fenòmens diferents però amb semblances.

Les semblances entre el Port i Catalunya. 

Els saguntins tenen una visió patrimonial del municipi. Pensen que els pertany i que, per tant, una segregació seria una espècie de "robatori". L'argument es infantil però funciona. I funciona igualment per a tota eixa gent que diu que Catalunya és d'Espanya. És la mateixa concepció patrimonial en els dos casos.

En els dos casos hi ha una voluntat manifesta, sostinguda, organitzada, àmplia i transversal d'un conjunt de persones. El segregacionisme inclou persones de diverses ideologies, l'independentisme també. La voluntat d'eixes persones està organitzada politicament i socialment en els dos casos. I eixa voluntat no és fruit d'un moment concret sinó que ha sigut sostinguda durant molt de temps.

Per tant, en els dos casos crec que hi ha un dret abstracte a decidir sobre el seu futur.

Els dos casos tenen problemes legals per a votar. Des de l'unionisme saguntí es diu que no és l'Ajuntament qui decidix sobre l'expedient i que un ajuntament només pot convocar un referèndum per a decidir sobre coses que són de la seua competència. És cert, però també és cert que sí que es de la seua competència donar el vist-i-plau o no a un expedient. I també és cert que una petició del Ple podria incoar un experident de segregació. Per tant, això es pot votar. Des de l'unionisme espanyol es diu que vulnera la Constitució i és cert, però també es pot canviar la Constitució i fins i tot recòrrer els seus límits per poder fer una consulta popular.


Qui podria votar? 

És també molt curiós que els saguntins i els espanyols no entenen per què no poden intervindre en la decisió de Catalunya i el Port de Sagunt. Básicament perquè hom té dret a decidir sobre el seu futur però no sobre el futur d'uns altres. A més en els dos casos es fàcil determinar qui és el subjecte polític consultat. En el tema de la segregació es dificil fixar una ratlla però és molt fàcil saber qui pot votar i qui no. És complicat saber on comença i acaba el Port però és fàcil saber on acaben i comencen els habitants del Port de Sagunt.


I per què no es vota al Port de Sagunt? 

Bàsicament per dos motius, el primer motiu és la negativa rotunda de l'unionisme saguntí a parlar del tema. En això també s'assembla a l'espanyolisme centralista. Però també perquè el segregacionisme va optar per l'estratègia de la segregació unilateral i només quan es van tombar els dos expedients va optar per demanar votacions.

Finalment i com que supose que el tema estarà candent i algú pot tindre temptació d'utilitzar este post en contra d'algú altre concloure dient que certament els dos col·lectius tenen -per a mi- dret a votar però que en els dos casos crec que la millor opció seria votar NO. I en ambdos casos per les mateixes raons: la ratio costos beneficis no paga la pena i les qüestions sentimentals (som un poble o una nació) es poden considerar al marge d'una determinada divisió administrativa. Sóc més racionalista que cap altra cosa i crec que un col·lectiu s'ha de dotar d'una arquitectura administrativa que maximitze els beneficis i minimitze els costos. La resta de coses es poden parlar i resoldre sense trencar el marc normatiu perquè no abandonen el terreny de l'emotivitat o identitat.
Tal com vaig explicar en el "manifest interdependentista" hi ha quatre instàncies administratives que s'ha de repartir les competències. Hi ha una que és local, altra europea, altra estatal. A l'altra digueu-li regional, departamental, cantonal, autonòmica o nacional. Tant me fa, és una qüestió de repartir competències per a oferir més gastant menys.















Entrades populars d'aquest blog

La derrota ideològica del valencianisme polític

Los niños cebra: cuando la inteligencia se convierte en un problema

La prepolítica