És més que Catalunya

El model autoritari imperant a Espanya intenta visibilitzar la qüestió del referèndum en un marc de qüestió exclusivament legal. Han interpretat possiblement que el final d'ETA es va aconseguir seguint la seua estratègia judicial, penitenciària i policial estricta. Ments curtes però majoritàries. Per a les ments conservadores l'ordre establert és fonamental i la cohesió del grup és primordial perquè són ments poregoses respecte a la disidència i la diversitat. Ser autoritari és la seua manera de superar la por. 



A pesar d'això per a qualsevol ment inquieta, curiosa i oberta és ja evident que estes setmanes no ens estem jugant una mera qüestió de respecte a la llei. Les lleis no són més que convencions que les persones adoptem per ordenar la nostra convivència i usar els diners comuns en benefici de la comunitat. Per tant, les lleis estan al servei de la convivència i només són útils quan ajuden a presevar-la. Usar la llei contra la convivència és una estratègia terrible perquè resta legitimitat a la llei. Pensar que la llei usada en contra de la gent facilitarà que la gent s'acomode a la llei no té cap constància històrica sinò histèrica. 

L'independentisme català és fruit de la seua època. Si aconseguim destapar per un moment el fenòmen estrictament identitari que és l'altre marc que ens oferixen vorem com el "Front Català" -especialment la seua part dreta- està molt interessat en convertir la desobediència en un fenòmen ètnic. I això és una altra simplificació. Les simplificacions són la columna vertebral de la informació urgent que ens ofega estos dies. 

Catalunya hui és més que Catalunya. Ha destapat a tot el món com la ultradreta espanyola és fratricida, imperial i dominadora en termes hispànics. Ha situat en el mapa el conflicte nord-sud que subjau als nostres temps. Ha visibilitzat la tutela franquista del procés constituent del 78 que ara es manifesta en "una llei eterna", un fins ací heu arribat i un "vais a ser españoles por mis cojones". Ha confirmat que les èlits dirigents a Espanya i a Catalunya són èlits extractives i corruptes. Ha posat la llum sobre un sistema judicial amb ideologia concreta, conservadora, rígida i maximalista. Ha posat en valor la ignorància d'un president que malparla el castellà davant persones que fan rodes de premsa en quatre idiomes. Ha il·luminat la zona fosca de la violència invisible exercida contra els catalans durant dècades. Ha posat de manifest la improvisació constant típicament espanyola amb vaixells de dibuixos animats que alberguen un exèrcit legal d'ocupació en un país sense incidents. El tema de Catalunya ha permés saber com la polícia treballa en el clavegueram per influir en la política. Catalunya ha fet emergir una ràbia i una fúria desconegudes en la gent del nostre voltant. Catlalunya ha evidenciat moltes maneres d'entendre la democràcia i ha situat l'espanyola en una democràcia low cost. Catalunya ens fa arribar fotos de fiscals al servei del govern, policies "incautant-se" d'urnes, jutges investigant alcaldes per signar un manifest, reunions prohibides, escorcolls a joves buscant drogues que en realitat eren webs. 

En definitiva, Catalunya ha fet emergir una Espanya de la que qualsevol persona imparcial voldria independitzar-se. Catalunya és més que Catalunya. 

Entrades populars d'aquest blog

La derrota ideològica del valencianisme polític

Los niños cebra: cuando la inteligencia se convierte en un problema

La prepolítica