Castigar als catalans

Ara li diuen catalanofòbia però això ja tenia un nom abans que els de la meseta el descobriren. L'anticatalanisme es va inventar a València. Si algú sap d'això és un valencià o millor tots els valencians. 


Emergeixen entre la boira de la rabiosa actualitat els dos models ideològics en estat pur. El pare estricte, el Deu castigador de l'Antic Testament davant el pare dialogant i el nou Deu del Nou Testament. Esparta i Atenes en una lluita històrica infinita. El pare dialogant vol parlar amb Catalunya però el pare estricte vol fer-li un escarment. No pensa tolerar tanta insolència mentre Catalunya estiga en sa casa. 

Espanya ha de castigar als catalans perquè s'han portat malament, perquè volen trencar el grup, volen eixir-se'n del ramat. La metàfora de l'ovella negra, Caín. Les històries que interioritzem són els ritus amb els quals pensarem. Els catalans han pecat de traició. Volen viure la seua pròpia història. I això no es pot permetre. S'han de quedar. Obligatòriament. Fins que entenguen la obligació de ser espanyol d'una manera concreta. 

Espanya és tan estranya que els seus ultranacionalistes no odien altres països. Odien els seus conciutadans. El seus veïns. L'odi a Catalunya és fins i tot superior a qualsevol altra nació odiosa per al nacionalisme espanyol. Ni França, ni Holanda, ni Anglaterra. Ni Cuba, ni Puerto Rico. Un bon espanyol ha d'odiar bé, odiar altres espanyols, siguen bascos i sobretot ha de saber odiar catalans. Per ser un bon ultranacioanlista espanyol has de ser bàsicament anticatalanista. Una immersió freudiana que només les nacions amb imperis decaiguts entenen. 

Catalunya s'ha de quedar perque sí. Perquè ha desafiat Espanya. No hi ha cap altra raó que donar-li el seu merescut a qui es rebel·la. Catalunya ha de ser castigada a quedar-se a Espanya. És irrelevant si estàn a gust o no. És irrelevant si volen estar o no. Han de ser castigats i humiliats per atrevir-se a trencar el gregarisme. I això en el mediterrani de Serrat és pecat capital. 

Espanya serà eixa nació que té empresonat tot un poble. Mai no sabrem si estan a Espanya per la seua pròpia voluntat o per la força de la llei. Per imperatiu legal. 

Entrades populars d'aquest blog

La derrota ideològica del valencianisme polític

Los niños cebra: cuando la inteligencia se convierte en un problema

La prepolítica