Segur que no tens por?

No he fet un estudi amb detall però tinc la impressió que el hashtag #notincpor va ser una resposta individual, virtual i immediata de la manera en que es genera un hashtag, és a dir, sumant invidualitats. Així té sentit perquè cap persona pot arrogar-se el sentiment de les altres. Ara bé, quan "no tinc por" el trobes en una pancarta on darrere estàn les principals institucions de l'Estat igual va perdent el seu sentit.




En comunicació ideològica no hi ha res casual i tot ho sembla. Per tant, convé analitzar quines són les paraules que es fan servir perquè d'acord amb les paraules es creen els significats, els marcs i fins i tot les solucions possibles. Pot ser que darrere de "no tinc por" s'amague tot això? Analitzem-ho.


  1. No tinc por està fet en primera persona del singular, és a dir, pertany a una individualitat. Durant estos dies han circulat de manera aleatòria tant "no tenim por" com "no tinc por". Tanmateix, finalment s'ha triat "no tinc por" a pesar que "no tenim por" implicava a tota una comunitat -siga la que siga- a compartir un sentiment. Si la proposta es referix a Barcelona, és a dir, és com si Barcelona sencera diguera "no tinc por" crec que es produeix un fenòmen de despersonalització del terror. Les persones són les que tenen dret a tindre por, les ciutats poden tindre una por metafòrica, però es produix un fenòmen de dissolució de la por que no sembla adient per al missatge. 
  2. Inclou una negació. Les negacions inclouen el fet afirmat i per tant el seu marc referencial. D'eixa manera "no tinc por" ens condueix de manera immediata a la sensació de la por. El "no" anterior pràcticament matissa la paraula forta que és por. A més, la negació no és una bona fòrmula propositiva perquè inclou un "no fer" en lloc de una proposta positiva. Per tant, no tinc por no és cap proposta de solució. Un eslógan del tipus "Pau i tolerència" és una proposta de futur. 
  3. És passiva. L'expressió no tinc por és una expressió passiva, implica un "no fer" que condueix a una certa estaticitat. Tanmateix, la por és un element primordial de canvi d'estat. Quan tenim por sempre fem alguna cosa per solucionar-ho. Una altra cosa és que ho encertem. Per tant, tindre por facilita la reacció emocional primer i després racional d'afrontar la situació que ens fa por. Per tant, "no tinc por" és una proposta paralitzant pel que fa a l'acció. 
  4. Semànticament és una resposta. ¿A què no tinc por? Respon a un asssassinat perpretat per un grup de joves fanàtics. La resposta està dissenyada sota un marc conceptual clar. El terrorisme vol sembrar la por i per tant la millor resposta és no tindre por. Malauradament l'eslògan ha anat acompanyat d'un conjunt ampli de senyals i debats que deixaven ben clar que la por existia (pilons, revisió de mecanismes policials..) És com si el llenguatge textual xocara amb el llenguatge coporal. Si sembla evident que tenim por, per què diem que no en tenim? 
Per què es tria "no tinc por"? La meua interpretació és que "no tinc por" és la traducció moderna de "keep calm and carry on", és a dir, continue amb la seua vida com si no passara res perquè el problema es solucionarà. En aquell moment era la segona guerra mundial i caien bombes. La qüestió és si "no tindre por" contribueix a solucionar el problema o seria millor tindre por i intentar demanar explicacions respecte a quines coses es poden anar fent per arreglar el tema del terrorisme d'ISIS. 

Jo la veritat, sí que tinc por i per això m'agradaria saber quines coses van a fer-se per evitar nous atemptats. 

Entrades populars d'aquest blog

La derrota ideològica del valencianisme polític

Los niños cebra: cuando la inteligencia se convierte en un problema

La prepolítica