Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2017

¿Però això del centre què és?

Imatge
El sistema polític valencià ha sigut històricament anòmal. Només ha presentat dos ofertes reals. Un dilema o una dicotomia que no se correspón amb l'arc d'ideologies més habitual  de les democràcies occidentals on hi ha liberals, demòcrates cristians, conservadors, socialdemocrates, ecologistes, nacionalistes.... Només la presència d'Unió Valenciana va perturbar durant un temps la dialèctica de blaus contra rojos. Però ho va fer sense una vocació clara de centrisme simó més prompte el contrari. Per tant, poca cosa sabem sobre qué és o puga ser el centre polític. Un bon exemple recent pot ser Ciudadanos que ha intentat ocupar el centre polític a tot arreu excepte a les nostres terres on s'ha configurat com un partit més a la dreta del PP en molts aspectes com per exemple l'assetjament lingüístic cap al Valencià.



Pràcticament el centre polític valencià està per inventar i això és el que sembla intentar Demòcrates Valencians. Això permet fer un exercici teòric d'u…

Del coworking al cluster valencianista

Imatge
Els fils de xarxes socials dels valencianistes fan fum amb la soprenent reaparició de Demòcrates liderada per ex dirigents del Bloc i ara nous emprenedors polítics de centre. Hi ha tres tipus de reaccions que jo haja pogut detectar. 

Els qui viuen en "el País Valencià serà d'esquerres o no serà" i tot el que no porte el pedigree d'esquerra autèntica tants els fa. Són molt actius i molt visibles però demogràficament i electoralment són poc. A més el seu vot és extremadament car i sol ser molt lleial a votar sempre el mateix.
D'altres estàn interessats per la nova opció. Són valencianistes que s'han trobat orfes davant l'OPA de Podemos al valencianisme i prefereixe votar més d'acord amb una perspectiva menys radical i menys efectista i sobre tot estrictament valenciana.

Hi ha un tercer tipus de persones que reaccionen de manera més vehement davant el renaixement de Demòcrates Valencians. Són les persones que estàn molt vinculades a Compromís i que veuen …

¿Què diria Obama sobre Demòcrates?

Imatge
L'aparició d'un nou actor polític al panorama valencià com Demòcrates Valencians ha despertat expectatives. Podríem dir, fins i tot, que en determinats àmbits se n'han ocupat massa d'un partit que encara no ha calibrat el seu pes en cap elecció i per tant és més tant una incògnita com una esperança per als seus emprenedors polítics. ¿Per què preocupa tant Demòcrates si tant gent diu que no té futur? 



Una de les anècdotes més conegudes d'Obama i la seua diplomacia en política exterior va ser la quantitat de vegades que usava una expressió concreta per fer-li sabó al país que visitava. Esta expressió era "punching above your weight" que vindria a significar que estàs lluitant en una categoria que no és la teua, és a dir, que sent menut estàs obtenint resultats de més grans. Ho va dir tantes vegades a una gira que hi ha vìdeos al respecte.

Lluitar per damunt del teu pes vindria a significar en el nostre llenguatge més polític tindre un valor afegit o una mar…

Lectures urgents i lectures importants sobre les eleccions a Catalunya

Imatge
Les coses passen tan ràpid que les hem de pensar ràpid. I el pensament i la velocitat no són bons amics. Les xarxes socials té proporcionen un mostreig ràpid d'anàlisis urgents i immediats i habitualment parcials per la precipitació. Evidentment qualsevol anàlisi és parcial però ens estem conformant amb anar permanentment amb les llums curtes. No és que no ens plantegem posar les llargues que potser sí. És que mai pensem en parar el cotxe. 



Hi ha un conjunt de persones que s'ha instal·lat en les barricades. Hi ha barricada independentista que pretén demostrar -siga com siga- que "no passaran". Per tant, fan una lectura de resistència independentista davant l'atac del "lado oscuro". Eixe ressistèncialisme els resulta suficient. Els suposa la zona de confort. Están contents perquè han blindat dos milions d'independentistes. Tanmateix amb dos milions de persones -ni la meïtat de Catalunya- no es pot fundar una república. No val la voluntat de ser un po…

Los sacramentos antiviolencia de género

Me interesa el feminismo de Tercera Ola porque ha nacido y crecido en el momento en el que la comunicación en red está en plena efervescencia y novedad. Cualquier cambio tarda tiempo en digerirse y la comunicación virtual en red está creando consecuencias interesantes desde el punto de vista de la conducta humana. Una de las más importantes es la potenciación del efecto gregario que tan bien se retrató en la película alemana La ola. Se trata esencialmente de como funciona un grupo humano cuando se transforma en "masa enfurecida". El estudio de los grupos tiene bastante claro que el grupo transforma al individuo porque se inserta en él adoptando algún rol que no siempre es el que le corresponde individualmente en cuánto a su personalidad y capacidades. Así pues, al insertarnos en los grupos aceptamos la correlación existente en cuánto a autoridad, ejercicio del poder, rol de seguidor, etc... Y lo mejor de todo es que lo hacemos de manera inconsciente.

¿Qué tiene que ver esto c…

La venganza contra "la manada"

Imatge
En estos días se está celebrando el juicio oral contra un grupo de hombres que se autodenominan "la manada" que han sido denunciados por violación en grupo a una joven de dieciocho años durante los Sanfermines. Vaya por delante que sea cuál sea el resultado del juicio su comportamiento me parece repugnante y cruel y tienen todo mi asco personal por esa conducta de disfrutar con el sometimiento, abusar de la superioridad, elaborar un plan, jactarse de ello y grabarlo. Me dan asco todos ellos. También los que les ríen las gracias por whatsapp.


Ahora bien, me preocupa ver como funciona la masa enfurecida en los procesos penales. Leo multitud de expresiones de venganza. El juicio penal es feo por naturaleza. Es sucio. Es asqueroso porque permite incluso mentir a la persona acusada en las mismas narices del tribunal. Algunas decisiones del juez me parecen cuestionables como permitir una evaluación del comportamiento posterior de la víctima. Pero establecer una evaluación contínua …

Calendaris, senyeres i sindicalisme descafeinat

Imatge
Fa poc m'ha arribat la notícia que una federació de CC.OO del País Valencià ha hagut de canviar l'edició d'alguns calendaris laborals perquè el logo de CC.OO PV portava la senyera quatribarrada. Vaja per davant que sóc de les persones que creu que hi ha batalles que caduquen i que probablement -certament- CC.OO s'hauria de plantejar ja usar la simbologia oficial tot i que això signifique un replantejament. 



Ara bé, este tema del logo i els calendaris va un poc més enllà perquè no es tracta de la famosa batalla simbòlica de València. No; ara es tracta d'una altra cosa: Catalunya. Que una federació de CC.OO PV es plantege canviar els calendaris perquè algú ha protestat per la presència de la històrica senyera de Jaume I significa moltes coses. Significa que dins de l'estructura de sindicalisme hi ha persones que desconeixen absolutament la història del País Valencià i per tant desconeixen l'origen d'eixe logo i d'eixe simbolisme. Fa temps que explique…

El centre serà valencianista o no serà (I)

Imatge
Esta setmana ha aparegut la notícia de certs contactes entre Demòcrates Valencians i exCiudadanos. L'aparició d'una rara avis al paisatge polític valencià com Demòcrates és un repte molt interessant des del punt de vista de l'anàlisi de les estratègies polítiques. Un partit nou serà deutor sempre de les primeres passes que faça. Diuen que la personalitat d'una persona es forja durant els primers cincs anys de vida. En els partits polítics és encara menys el temps necessari per construir els deutes ideològics que et limitaran durant tota la vida. 



Un dels aforismes més famosos de Joan Fuster va ser l'axioma bàsic de "el País Valencià serà d'esquerres o no serà". L'escenari i el context va marcar moltes de les paraules de Fuster que han quedat escrites sobre pedra com si foren un text sagrat. S'entén que el que realment volia dir és que una vertebració nacionalista del País Valencià només podia provenir de l'esquerra durant el franquisme. To…

Cuando España molaba

Imatge
El gol de Iniesta en el mundial de Sudáfrica fue el climax narrativo de una España que molaba. Todavía molaba a pesar de que Lehman Brothers ya había reventado. A pesar de que se negaba la crisis. Pero hubo una época en que España molaba. 



La selección española de fútbol no era más que una verdadera metáfora de aquella España que molaba. Había dejado atrás la "furia española" (cuánta furia sobra en España) y jugaba al tiquitaca, la nueva expresión poética con un balón de la generación de los campos de hierba artificial de la década prodigiosa del ladrillo. La gente se lanzó a la calle con banderas españolas. Se gritaba "yo soy español" y no sonaba a rancio. No sonaba a Manolo Escobar. Sonaba a algo nuevo. Las banderas no llevaban águilas. La gente transitaba por su españolidad con cierta naturalidad no demasiado chovinista.

Era el fútbol y era todo. Rafa Nadal se convertía en otro símbolo de esa España que era simpática y despertaba envidias de los vecinos francese…

¿Por qué parece que los independentistas van ganando?

Imatge
Para sostener una ideología hay que construir un relato. El relato es una versión de los hechos, una versión de la realidad, un punto de vista que lo cambia todo. El relato debe ser atrayente para sumar adeptos. En política suele vencer aquel que construye un relato atractivo sustentado en lo tangible, en lo que uno puede ver en su día. Si en su día a día ve más pobreza un relato basado en la justicia social tendrá sentido. Si solamente ve ostentación carecerá de sentido. Hay que interpretar bien la realidad para construir un relato que ponga el foco en unas partes y no en otras o que consiga agitar a una minoría movilizada. 



Los independentistas van ganando en la gestación de un relato, una versión alternativa sólida, creible y atractiva. Pero veamos cuáles son hasta el momento los relatos en liza.

El independentismo ofrece una república moderna. Frente a eso el Estado Español ofrece una monarquía mezclada con la corrupción, desprestigiada en lo moral y ético e incumplidora de su pape…

¿Com funciona la conflictualització en política?

Imatge
La conflictualització és un procés mitjançant el qual una persona o idea resulta associada amb un conflicte. El conflicte és un element primordial del nivell de rebuig polític ja que poca gent vol pertenéixer a un grup o idea en conflicte pels costos emocionals que suposa mantindre una tensió i per la dificultat divulgativa d'explicar els matissos que afecten al conflicte. 



Per tant, la conflictualització és un arma molt potent en la política. Aconseguir conflictualitzar al teu adversari polític ajuda molt a desanimar el seu vot perifèric o flotant. El conflicte sol polaritzar i ajuda a mantindre un nucli dur cohesionat i motivat però fa fugir el vot superficial o flotant. És una tàctica de desgast de perímetre polític per increment del nivell de rebuig encara que el nivell d'adhesió també puge. La resta dels dos paràmetres dóna lloc a un joc de suma zero.

El procés català oferix una excel·lent oportunitat a l'oposició centralista i de dretes valenciana. Les relacions amb …

El quinto penalty de Fernando Gómez Colomer

Imatge
De pocos futbolistas se conocen tan bien los dos apellidos como de Fernando. Venía del mundial sub 20 de Rusia del 1985 cuando subió al primer equipo. La frialdad de Rusia congeló a Fernando. Resultaba tan frío que asustaba. Fernando Gómez fue el rey del futbol frío. 



Cuenta la leyenda que en algunos rincones de Mestalla todavía se oye la frase "Si Fernando fuera más rápido... " Si Fernando hubiera sido más rápido quizá no lo hubiéramos disfrutado tanto. Más de 500 partidos con la misma camiseta es uno de esos récords que el fútbol moderno solamente consigue con talonarios. Fernando era lento ¿y qué? Pero pinchaba los balones que caían del cielo en un solo toque. Armaba voleas estáticas que parecían ballet clásico. Lanzaba balones largos como un quarterback de fútbol americano que resuelve problemas de física en el epacio tiempo como un premio Nobel. Cuando todavía un pase largo no era rifar la pelota. Que tiempos aquellos.

Cuenta la leyenda que Fernando era puro cerebro. Pe…

L'any que vaig voler ser Yomus

Imatge
Les xarxes socials ens han obert una finestra a la ment dels altres. Els altres, com molt bé retratava Amenábar, són uns grans desconeguts. De vegades habitem la mateixa casa però vivim en moments i realitats diferents. Compartim un espai però no sabem qui som i les coses que passen ens semblen sorprenents o paranormals perquè no tenim un canal de percepció adequat.

L'any 1986 el València jugava a segona divisió. Mestalla -el Luis Casanova- va revifar gràcies a la fòrmula de sempre i la d'ara: esforç, sacrifici, treball i disciplina. De tots, també dels aficionats. Jo tenia 14 anys i ser del València no era fàcil. Havies de soportar la burla de madridistes i barcelonistes respecte al descens. Amb 14 anys ser fanàtic no era més que la única manera de ser. La meua habitació estava completament coberta de posters del València i encara continuava la recerca de nous.

Divendres a la nit feien un programa de debat que presentava Iñaki Gabilondo. Els grups ultres a la lliga espanyola …

España entre la enfermedad del futuro y la enfermedad del pasado

Imatge
El independentismo catalán ha enfermado de futuro. Han construido un futuro idílico e imaginario que persiguen huyendo de su presente a una velocidad completamente desbordada. El nacionalismo castellano ha enfermado de pasado volviendo a los dogmas imperiales, la imposición y el desapego. Así es imposible construir un presente en positivo. 



Para rebatir los delirios independentistas alguien pone en Barcelona a Manolo Escobar en el balcón a toda voz. En la carcel de Soto del Real donde están los Jordis alguien hace lo mismo para intentar "molestar" a los independentistas catalanes. Ninguno de ellos se da cuenta de la metáfora con la que está trabajando. Manolo Escobar es el ícono de una época, la dulcificación patriótica y folkórica de una epoca fúnebre y terrible para la convivencia de las gentes en España. No tengo nada en contra de Manolo Escobar, de hecho me recuerda mucho a mi abuelo y eso no deja de ser agradable pero no es el símbolo de la España moderna que podría atr…

Hi ha oxígen per a Demòcrates Valencians?

Imatge
Demòcrates Valencians és l'enèssim intent de construir una força política de valencianisme moderat. Amb anterioritat hi ha hagut insignes predecessors com ara el PNPV de Francesc de Paula Burguera que -en el seu context- intentava constuir un nacionalisme valencià de tall moderat i liberal. També ho va ser l'última etapa d'Unió Valenciana amb Hèctor Villalba i Fermin Artagoitia que es van sublevar contra la seua pròpia identitat primigènia. Els intents sempre han estat ahí però no han passat (com en el cas d'Units per València) del testimoni polític de la seua existència. Tenen el mèrit, però, d'haver mantingut encesa una flama sense que arribara a apagar-se mai. 


Dins de les identitats que conviuen a l' Estat Espanyol gallecs i valencians compartim una anomalia politològica: nacionalisme i esquerra van de la mà. Això no passa ni amb el nacionalisme castellà, ni amb el català ni amb el basc que tenen opcions d'esquerra, centre i dreta per sentir-se còmodes …