Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2010

Setmana Santa al Port

Imatge
Enguany tornen les processons al Port ja d'una manera desacomplexada tant respecte al passat com respecte a Sagunt que manté una tradició centenària. Un bon motiu per reflexionar sobre un nou aspecte de El Nuevo Puerto que té manifestacions externes palpables. L'escapçament de la Fàbrica va fer morir el Viejo Puerto. Ara el Nuevo Puerto es manifesta brillant trobant les estructures de poble que mai no va tindre una Ciutat Factoria que s'allunyava de la Factoria per intentar convertir-se en una ciutat. 


Mantinc una relació bipolar amb la religió catòlica. D'un costat em sembla que hui en dia tindre valors -encara que siguen catòlics- em sembla que és aportar valor. Per l'altre tinc seriosos dubtes que els valors catòlics aporten coses positives al pensament occidental actual. La bipolaritat s'entén fàcilment. Des de la perspectiva col·lectiva puc entendre que hi haja persones que necessiten manifestar de manera desacomplexada i natural especialment davant l'e…

Estrellas de cristal

Imatge
Hay un montón de noticias que pasan inadvertidas cada día. Son noticias tan importantes que se esconden para que nos las veamos. Otras sin embargo se creen las protagonistas del día. Siempre hay un día en que lo mediático se mete en el salón de casa y descubres que vives en un noticiario en lugar de un vecindario. Y pronto algunos personajes eternizados se convierten en actores secundarios. Por eso debería ser mejor que cada día ustedes escribiera los titulares de su día antes de que se los dicten.
El embalaje de nuestro cuerpo y de nuestra alma debería llevar bien visible el cartel de muy frágil. Vivimos en una bola de cristal que nunca adivina el futuro.
Somos estrellas de cristal destinadas a ser fugaces y a brillar en medio de un montón de estrellas más creando un espectáculo estelar llamado cielo. Y si reflexionaramos sobre la fragilidad, sobre la fugacidad y sobre el brillo que hace a cada una de las estrellas tan especial seguro que encontraríamos el marco perfecto donde encuadra…

Los agradecimientos que se tejieron en la red

Imatge
Para los que roncan.
Para los que no duermen.
Para los que se preocupan.
Para los que se olvidan de tus gestas.
Para los que lo festejan todo.
Para los que nos enseñaron de donde somos y quienes somos.
Para los que nos enseñaron a querer lo que queremos.
Para los que no creen en la genética y demostraron que el ADN es una simple cadena llena de fuerza y aliento.
Para los que pusieron las columnas del palacio de tu personalidad.
Para los que nos abren los ojos para descubrirlo todo, nuestros primeros deportes, nuestros primeros lugares comunes, rincones propios donde jugar al escondite,
Para los que nos cuentan pequeñas historias y grandes recuerdos.
Para los que nos regalan su tiempo y se hacen polvo la espalda para sacar a la familia adelante.
Para los que cambian pañales.
Para los que sonrien de orgullo cuando haces lo correcto.
Para los que se miran en el espejo de sus hijos para saber quien son ahora.
Para los que no creen que ser padre sea lo contrario de ser madre sino que recorre justo el cam…

L'explosió de les xarxes socials

Imatge
Fa un any quasi ningú sabia què era una xarxa social. Tanmateix, ara dins del meu àmbit més pròxim l'Ajuntament de Sagunt ha llançat una xarxa social local, CC.OO impulsa un model de xarxa social professional i el Bloc treballa el concepte de xarxa social com a Intranet. Tothom s'acosta a la xarxa social com a mecanisme d'alquimia de l'eficàcia organitzativa però encara es fa enmig d'una explosió. Ningú no sap exactament fins on arriba el seu poder ni com crear les rutines d'entrada ni tan sols si el model de dispersió social tindrà èxit o no.
Fa uns quants anys -no tants- no hi havia Internet. Ho dic totalment en serio. És cert ;-) Les primeres pàgines estaven configurades com un escaparat on mirar. D'inici la desconfiança va fer que només les empreses més agosadarades tingueren presència. Això arriba fins hui. Zara va decidir tindre catàleg on line fa uns mesos. Ara ningú no pensa que es pot prescindir de tindre un escaparat a Internet com el que es té al…

En busca del fuego

Imatge
La relación del hombre con el fuego ha sido siempre dual. El fuego nos permitió encontrar la luz cuando todo está oscuro. Por eso lo convertimos en un símbolo de la sabiduría. El fuego nos permitió encontrar el calor dentro del frio. Por eso nos hizo reunirnos alrededor de una hoguera y contar historias. Nos hizo encontrar la necesidad de comunicarnos. Pero el fuego tambien nos otorgó el poder de arrasar el paisaje o a nuestros enemigos. Y por eso tambien devino nuestra arma más mortifera. El fuego es la fuente y el mar de nuestro retrato humano. Aún hoy seguimos buscando el fuego.  Esta semana encontramos el fuego de la Santa Inquisición que condenaba a la hoguera a quien a su parecer se alejaba de una fé mal entendida a mitad de camino entre el miedo y el odio. La hoguera de la vanidad trató de quemar la libertad de expresión de simples positivos revelados en la vida política cotidiana. Los inquisidores siguen en los círculos de fuego del poder.  Esta semana encontramos el fuego del e…

La pecera de Eva

Imatge
He perdut minuts de visionatge televisiu davant l'increment d'hores de navegació. Tot i així estic pendent del mitjà més poderós de la història dels mass media. Dins del panorama televisiu actual La pecera de Eva mereix alguna reflexió pel seu contingut, forma i socialització.
Forma: Convé aproximar-se a La Pecera de Eva com a la lectura d'un hipertext. El cervell humà sempre ha funcionat així. La nostra memòria narrativa mai no ha estat línial tot i que ho sempre ho hem traduït aix. El ben cert és que el nostre cap és caòtic i les històries van i venen. L'hipertext és la traducció textual més pròxima al funcionament de la nostra ment. L'hipertext et permet viatjar i tornar, anar i vindre, desplaçar-te en el mateix escaló o baixar-ne. El format de La pecera de Eva és semblant. És la primera sèrie (no divulgativa sinó narrativa) amb un esquema semblant. Les històries van i tornen, es queden en suspens en el moment més inoportú-oportú, es recuperen d'un portapaper…

La irresponsabilitat del sistema autonòmic actual

Imatge
Supose que resulta estrany per a un autonomista convençut criticar el sistema autonòmic actual. La única justificació possible és delimitar adequadament la crítica. La concreció actual del sistema autonòmic genera irresponsabilitat. És un risc inherent al sistema però agreujat pel sistema mediàtic espanyol i per la configuració del paradigma territorial.  A dia de hui quasi totes les autonomies estan governades per les delegacions més o menys autònomes dels partits estatals. En mans d'aquests dos partits l'estat autonòmic ha esdevingut un problema econòmic molt greu.  Les autonomies van nàixer assumint competències noves que anaven augmentant a poc a poc. Aquestes competències són actualment les més importants i les que més despesa generen. Però la focalització crítica que el ciutadà posa en la seua atenció política continua en el govern central. Tant és així que, per exemple, a pesar que les competències d'educació estan totalment transferides des dels seus inicis, encara q…

Els estatalistes perifèrics

Imatge
La intervenció de Duran i Lleida (CiU) al debat sobre la crisi econòmica va ser impecable. És molt curiós que siguen els partits nacionalistes moderats els abanderats d'un Pacte d'Estat en matèria econòmica que ens ajude a sortir de la crisi. Mentrestant, els suposats abanderats de l'Espanya eterna es miren a l'espill electoral a vore com queden de guapos en la foto.
El catalanisme sap des dels seus inicis que ha de fer de pont entre Espanya i Europa. Durant la dècada prodigiosa, de creixement econòmic la convergència amb Europa semblava a punt d'arribar. Espanya havia aprofitat raonablement els fons de cohesió -Espanya és un estat pobre però molt orgullós- i excepte algunes qüestions estructurals com ara la temporalitat i el gènere semblava que ens acostàvem cada vegada més al nucli dur d'Europa. Espanya creava 8 de cada 10 dels treballs que es creaven a Europa. Però la bambolla, la mentida, va esclatar com una mascletà. I ara l'Estat Espanyol corre el ris…

Esto sólo lo arreglamos entre todos

Imatge
Fa unes setmanes que ha començat a Espanya una campanya que diu intentar fomentar l'optimisme per eixir de la crisi econòmica. La campanya ha costat més de 4 milions d'euros i està finançada per les principals empreses i bancs espanyols.
Això només ho arreglem entre tots diu la campanya. Analitzem la campanya detingudament. La finalitat explicitada és la creació d'optimisme. Com que les empreses que financen la campanya no són sense ànim de lucre hem d'intentar entendre què pretenen. L'element psicològic és cada vegada més important en economia. Fins al punt que alguns ja consideren l'economia dins de l'àmbit de la ciència psicològica. L'expectativa de comportament econòmic macro és tan important com l'anàlisi del present. Les dades de consum marquen máxims històrics. Mentrestant el consum no puja. La gent guarda els diners més que estalviar-los. I és evident que consum i estalvi han de guardar una millor relació. L'optimisme genera consum a cur…

El lideratge de la mascara de ferro

Imatge
El món anglosaxó es preocupa molt més dels lideratges personals que el món mediterrani, més preocupat per l'estructures col·lectives. Esta poca preocupació ha permés la creació de lideratges personals de màscara de ferro. El lideratge basat en la màscara de la comèdia. Tan rígida com si fora de ferro. Potser daurat. 
Anit Gabilondo entrevistava Esperanza Aguirre i va donar la fòrmula exacta del nou lideratge espanyol. El nou lideratge a Espanya és d'una mediocritat excelsa. Tan enorme que resulta dificil explicar com hauria de ser un bon lideratge.  Aguirre, com Camps o com Zapatero o De la Vega, hi ha exemples a tot arreu -també al valencianisme-, són líders de màscara de ferro. Passe el que passe la contestació és rígida basada en l'esquema "tot va bé" si més no "raonablement bé" i si més no "millor que els altres". D'aquell "això no toca hui" de Jordi Pujol basat en l'intent del control de l'agenda política sobre l'a…

Ellas. Cuentos impopulares contemporaneos.

Imatge
Cenicienta se cansó del servicio doméstico y decidió estudiar arquitectura. Ahora mantiene al principe que tuvo que vender el castillo por la crisis inmobiliaria. Aunque cobra menos que sus hermanastros lucha por sacar adelante su familia. Decidió no comprar más zapatos de cristal. No son cómodos. Campanilla se olvidó del eterno inmaduro Peter Pan y  decidió protagonizar su propio cuento que fue nominado al Oscar a la mejor adaptación literaria. Sus alas todavía producen magía a pesar de los años y de aceptar las canas como algo natural. Caperucita consiguió una orden de alejamiento del lobo feroz y visita a su abuelita regularmente. Todavía insiste en conseguir las ayudas de la ley de dependencia. Blancanieves sacó adelante a los siete enanitos pero exige la posibilidad de cualquier mujer a tener derecho a decidir sobre cuando y cuantos enanitos tiene. Lisbeth Salander sigue entrando en tu ordenador cada día. Es tu virus informático más secreto. Se cuela por una ventanita que tu abres na…