Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2009

Banca social: Los profesionales de cuello verde

Imatge
La montaña rusa mediaticoeconómica en que vivimos -Krugman "La economia actual tiene dos estados: euforia y depresión" nos hace perder la perspectiva de la relación entre nuestra actividad profesional, su finalidad, sus valores y su utilidad. El cortoplacismo y la avaricia son el cuco que ha invdadido el nido que en sus momento construyeron los pilares fundamentales del negocio financiero: la prudencia, la discreción, la confianza y la vocación de servicio. En las cajas de ahorros hemos de incluir, además, la vocación social.
Es urgente e imprescindible para los profesionales del mundo financiero iniciar una cruzada en busca del arca perdida del pensamiento en plural, aquella capacidad de incluir en nuestros planes y estrategias todos nuestros entornos, los más inmediatos y los menos inmediatos.
La actividad financiera -ha quedado demostrado- tiene un fuerte impacto social. Mucho más allá de cualquier otra época histórica. La globalización económica facilitó el tránsito de…

Zapatero quiere estar sólo

Imatge
Los procesos de divinización de los líderes españoles son cada vez más urgentes. El presidente que recuperara del fondo del diccionario la palabra "talante" no se preocupó de recuperar la palabra "talento". En política, como en la vida, uno debe fijarse más en lo que la gente "hace" que en lo que dice. En el caso de Zapatero ya se puede hacer un buen inventario de torpezas relacionales. Ni ha tenido ni tiene mayoria absoluta. Eso debería obligarle a establecer complicidades. Zapatero se decide por la promiscuidad, y pacta de manera puntual cada iniciativa sin establecer grandes marcos de confianza y lealtad. Pero este tipo de actitud no es sostenible. Los amantes se cansan de ser utilizados o de recoger solamente las monedas que se caen en los bautizos. Su política de interacción con el resto de grupos incluye errores de bulto siempre a merced de un torrente de hechos consumados, siempre con incendios intencionados y declarados. En los dos países más impo…

Els nacionalistes moderats coordinen els seus esforços a Europa

Lágrimas de alegría

Enamorado del silencio y la soledad. Con mar de fondo. En el fondo del mar. Esa gata pasea cada día por tu tejado. Brisa marina inventada por aspas. Calma parcial a tiempo total. Escondido tras la foto del niño de la mirada triste. Quieto como el ancla de aquel barco que zarpó hace años en busca de la felicidad. Ella vendrá pronto. Es ella porque no es cualquier otra. Es ella porque es ella. El sol de septiembre no quema. La luz de octubre oscurece. La vela se apaga y enciende. Rosas rojas. Calas blancas.
El sol de la lluvía es distinto. Lloras cuando el alma llueve sobre el corazón. Mi alma está contenta.

Pactabilitat oberta, semioberta i tancada

Ha declarat el Secretari General del BLOC que el seu partit buscarà aliances locals per presentar-se al màxim de pobles valencians. Independentment de les anàlisi que subratllen les mancances del principal moviment polític valencianista per arribar a nuclis urbans i zones castellanoparlants, la pactabilitat és un valor certament positiu conceptualment. La pactabilitat recull la capacitat de diàleg, comprensió, contenció i complicitat suficients per trobar camins paral·lels o conjunts en benefici d'un espai social determinat.
Ara bé, històricament les propostes de pactabilitat del BLOC han vingut amb una xicoteta trampa: les portes s'obrien només per un costat, les portes de l'altre costat i les finestres continuaven tancades. Efectivament, els mateixos sectors del BLOC que reclamen eixamplar la base social tallen les iniciatives de créixer en el vector exclusivament valencianista. Dit clar i ras, prefereixen pactar amb partits d'esquerra centralista que amb partits de …

El pensamiento colectivo

Imatge
El imperio del yoismo atomiza el pensamiento. Hace desaparecer el pensamiento orgánico colaborativo en favor de un pensamiento celular competitivo. El ultraliberalismo de pensamiento insostenible nos conduce a una selva postindustrial incapz de ver más allá de las propias narices.
Los cambios que introduce Internet y la necesidad de compartir el conocimiento nos llevan a nuevos paradigmas comunicativos que ya hablan de la suma sinérgica de creatividad, ideas y pensamientos. Sin embargo, la gestión de la inteligencia colectiva olvida y margina la necesidad del pensamiento colectivo. Más allá de sumar estrategias individuales es necesario abandonar el individualismo estanco y exigir a más personas el esfuerzo de pensar de manera colectiva. Sumar está bien, enlazar los elementos que se suman está mejor.
La crisis de principios del siglo XXI no será recordada exclusivamente por sus efectos, causas y salidas económicas. Soy de los que se enmarca dentro de aquel grupo que recuerda que son v…

Integra Sagunt 2009

Imatge
La primavera de 2007 vaig impulsar com a Secretari Local del BLOC una iniciativa que es deia Integra 1.0. Es tractava d'un pla estratègic d'integració per a la ciutat de Sagunt. La iniciativa va passar sense pena ni glòria entre la precampanya que ja impulsava el PP i les tergiversacions mediàtiques habituals d'algun mitjà o la falta d'agenda d'uns altres. Crec que aquella invisibilitat va ser injusta coneixent el pes intel·lectual que destil·lava Integra.
La idea intentava reconduir tota la energia negativa que generava el motor d'acció-reacció del segregacionisme. El model de ciutat, el dualisme, la polarització ja formaven part de l'escenari polític de la ciutat. Dos pobles que conviuen en un mateix municipi, amb dinàmiques sociològiques, festives, esportives, electorals, laborals i econòmiques diferents. Una vegada el tema havia inundat la capacitat d'agenda de debat del municipi era necessari trobar una iniciativa en positiu que trobarà valors d…

L’Anticrist anticíclic

Divendres vaig anar al cine. Von Trier és un producte suficientment atractiu per portar-me a una sala després d’una vesprada de compres. La sala 3 de l’Alucine no és exactament una sala de cine però aceptamos pulpo como animal de compañia per tal que es quede l’Scattergories. Crítiques diverses sobre el director i la pel·lícula fan indicar que és una genialitat controvertida.
En un moment donat de la pel·lícula els fotogrames es tornes de l’inrevés. El sostre és terra i el terra és sostre. Els personatges comencen a caminar cap arrere. I parlen cap arrere. Comença el procés d’inèrcia d’exposició mediàtica passiva. Examine ara el meu subconscient. És tan freqüent assistir a espectacles diversos en l’àmbit mediàtic als quals acabem per trobar la lògica que res no resulta estrany. És més, trobem una explicació raonable. Clavarieses que contracten strippers, periodistes que encarreguen assassinats en directe, grups terroristes ideològics que trafiquen amb droga -ni els terroristes són ser…

Apujar els impostos

Des d'un punt de vista de l'estudi ideològic resulta molt interessant assistir al debat actual sobre la pujada d'impostos. Durant la dècada de bonança 1995-2005 els governs ultraliberals al món van decidir aprimar l'Estat tan com fòra possible. Privatitzar era una de les manifestacions. L'altra: els impostos detrauen renda del mercat. El mercat és perfecte. El mercat és sagrat. L'escenari mundial ultraliberal va comptar amb la complicitat dels socioliberals, que amagats sota sigles socialdemocrates, optaren per l'arribisme ideológic apuntant-se a un carro la factura del qual estem pagant.
En este temps hem vist com s'eliminaven impostos com el de patrimoni -que pagaven només les rendes més altes- o el de successions i donacions que també afectava especialment les rendes altes. La pedagogia fiscal és irretroactiva. El ciutadà viu acostumat a una ideologia de condicionament clàssic de Paulov. Si la campana sona és que hi haurà menjar. Si els impostos es b…