Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2009

Salvemos la playa?

Para los que hemos nacido en el Puerto hay cosas que son consustanciales. Las vivimos con absoluta normalidad cuando no lo son. He hecho alguna broma sobre el tema a nivel de lenguaje. Pregunten ustedes qué es una pinturilla fuera de aquí a ver cuanta gente lo sabe. Pero más allá de la anècodota existe un problema muy serio para el Puerto de Sagunto: la conflictualización de cualquier aspecto de la vida urbana colectiva. No se trata de tener diversos puntos de vistas internos. PEso es normal en un ser vivo colectivo como es una ciudad o un pueblo. Es incluso saludable. La conflictualización porteña es un paso más allá. Es alquimia de la agitación, convertir en oro conflictual cualquier cosa a mayor rédito político o comercial de unos pocos. El tradicional espíritu de lucha de aquellos obreros que vinieron a buscarse la vida en sentido estricto ha dejado un poso de binomio presión-negociación continuo y sistemático que está generando un problema colectivo muy importante.

Salvemos la pl…

La logíca de la logística

És freqüent que aquells que ens dediquem a pensar en plural -això és la política- parlem de conceptes abstractes o aparantement teòrics. Un d'ells és el "corredor mediterrani". Les últimes europees al País Valencià semblaven un concurs a vore qui parlava més del "corredor mediterrani". Ha passat el temps. Ja no hi ha eleccions.

El corredor mediterrani consisteix bàsicament a unir amb tren el País Valencià amb el centre d'Europa pel trajecte més curt i més eficaç: la línia recta. Un tren que passant per Catalunya, ens acoste a França i la resta dels països del cor econòmic d'Europa. Abandone la teoria.

Hui es publica una notícia a Levante què diu que determinades empreses automobilístiques consideren desfavorablement el port de Sagunt per no tindre conexió ferroviària adequada per portar els cotxes als mercats. M'endinse en la pràctica. Segur que vosté ja ha lligat fils.

La setmana passada eurodiputats populars i socialistes van votar en contra del c…

El día que el telediario se metió en mi casa

Manolo es básicamente un caradura a la más española usanza. Un coordiandor de remeros clásico. Por diferentes circunstancias me hizo comer la zanahoria. Es un mentirosillo de baja intensidad que produce males mayores. Olvida incluso sus propias mentiras.
Isaac es de Malí. Tiene hambre. Necesita ropa. Aunque más necesita trabajo. Moussubu es amigo suyo. Dicen que son adventistas porque los adventistas les ayudan. Dirian cualquier cosa con tal de ser ayudados. Trabajan duro en lo único que saben hacer: mover cosas de sitio.
Miguel es rumano. Un superviviente. Una especie desconfiada que engaña y es engañado. Sobrevive como las serpientes en el desierto. Con poca agua y mordiendo a cualquiera que se acerque.
El actor secundario Macanaca aparece apenas unas horas en escena para aportar calma a la obra. Y da el giro inesperado. Entonces aparece Eugenio. Creyente. Fervoroso partidario de la Biblia. Colgado de un libro. Y minucioso en su trabajo. Su castellano es flojo pero su paciencia es in…

El horno alto merece un respeto

La recuperación del Horno Alto número 2 fue uno de los grandes aciertos de la generación que gestionaba la realidad política del cierre de la Fábrica. Cuando todo el mundo miraba hacia ese espacio que quedaba vacio lo hacía con nostalgía si no con rencor. Dejarlo en pie fue un acierto. Hasta el punto de haberse convertido en el icono visual de lo porteño.

Mantener el Horno Alto no es fácil. Se trata de un monumento de metal justo al lado del mar. Podran entender ustedes las dificultades. Esa dificultad lo hace más entrañable. Y más respetable.

El Horno Alto es un monumento. Como lo es el Teatro Romano, la Torre Eiffel o la de Pisa. Un espacio emblemàtico, un icono visual que nos explica que allí hubo una realidad diferente en otra época. Y por eso merece un respeto.

El respeto debería venir preferentemente de quienes más lo asumen más como signo propio distintivo y cohesionador que como monumento estricto. Pero no es así.

Las fiestas del Puerto comienzan cada año con la colocación d…

Fussions bancàries

Imatge
Fa temps que vinc reivindicant internament que el misatge del valencianisme polític tinga un creixent contingut economicista. La configuració funcionarial-professorat dels quadres del BLOC fa que això siga dificil però no impossible. També fa temps que vinc reivindicant la creació d'àrees de treball, la comunicació interna i l'obertura de canals virtuals i presencials de treball sobre àrees específiques. He tingut iniciatives pròpies en tots aquests temes. Res no ha passat ni ha millorat fins ara.

Tots estos vectors convergixen en un tema de suma importància i actualitat: tindre una posició sobre les fusions bancàries al País Valencià. Els anys 80 ja van viure un canvi d'era en coses de caixes d'estalvi especialment. Ací, recordem que existia Caixa Sagunt i ara ja no. No és la primera vegada que afrontem, per tant, un procés de fusions dins d'un sector massa particularitzat i fragmentat gràcies al valor afegit del coneixement del mercat i la territorialitat. Però …

Gürtel, el fitxatge més car de l'estiu

Imatge
Sempre intente mantindre una perspectiva apegada a la meua realitat. Com a observador social intente reflexionar sobre les realitats que no reben atenció habitualment, especialment les del meu poble o les de la meua comarca. En determinats moments pot semblar que no tinc opinió sobre els altres temes. Però els altres temes ja tenen altres pensadors.
La polarització, simplificació i curterminisme que és l’encuny dels nostres dies és la branca que no ens deixa vore l’arbre que no ens deixa vore el bosc. Ahir la causa oberta contra Francisco Camps pel cas Gürtel va ser sobreseïda. Per tant, no hi ha reprotxabilitat penal -d’inici- a rebre regals per part d’un imputat i empresonat empresari al que la Generalitat Valenciana -els meus diners i els teus- li va atorgar més de 7 milions d’euros en negoci en quatre anys.
Fent una projecció històrica de futur no crec que haguera sigut positiu que un president de la Generalitat Valenciana haguera sigut condemnat per regals. A mi no m’agradaria ti…

Acollonatio generalis

El clar triomf electoral de SP amb una campanya basada en l'odi, la intolerància, el conflicte i la força dialèctica ha deixat una emprempta clara en l'espectre social del Port. Per una banda tothom ha entés que amb pressió al Plé, octavilles, insults i amenaces és possible obtindre els teus objectius polítics o socials. Així el ple de l'Ajuntament de Sagunt s'ha convertit en una cavalgada de col·lectius interessats en objectius específics que deixen de banda el pensament en plural. I hem d'admetre que el sistema funciona. D'altra banda el sistema "gigante" que va explicitar Goig en el seu moment, un mató gegant que fa que tot semble un accident també funciona. De fet, al PP li va de meravella. SP és el perfecte ariet per destruir qualsevol castell enemic, siga ideològic (EU), siga polític (PSOE) siga competidor electoral (BLOC).

L'estil convergent

Imatge
Fa vora dos anys que projecte una imatge política d'estil "convergent". Ja fa anys que vaig començar a llegir conferències de Jordi Pujol i documents de Convergència Democràtica de Catalunya per orientar-me en la vida política. En la recerca de referències polítiques vaig trobar que el "convergentisme" podia ser un far de guia. Això no significa ni de lluny que practique els dogmes liberals que va exposar el candidat Tremosa en les europees per exemple. En termes econòmics sóc un pobre i pur socialdemocrata. Però sí que significa que hi ha un cert estil de fer política que m'agrada. M'agrada treballar amb fòrmules de consens i no treballe bé en camps de conflicte. Potser per això sóc un portosaguntí més que no un portenc estricte. M'agrada l'elegància i lo subtil més que no l'obscenitat de l'insult i la contrareplica. M'agrada la creativitat i la imaginació més que no la repetició d'estereotips de tradició política estatalista. M…
He dit en reiterades ocasions que l'aire ideològic del Port de Sagunt és ja irrespirable. El totalitarisme del populisme segregacionista s'ha ficat dins de la sang del teixit social del poble. És absolutament insoportable. Les últimes amenaces han vingut a un jove del Port que ha mostrat la seua opinió contrària al sistema de festes del Port. Com que jo també he mostrat la meua distància més absoluta respecte al disseny de les festes del Port, també em considere anti-pàtic. Antipàtic amb la diversió basada en animals que és una animalitat. Antipàtic amb la falta d'imaginació dels actes. Antipàtic amb la falta d'estil i d'elegància. Antipàtic amb la falta de diversitat cultural. Antipàtic. Molt antipàtic. Juan Carlos, si vols fem un club d'antipàtics.

Las barbas a remojar

Imatge
Llig el diari. El PP ha eliminat l'Oficina de Promoció Lingüística d'Alboraia. L'excusa oficial és que els treballadors de l'Ajuntament d'Alboraia ja tenen capacitació lingüística suficient i poden assumir les funcions de l'oficina diferents departaments. Sagunt té oficina de promoció lingüística i els seus governants, especialment els populistes segregacionistes, no li tenen un gran amor a la llengua.

Torrent i Paterna tenen avingudes del País Valencià. Un nom que ha quedat tan fossilitzat com el de Regne de València a major glòria del trist i gris nom de Comunitat Valenciana o simplement La Comunitat. Les dues ciutats governades pel PP han instaurat un referèndum on poder pescar vots dels vestigis del blaverisme. Sagunt té una Avinguda del País Valencià. I un govern populista i popular.

Pose el cronòmetre en marxa....

La mercantilització populista de les idees

Fa poc pressumia el moviment populista segregacionista d'haver aconseguit que la Gerència del Port de Sagunt siga pública. Per tant, assumeix com a positiva la venda d'un producte polític: la publicitat del recinte. Aquest és el millor exemple de la degradació d'un concepte quan cau en mans d'un moviment populista. És el millor manual de com mercantilitzar una idea i fer oblidar la seua gènesi.

El moviment Gerència Pública Ja naix al final dels 90 enmig d'un intent de redreçar la memòria històrica portenca. Sorgeix des de l'àmbit juvenil, la primera generació de portencs que no han vist la Fàbrica funcionant. El moviment va trobar la complicitat intel·lectual immediata dels principals actors cívics del municipi. Conceptualment responia al fet de recuperar un espai arquitectònicament singular, històricament important i socialment privat per al goig de tot un poble. Un recinte vedat fet públic. Era el concepte més important.

La primera reacció del segregacionisme…