El fantasma del Titanic



La sensació d'emergència comença a ser generalitzada dins del valencianisme polític. És una sensació barrejada amb convicció i resignació. Emergència, en este cas, no té absolutament res a vore amb emergir, sinó més bé el contrari.

Aquella metàfora del violinista del Titanic que va continuar tocant i fent la seua funció mentre el barco s'afonava. El manteniment d'una fidelitat religiosa en valors fins al final. Els llaços que unixen el valencianisme polític són lamentablement més valoratius i emocionals que no racionals o organitzatius. Ja teniu ací una primera manera de treballar.

En tot cas la sensació de final és una traducció de la sensació d'inflexió. Final és una paraula massa eterna. Amb tota seguretat 2011 és un punt d'inflexió. El valencianisme polític té dos anys per espabilar. I el treball que hi ha per fer no és de valors compartits, ni de trobar persones, sinó d'organització i aparell.

Mentre el Titanic s'enfonsva el violinista tocava i el capità tractava de salvar el màxim de vides. El rol de l'actual direcció del BLOC el definiran amb les seues actuacions. Paraules ja han habut moltes.

Entrades populars d'aquest blog

La derrota ideològica del valencianisme polític

Los niños cebra: cuando la inteligencia se convierte en un problema

La prepolítica