Ulleres valencianes

Em fan enveja aquells que creuen que miren al món amb total objectivitat. Aquells que no creuen estar plens de pre_judicis culturals que han menjat i digerit sense haver-los cagat encara. No existix la mirada pura. Mirem amb els ulls de la nostra època, del nostre aprenentatge i de la nostra experiència.
Jo porte ulleres valencianes. Sóc un xiquet curiós que vol tocar-ho tot i mirar-ho tot. Però sé que ho faig amb ulleres valencianes. Les que he heretat. I com a bon hereu vull gestionar amb eficàcia el patrimoni immens que m'ha arribat per fer-lo tan gran com puga per als futurs hereus.
Fuig de l'aldeanisme però no fuig de les meues circumstàncies gassetianes. Les meues circumstàncies són també jo. I també mire un futur globalitzat d'incertesa. I també m'agrada l'intercanvi cultural des del respecte mutu. I també busque espais de convivència on ser tolerat en la meua diferència. I tot això, ho faig amb ulleres valencianes.
I si algú pensa que no porte ulleres, que s'ho faça mirar. No siga cosa que allò que mire no ho puga vore.

Entrades populars d'aquest blog

La derrota ideològica del valencianisme polític

Los niños cebra: cuando la inteligencia se convierte en un problema

12 coses útils que poden fer els adolescents confinats