Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2008

La mirilla de Marian

Ella vive en mi piso de al lado. Pero apenas sé nada. A veces me deja mirar por la mirilla.

En La Forja, complim

Ara fa un any i mig que el regidor d'Urbanisme presentava públicament el projecte de zona verda del Ferroland, al barri de La Forja. Una zona verda enorme on hi té cabuda vegetació, instal·lacions esportives de barri i que actua de cinturó verd de la part oest del barri de La Forja i el protegix del trànsit del corredor comarcal. Esta zona verda ja és una realitat. Ja està plena de vida per al goig de tota la gent del barri, del Port i de tota la ciutat. En un any i mig una zona de descampat ha passat a ser una zona verda emblemàtica del municipi que encara és una gran desconeguda.
El nostre municipi assumeix una càrrega de contaminació que al barri de La Forja té manifestacions més clares i extremes com ara l'aparició d'una pols indeterminada en alguns moments de l'any. Una situació endèmica del barri que no pot continuar. El BLOC ja està posant en marxa els mecanismes dels que disposa per conèixer exactament els motius i les solucions a esta situació.
La realitat és …

Rodolfo Chikiliquatre

El principi de casualitat i el principi de causalitat.
Res no casual. Tot és causal. Aquesta serà la màxima que domine un intent d’aproximació com aquest al fenòmen mediàtic més intens dels últims mesos: Rodolfo Chikiliquatre.
Les teories aproximatives que s’acosten a la realitat en base a principis de casualitat resulten superificials per entendre per què unes coses passen en un moment donat i no en cap altre. A tall d’exemple, l’emissió radiofònica de La invasió de Mart per part d’Orson Welles ha sigut objecte d’estudi. Per què va causar tanta por? Per què uns individus desxifraren el codi i d’altres no? Per què algunes persones a pesar d’hacer escoltat que era una dramatització interioritzaren que allò era real? El principi de causalitat explica gran part d’això que ara no és moment d’estudi.
Un freaky en l’època del frikisme. La metàfora de l’Espanya del segle XXI De Massiel a Chikiliquatre.
Convivim amb una època de sobrecàrrega mediàtica. En vint anys hem passat de dos canals, une…

El chikialcalde

Confesse que l’anàlisi de la realitat mediàtica m’admira. I l’altra realitat que m’apassiona és la realitat politica. Quan les dos realitats convergixen la cosa ja es pega foc. Esta setmana es creuen un fenòmen mediàtic i un polític. D’una banda Rodolfo Chikiliquatre ens representarà al festival d’Eurovisió i d’altra el teatre serà inexecutat (paraula de nova creació creada a tal efecte). I això m’ha fet pensar que l’actuació de l’alcalde ha passat per quatre fases.
El brikindance. Quan va aplaudir enfervorit –que bote Mestalla- davant la sentència del Tribunal Suprem que demanava la demolició del Teatre Romà.
El crusaito. Davant la mobilització de les entitats cíviques de la ciutat, l’alcalde ha de navegar i guardar la roba i abandona la posició “hooligan” pepera.
El Michael Jackson. L’alcalde comença a recular cap a posicions més pròximes al trellat. La comissió interdisciplinar de la que forma part demana que no s’execute la sentència.
El Robocop. Lo que diga el partido.
L’article no…

L'aigua és un problema de tots

Imatge
El deficit hidraúlic de la zona del mediterrani és històric i s'ha convertit en estructural. L'aigua és i serà un bé escàs. L'escassesa d'un mitjà augmenta el seu valor i en ser un bé imprescindible per a la vida és necessari un ús responsable i solidari. La nostra Comunitat té set. La nostra indústria necessita aigua. La nostra agricultura necessita aigua. El nostre medi ambient necessita aigua. La solució a les greus mancances d'aigua dels valencians no tenen una única solució màgica. Ni tan sols les necessitats de cada part del nostra país són les mateixes. Caldrà doncs, aplicar fòrmules diferents per a problemes diferents. Davant els models de "pack" presentats fins ara pels partits majoritaris el BLOC ha de presentar propostes basades en el trellat, el rigor i l'anàlisi de la realitat. D'inici cal parar atenció a l'ús racional i sostenible d'un bé escàs com ho és l'aigua. Necessitem mecanismes d'optimització dels nostres recur…

L'aigua és un problema de tots

Imatge
El deficit hidraúlic de la zona del mediterrani és històric i s'ha convertit en estructural. L'aigua és i serà un bé escàs. L'escassesa d'un mitjà augmenta el seu valor i en ser un bé imprescindible per a la vida és necessari un ús responsable i solidari. La nostra Comunitat té set. La nostra indústria necessita aigua. La nostra agricultura necessita aigua. El nostre medi ambient necessita aigua. La solució a les greus mancances d'aigua dels valencians no tenen una única solució màgica. Ni tan sols les necessitats de cada part del nostra país són les mateixes. Caldrà doncs, aplicar fòrmules diferents per a problemes diferents. Davant els models de "pack" presentats fins ara pels partits majoritaris el BLOC ha de presentar propostes basades en el trellat, el rigor i l'anàlisi de la realitat. D'inici cal parar atenció a l'ús racional i sostenible d'un bé escàs com ho és l'aigua. Necessitem mecanismes d'optimització dels nostres recur…

L'aigua és un problema de tots

Imatge
El deficit hidraúlic de la zona del mediterrani és històric i s'ha convertit en estructural. L'aigua és i serà un bé escàs. L'escassesa d'un mitjà augmenta el seu valor i en ser un bé imprescindible per a la vida és necessari un ús responsable i solidari. La nostra Comunitat té set. La nostra indústria necessita aigua. La nostra agricultura necessita aigua. El nostre medi ambient necessita aigua. La solució a les greus mancances d'aigua dels valencians no tenen una única solució màgica. Ni tan sols les necessitats de cada part del nostra país són les mateixes. Caldrà doncs, aplicar fòrmules diferents per a problemes diferents. Davant els models de "pack" presentats fins ara pels partits majoritaris el BLOC ha de presentar propostes basades en el trellat, el rigor i l'anàlisi de la realitat. D'inici cal parar atenció a l'ús racional i sostenible d'un bé escàs com ho és l'aigua. Necessitem mecanismes d'optimització dels nostres recur…

Opinió Ignasi Bellido

BLOC, VALENCIANISME I PROGRESSISME.
Levante EMV - 16 de maig de 2008 Les passades eleccions locals i autonòmiques, i generals, han suposat per al conjunt de les forces progressistes del nostre país una clara decepció. El PP ha guanyat sense pal·liatius totes les eleccions. El canvi no ha estat possible i això, de cap de les maneres, és responsabilitat de la ciutadania. Hem d’entendre que la societat valenciana ha canviat molt en l’última dècada i que la no adaptació a eixos canvis dels projectes progressistes, com ara el del Bloc, està íntimament lligat a la sobrerepresentació del PP en les conteses electorals. Els nostres errors han condicionat, sens dubte, adhesions a un projecte que, més enllà de manipulacions informatives i retalls democràtics com ara la barrera electoral del 5% que són ben presents i condicionants, sap presentar-se a la ciutadania com el partit que millor defén els seus interessos, i fins i tot, com el partit de referència i adscripció valenciana.
Per tant toca canv…

"Ja en Tenim Prou II"

escrit per Xavier Galbis i LLorens
divendres, 16 maig de 2008

Dissabte, dia 17 de maig, tindrà lloc a la seu de Ca Revolta (carrer Santa Teresa, núm. 10, ciutat de València) l'acte de presentació d'este nou projecte, al qual estan convidats associacions, organitzacions i col·lectius."Ja en Tenim Prou" és un col·lectiu en què participen professionals de l'audiovisual, la gent dels moviments socials més actius i un bon grapat d'artistes, activistes i associacions culturals del País Valencià.La plataforma es va crear, el 2007, per a fer i difondre curts audiovisuals –produïts pel mateix col·lectiu Ja en tenim prou amb el suport de Ca Revolta-així com un fil, amb el qual es pretenia proumoure "el vot progressista per a desallotjar el PP de les institucions".
Des de Ja en Tenim Prou es pretenia denunciar "les polítiques corruptes i insolidàries del Partit Popular que estan arrasant el territori valencià i lesionant els drets de la ciutadania"…

"Ja en Tenim Prou II"

escrit per Xavier Galbis i LLorens
divendres, 16 maig de 2008

Dissabte, dia 17 de maig, tindrà lloc a la seu de Ca Revolta (carrer Santa Teresa, núm. 10, ciutat de València) l'acte de presentació d'este nou projecte, al qual estan convidats associacions, organitzacions i col·lectius."Ja en Tenim Prou" és un col·lectiu en què participen professionals de l'audiovisual, la gent dels moviments socials més actius i un bon grapat d'artistes, activistes i associacions culturals del País Valencià.La plataforma es va crear, el 2007, per a fer i difondre curts audiovisuals –produïts pel mateix col·lectiu Ja en tenim prou amb el suport de Ca Revolta-així com un fil, amb el qual es pretenia proumoure "el vot progressista per a desallotjar el PP de les institucions".
Des de Ja en Tenim Prou es pretenia denunciar "les polítiques corruptes i insolidàries del Partit Popular que estan arrasant el territori valencià i lesionant els drets de la ciutadania"…

"Ja en Tenim Prou II"

escrit per Xavier Galbis i LLorens
divendres, 16 maig de 2008

Dissabte, dia 17 de maig, tindrà lloc a la seu de Ca Revolta (carrer Santa Teresa, núm. 10, ciutat de València) l'acte de presentació d'este nou projecte, al qual estan convidats associacions, organitzacions i col·lectius."Ja en Tenim Prou" és un col·lectiu en què participen professionals de l'audiovisual, la gent dels moviments socials més actius i un bon grapat d'artistes, activistes i associacions culturals del País Valencià.La plataforma es va crear, el 2007, per a fer i difondre curts audiovisuals –produïts pel mateix col·lectiu Ja en tenim prou amb el suport de Ca Revolta-així com un fil, amb el qual es pretenia proumoure "el vot progressista per a desallotjar el PP de les institucions".
Des de Ja en Tenim Prou es pretenia denunciar "les polítiques corruptes i insolidàries del Partit Popular que estan arrasant el territori valencià i lesionant els drets de la ciutadania"…

Telma Ortiz

El cas Telma Ortiz ha posat de nou dins de l'agenda mediàtica la reflexió sobre el paper de les empreses de comunicació en el món actual. En eixe sentit podeu llegir les recomanacions del CAC per fer un bon ús de la tele com apagar-la o gravar els programes més interessants. Les recomanacions denoten una qüestió bàsica que apareix de manera reiterada darrerament: l'enfosament de les institucions de socialització tradicional. Amb dos canals i tot un descampat davant de ma casa no estava tan exposat a la toxicitat televisiva (no tota la TV és tòxica però hi ha televisió tòxica) que un nen actual amb inputs audiovisuals cent vegades superiors als meus i sense un carrer on socialitzar-se (llegiu diversos articles sobre el concepte d'espai públic i espai privat en evolució de diverses generacions). Aquest enfonsament de pràcticament totes les institucions de socialització en una societat desinformada genera desorientació. No li genera desorientació a persones adultes i/o versad…

La curiosidad es un juego de suma cero

Vivo en la penumbra de una habitación que se esconde de la luz de las farolas. Y mientras sueño con saber qué haces en este momento, con saber quien eres. Vivo en la parte estrecha del embudo. La banda sonora de mi vida sigue escrita en un cassette. Existo luego pienso. Navego entre lo superficial y lo profundo con una extraña pericia bipolar. Me duele la garganta de echarte de menos y ni siquiera te conozco. Respiro sonidos graves que inundan mi alma. Entro en comas oníricos que me prohiben sonreir. Crecemos luego inexistimos. Almas que juegan en el infierno de la noche. Gente que busca a otra gente que se esconde de otra gente. Móviles que suenan cuando no quieres y que ejercen su derecho al perpetuo silencio sin ser ni siquiera sospechosos. Me gustan las series de abogados. Porque todavía me quedan principios y porque odio los finales. La curiosidad es un juego de suma cero donde las únicas propiedades deberían ser la conmutativa y la asociativa. Me interesa quien se interesa por m…

Pasando página

Ella siempre quiso ser una niña pequeña cuando fuera mayor. Su madre siempre le leía el mismo cuento en el que el lobo se comía a Caperucita demasiado pronto. Por eso siempre creyó que su vida era un libro. Con un principio tierno y protector. Con una trama desgarradora pero ilusionante. Con un final triste y apagado.
Merlin la encontró un dia que pasaba página al libro de su vida y le preguntó por qué lo hacía. Ella contestó que prefería dejar atras esa pesada página que hubiera preferido no escribir. Merlin le preguntó: Y por qué no cambias de libro?". La niña se quedó pensativa. Y no supo que contestar. Prefirio seguir pasando la página para poder seguir escribiendo el libro de su vida.
Merlin quiso insistir. Tu vida no es un libro. Puede ser tantos libros como quieras. Puedes escribir un libro de historia, análitico, reflexivo y sereno. Puedes escribir un libro de ciencia ficción donde incluir tus locuras, tus sorpresas...Escribe otro romántico, rosa, apasionado, lleno de sonri…

Ella, Campanilla

cuando ella silba las montañas arden, los rios explotan, las flores brillan. Cuando ella sonrie los niños crecen, las paredes vibran, los espejos resplandecen. Pero cuando ella duerme el agua se congela, la vida inexiste, el aire se aminora. Siempre es ella quien decide. Te convierte en gasolina cuando todo arde, en hielo cuando todo se congela. No eres sujeto sino objeto. Es ella quien que los teléfonos funcionen. Es ella. Y nunca llegas a saber por qué sube o baja la temperatura. Nunca sabes de que depende que algo crezca o decrezca. Nunca llegas a saber porque no puedes respirar si hay aire. Nunca llegas a saber porque quiere cuando quiere y porque no quiere cuando no quiere. Nadie ha sabido explicar como se produce la chispa que hace que las montañas ardan, que los rios exploten, que las flores crezcan, que las paredes vibren. Solo ocurre. Y si ocurre. Quedate a contemplarlo. Disfruta. Por todas esas veces que pasaste frio y te quedaste sin aire. Y cuando no ocurre. Sobrevive. Evo…

Me gustas

Me gustas por esa combinación de tacón y vaquero. Porque te pones perfume en todos tus archivos ocultos. Me gustas porque te gusta gustar. Me gustas por el pelo recogido que descubre un cuello que desea ser mordido. No hay nada más atractivo que una mujer que desea ser descubierta. Me gustas porque la belleza está en el interior y tu te pusiste tu interior más elegante para mí. Me gustas porque me miras tímidamente, hacia arriba. Y porque te desabrochas un botón más de la camisa cuando subes al coche. Me gustas porque separas ligeramente tus labios cuando bailas. Me gustas por como cruzas las piernas cuando te sientas. Me gustas porque mides lo que te pones y a quien pones. Me gustas porque no me dejas volar sino que me haces volar. Me gustas porque flotas cuando andas. Me gustas porque tocar tus manos es meterlas en agua fria. Me gustas porque me buscas con tu espalda. Porque buscas protección pero proteges. Me gustas porque te pintas sin convertirte en un cuadro sino en una obra de …

Me gustas

Me gustas por esa combinación de tacón y vaquero. Porque te pones perfume en todos tus archivos ocultos. Me gustas porque te gusta gustar. Me gustas por el pelo recogido que descubre un cuello que desea ser mordido. No hay nada más atractivo que una mujer que desea ser descubierta. Me gustas porque la belleza está en el interior y tu te pusiste tu interior más elegante para mí. Me gustas porque me miras tímidamente, hacia arriba. Y porque te desabrochas un botón más de la camisa cuando subes al coche. Me gustas porque separas ligeramente tus labios cuando bailas. Me gustas por como cruzas las piernas cuando te sientas. Me gustas porque mides lo que te pones y a quien pones. Me gustas porque no me dejas volar sino que me haces volar. Me gustas porque flotas cuando andas. Me gustas porque tocar tus manos es meterlas en agua fria. Me gustas porque me buscas con tu espalda. Porque buscas protección pero proteges. Me gustas porque te pintas sin convertirte en un cuadro sino en una obra de …