Entrades

Les 5 raons que m'han fet socioliberal

Imatge
Durant molts anys he sigut assalariat. El meu únic contacte amb el poder de l'administració era fer la renda i anar al metge alguna vegada. La meua visió de l'administració era la d'un proveïdor de servicis públics més o menys eficient (comparat amb qui?). Per tant, tenia una visió de client on pagava el meu preu (fer la Renda) a canvi d'obtindre serveis públics de certa qualitat. I la cosa m'eixia prou bé.  


En el moment que vaig deixar de ser assalariat la meua visió del concepte Administració-Estat va canviar i molt ràpidament em vaig anar relliscant des de les posicions socialdemòcrates (com diu Madina "jo també sóc un socialdemòcrata de merda") a posicions socioliberals. El punt de partida va ser la desconfiança respecte a la posició de poder de l'administració, la seua extaordinària lentitud i rigidesa (per exemple només pots comunicar-te per escrit) i la seua capacitat per a reeixir en el món digital però crec que la pandèmia marca un reset ideo…

El país ideal per a passar una pandèmia

Imatge
En el país ideal per a passar la pandèmia a principis de Març s'haurien tancat fronteres per a determinar quin és el camp de treball sobre el qual s'ha d'actuar. Una vegada tancades les fronteres es determinaria un confinament parcial on es podria passejar a l'aire lliure sense mascareta però no entrar en espais tancats. En el país ideal l'Estat assumiria part dels salaris, les empreses una altra part i els treballadors renunciarien a dies de vacances per a poder fer front a un tancament econòmic quasi total. Totes les parts entendrien que l'esforç ha de ser conjunt i repartit. El diàleg entre les parts donaria lloc a un equilibri en les aportacions i no seria el Govern qui ho decidiria tot. 

En el país ideal s'acudiria a normatives aprovades per unanimitat per a regular una situació com la d'un confinament que no implique una restricció total de la llibertat de moviment o reunió. El país ideal usaria un instrument jurídic respectuós amb les resrriccions…

Internet i l'evolució del periodisme ideològic. Qui vigila al vigilant?

Imatge
Internet ho canvia tot. De les primeres coses que va canviar va ser la venda de notícies. Molt ràpidament ens vam acostumbar a llegir notícies soltes sense context de lectura (situació en la pàgina, grandària del titolar, fotografia, data). Era el principi de la deriva del clickbait per a les empreses de venda de notícies. El paper començava a caure vertiginosament a pesar de les resistències de les editorials. Internet obria un nou món i deixava arrere el vell món. 


El primer miratge va ser el periodisme ciutadà, és a dir, la possibilitat de desprofessionalitzar la informació. Com que la informació era un bé gratuít (i per al capitalisme gratuït és sense valor) la podia fer qualsevol. I això exactament va passar. Primer amb els blogs, després amb les xarxes socials qualsevol pot dir la seua sense por. Qualsevol és qualsevol. I en un cercle de tornada ens hem trobat amb el problema actual: com deixar que qualsevol diga qualsevol cosa si qualsevol es creu qualsevol cosa?  Hem redescobert…

El fanatisme de la literalitat

Imatge
Probablement el major canvi de paradigma en el marqueting ideològic va ser el canvi de l'oralitat a l'escriptura que va fer San Pau. Sant Pau no va fundar només l'imperi del llibre (el text Bíblic) sinó que es va arrogar la seua interpretació per a ell i els seus descendents en termes ideològics. 


Sant Pau va canviar l'oralitat efímera i per tant adaptable segons el territori o la persona. L'oralitat funciona per la memòria i la memòria sempre és mentidera. L'escriptura és la mort de l'oralitat. No és possible debatre amb qui va escriure una cosa fa cent anys. No hi ha debat possible. Només interpretació. És més, encara que hi haguera debat el propi text és ontològicament existent. El propi text té vida pròpia. Així els marxistes han afussellat els textos de Marx sense pudor i els fusterians són més fusterians que el propi Fuster. 
La interpretació d'un text, per tant, és una qüestió central. Si només existix una interpretació única i vertadera el text és…

Per què la llei valenciana del joc no funcionarà?

Imatge
Entre les paradoxes de les èpoques conservadores es troben els eixos de relat de l'esquerra conservadora. Anit escoltant Apunt la periodista (seguint el guió que algú de manera reflexiva havia escrit) va presumir que la llei valenciana era la "més restrictiva" i que el problema de les apostes és un problema "molt greu". Ens centrarem en la primera part per a subratllar com l'esquerra moralista hereva del Partit Demòcrata dels Estats Units ha ocupat tota la cultura política a Espanya. L'esquerra valenciana contempla els vicis des d'un paternalisme moral com si tots els seus integrants sempre hagueren sigut pur i rectes moralment. Els vicis són mirats com a debilitats humanes i falles d'una condició moral pura. Bé, això algunes com mirar porno o jugar online. D'altres, com beure alcohol, la gauche divine les contempla amb molta més misericòrdia. 


Dins de la construcció moral de l'esquerra moralista (no llibertària) actual apostar és pecat. …

I si el problema foren els experts?

Imatge
Quan la doctrina del shock arriba tot és possible. De sobte Espanya ha deixat vore que les autonomies eren un joc per a gestionar realitats "simples" i quan la cosa es posa complexa la centralització és la solució. Entre les coses que han passat a ser "de broma" apareix la democràcia. Pot sorprendre l'afirmació però l'assignació de la direcció política d'un país a un comité d'experts està a mig camí entre el despotisme il·lustrat, l'autocràcia i la tecnocràcia. La realitat ha anat desgranant que cap decisió és estrictament tècnica (més enllà del fet que la pren un tècnic) i que els experts també tenen ideologia. 


Però crec que és important baixar encara més en l'anàlisi dels experts. D'un temps cap ací l'especialització s'ha convertit en un dogma. Els estudis i les universitats han aprofundit en el concepte d'especialització com un dels grans eixos fonamentals del coneixement. Paral·lelament la realitat s'anava fent (o es …

Pot el marqueting lingüístic salvar el Valencià?

Imatge
No ens equivoquem: el món digital presenta oportunitats i amenaces per al Valencià com a llengua però les amenaces són molt més grans que les oportunitats. El Valencià-català ho té molt complicat per a sobreviure en un nou món digital per moltes raons. Hui ens ocuparem dels aspectes relacionats amb el marqueting lingüístic. 


Hi ha un mercat de llengües? Hi ha un mercat de l'atenció i per tant existeix un mercat de llengües perquè l'atenció és fonamentalment visual i lingüística. A Internet no existeixen les fronteres territorials però existeixen les fronteres lingüístiques. Veiem un exemple.  Les xarxes socials de component oral tenen una presència molt pronunciada de l'espanyol llatí que fa trontollar la percepció monolítica del castellà peninsular. Les comunicacions de paròdia a TikTok en espanyol llatí per persones castellanes són constants. Mirem allò que entenem i l'espanyol llatí pot ser incómode però intel·ligible. 
Per tant, el valencià-català ha de construir el s…